Ducat de Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: bg:Херцогство Лотарингия |
|||
Línia 3:
== Ducs de la Lorena ==
; Gerard ([[1024]] – [[Remiremont]], [[1070]]) primer duc hereu de Lorena. Pertanyia a la poderosa casa
;Carles de França ([[duc]] de la [[Baixa Lorena]], [[953]] – [[1001]], fill del rei [[Lluís IV d'Ultramar]]): El seu pare li deixà en herència el regne de la [[Borgonya]], però no va poder prendre possessió d'aquest perquè el seu germà [[Lotari I de França|Lotari]] i [[Hug el Gran]] s'uniren en contra d'ell. Casà amb Adelaida, filla d'[[Heribert de Vermandois]], i el [[977]] rebé d'[[Otó II]] el ducat de la Baixa Lorena, no reconciliant-se amb el seu germà fins el [[984]]. A l'adveniment al tron de França del seu nebot Lluís V intenta apoderar-se de la seva tutela i encara suplantar-lo i a la seva mort reivindicà els seus drets a la corona, però degut a la hostilitat d'[[Adalberó]], arquebisbe de [[Reims]], fou proclamat rei [[Hug Capet]]. Carles, que comptava amb nombrosos partidaris, s'aixecà en armes contra Hug i encara l'obligà a retirar-se apoderant-se a més de Reims, però la traïció del bisbe de ''Laon'', que li entregà pres el seu enemic, li prengué tota probabilitat de triomf i acabà llurs dies a la presó d'[[Orleans]], on fou tancat junt amb la seva esposa i llurs dues filles. A més deixà tres fills barons, el major dels quals, Ot, morí el [[1005]] sent duc de la Baixa Lorena.
▲Pertanyia a la poderosa casa d’[[Alsàcia]], i elegit duc de Lorena el [[1048]] per la [[Dieta de Worms]], va tenir de lluitar amb els seus veïns particularment contra [[Gottfried de Lorena]] ''el barbut'', Duc de la [[Baixa Lorena]], que el va tenir presoner més d’un any, però amb el seu valor i saber assolí triomfar de tots els obstacles.
;Carles II l'Agosarat ([[Toul]], [[1365]] – [[25 de gener]] de [[1431]]) duc de la Lorena: Era fill de [[Joan I de Borgonya]], i de [[Sofia de Wurttemberg]].
;Carles III el Gran ([[Nancy]], [[18 de febrer]] de [[1543]] – [[14 de maig]], de [[1608]]) duc de Lorena: Era fill del duc [[Francesc I Lorena]] I, i nebot [[Carlos V]]; orfe de pare als tres anys restà sota la tutela de s'ha mare i del bisbe de [[Metz]], però Henri II de França, que volia neutralitzar la influència que en ell poguessin exercir Carles I, el portà a la seva cort, on s'educà i el casà amb la seva filla [[Clodine]], apoderant-se en canvi dels bisbats de [[Metz]], [[Toul]] i [[Verdun (Mosa)]], que el duc recuperà més tard. El seu govern fou molt profitós pel país, la qual integritat sabé conservar malgrat de les guerres de què en fou teatre en aquell període. Carles havia pensat en donar el tron de França al seu fill, però l'actitud del [[ducat de Guisa|duc de Guisa]] l'impedí portar a terme llurs propòsits i a l'adveniment de Enric IV renuncià per complet a ells, reconciliant-se amb el rei. Fundà la universitat de [[Pont-à-Mousson]], establi les cèlebres fires de Nancy, ciutat que fou molt embellida per ell, i introduí altres millores que contribuïren al benestar dels seus súbdits.
;Carles IV ([[5 d'abril]] de [[1604]] – [[Sarbach]], [[18 de setembre]] de [[1675]]) duc de Lorena: Era fill de Francesc I, comte de [[Vaudemont]], i nebot del duc Enric II, al que succeí a la seva mort el [[1624]], per haver contractat matrimoni amb una seva filla. Fou un dels personatges més originals i curiosos del seu temps pel seu caràcter aventurer, intrigant i cavalleresc a la vegada i pel seu valor a tota prova; va intervenir en tots els esdeveniments notables de l'època, quasi sempre en perjudici propi. El [[1627]] donà hospitalitat en els seus [[estats]] a [[Gastó d'Orleans]], germà del rei [[Lluís XIII de França]] en ocasió que ambdós restaven barallats, però el rei l'obligà a expulsar-lo, apoderant-se a més de [[Marsal]] i va haver de signar els tractats de [[Vic]] ([[1623]]) i poc temps després el de [[Charmes]]. Gastó abans de marxar, casà amb una germana de Carles i aquest entrà amb tractes amb l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic]] que li havia promès un electorat, però no aconseguí més que una nova intervenció de Lluís XIII que s'apoderà de varies ciutats de la Lorena, entre elles Nancy, la qual no li'n fou retornada fins [[1663]]. El [[1634]] el duc abdicà en favor del seu germà, el cardenal Francesc de Lorena, i fou a reunir-se amb els liberals, sent confiscat llavors el [[ducat de Bar]]. Prengué part en la batalla de [[Nordlingen]], després intentà, encara que inútilment, reconquistar la Lorena, envaí la [[Borgonya]] i obligà a Condé a aixecar el setge de [[Dole]], però fou derrotat a Saint Jean de Losne. Més tard va combatre amb el [[Franc-Comtat]], a Lorena, l'[[Alsàcia]] i a [[Artois]], però per fi no va tenir més remei que tractar amb França per la restitució dels seus Estats que li foren tornats pel [[tractat de Saint-Germain]] (29 de març de [[1641]]), però amb la condició que tornarien a la corona de França si no complia l'estipulat, fet que no tardà en presentar-se, motiu pel qual el duc tornà a començar les hostilitats. Llavors intentà fer-se elegir rei dels romans, el que no aconseguí, com tampoc va poder fer res en favor de [[Carles I d'Anglaterra]], com s'havia proposat, i successivament passà amb llurs tropes al servei del d'[[Espanya]] i de la [[Fronda]], però es barallà amb Condé i feu traïció als espanyols que s'apoderaren d'ell a [[Brussel·les]] i el portaren a [[Toledo]], on romangué pres cinc anys. Recobrà la llibertat després de la [[Pau dels Pirineus]] i tornà entrar en possessió de la Lorena, si bé tingué de cedir algunes ciutats a França. Enamorat llavors de la filla d'un apotecari, va vendre a Lluís XIV llurs Estats per una renda vitalícia de 200.000 escuts anuals, però davant la protesta dels seus hereus ([[1663]]) es declarà nul·la la venda i perdé de nou Marsal. En guerra amb l'Elector palatí i amb França, el general [[Créqui]] l'expulsà de la Lorena ([[1670]]) i per a venjar-se prengué part activa en la conclusió de l'aliança entre Espanya, l'Imperi i les [[Províncies Unides]] contra els francesos que el venceren a [[Sintzheim]] ([[1674]]), per`ell a la vegada infligí una sagnant derrota a Créqui, fent-lo a més presoner (11 d'agost de [[1675]]), però no va poder gaudir gaire temps llur triomf perquè morí un mes més tard. Es casà tres vegades i va tenir un fill Carles Enric, i una filla Anna, que casà amb el príncep de [[Sillebone]].
;Carles V ([[Viena]], [[3 d'abril]] de [[1643]] – [[Wels]], [[Alta Àustria]], [[18 d'abril]] de [[1690]]) duc de la Lorena: Era fill de François Nicole de Lorena i nebot de Carles IV. Degut a l'oposició de Lluís XIV, no va poder contraure matrimoni amb la [[ducat de Nemours|duquessa de Nemours]], i des de llavors fou el més implacable enemic del rei de França, entrant al servei d'Àustria i distingint-se en les diferents accions de guerra en què prengué part. El [[1675]], per mort del seu oncle, rebé el títol de duc de Lorena, però França no el reconegué i no va poder prendre possessió del ducat, encara que més tard Lluís XIV li oferí Lorena fou a canvi d'unes condicions, que Carles no va voler acceptar, envaint el ducat i sent refusat per [[Créqui]]. Llavors es retirà a Àustria i es casà amb [[Leonor Maria]] ([[1678]]), germana de l'emperador Leopold i vídua del rei de [[Polònia]], al qual tron havia sigut candidat el [[1668]] i el [[1674]]. En la campanya contra els turcs es coronà de glòria, malgrat la inferioritat de llurs forces, i després d'una brillant sèrie de triomfs acabà amb l'ascendent de les armes otomanes a [[Mohacs]], on aconseguí una victòria decisiva. El [[1689]] guerrejà novament contra els francesos i s'apoderà de [[Magúncia]] i de [[Bonn]], però, ja malalt, tingué de suspendre la campanya. Deixà sis fills i el succeí el fill gran, Leopold.
▲Era fill de [[Joan I de Borgonya]], i de [[Sofia de Wurttemberg]]. S’educà en la cort del seu padrí ''Carles V'' i succeí al seu pare el [[1390]]. Passa tota la vida guerrejant contra els gantessos, els turcs, els lituans i sobre tot contra la ciutat de [[Neufchâteau]] i encara contra el mateix rei [[Carles VI de França]] que el condemnà a mort, però mercès al recolzament que li prestaren els borgonyesos el rei l’indultà i l’anomenà conestable ([[1418]]), càrrec que ''Carles VII'' li va retirar el [[1424]].
== Llista dels Ducs de Lorena ==
| |||