Obre el menú principal

Canvis

1.952 bytes afegits, fa 7 anys
cap resum d'edició
'''Turcople''' (plural '''turcopols''', turcoples, turcopoles, turcopolis, '''turcopels''') és el terme amb que es coneixia als membres de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc (el nom prové del grec medieval τουρκoπουλος, ''turkopo[u]loi'' = 'fill de turcturcs'), i, potser, de pare turc i mare grega que lluitaven per [[Bizanci]] i pels llatins als [[Balcans]], a [[Xipre]], a [[Rodes]] i a l'Orient Mitjà, entre els segles XI i XIV.. Els turcoples formaven un cos de cavalleria lleugera i estaven al servei sobretot delsde les diversosdiverses ordesordres militars establertsestablertes a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. durant les Creuades (segles XI i XIII).
 
== Història ==
===Els primers turcoples==
La primera vegada que s'esmenta un turcopol es fa referència a un monjo del [[Mont Athos]] anomenat Sergi Turkopoulos, un musulmà convertit ([[1082]]). Tatikios fou el més cèlebre turcopol de Bizanci (1078 a 1099/1103) que va lluitar contra [[normands]], [[seljúcides]], [[petxenegs]] i [[cumans]] al servei de Bizanci, passant després al servei de la [[Primera Croada]]. L'exèrcit bizantí segui comptant amb els serveis dels turcoples com a tropes auxiliars.
 
===A les croades==
Les tropes croades tingueren el seu primer encontre amb els turcoples durant la [[Primera Croada]]. La host turcople formava part de l'[[exèrcit bizantí]] en condició de tropes auxiliars. La majoria d'aquests eren fills de pare turc i mare grega i eren, almenys nominalment, cristians en gran part. Les unitats turcoples que acompanyaren l'exercit bizantí en la primera creuada podrien haver inspirat el model que seguiren els [[estats croats]] en la contractació de tropes auxiliars de cavalleria lleugera formades per indígenes d'aquests.
 
A [[Terra Santa]], les tropes turcoples serviren com a cavalleria lleugera fent funcions d'exploradors, fustigadors, arquers a cavall i en alguna ocasió com a segona línia de càrrega rere la cavalleria pesada. Les tropes equipaven armadures lleugeres (usualment un peto encoixinat i casc cònic d'acer) i anaven armades amb llances i arcs, les muntures que cavalcaven eren més lleugeres i ràpides que els cavalls de les tropes occidentals.<ref>page 34 The Knights of Christ, Terrence Wise ISBN 0 85045 604 5</ref>
 
El les [[ordresordes militars]] les tropes turcoples que aquestes empraven eren sota el comandament del ''turcopler'', que era designat per les seves tropes. Malgrat que quant no estaven en batalla les tropes turcoples eren sotmeses a varies restriccions, entre elles la impossibilitat de menjar en la mateixa taula que altres soltats muntats, el turcopler mantenia un rang dins el comandament templer superior als sergents de l'ordre. El turcople reportava directament al Gran Mestre o al Mariscal durant la batalla, i en batalla comandava les tropes turcoples i als germans sergents.<ref>page 118 The Knights Templar - a New History, Helen Nicholson, ISBN 0 7509 3839 0</ref>
 
Els [[Mameluc]]s consideraven als turcoples com a traïdors i apostates i mataven a tot turcople que era capturat. el [[1291]] amb la [[Caigudacaiguda de [[Sant Joan d'Acre]], el darrer bastió dels Croats a Terra Santa, els turcoples supervivents, seguint a les ordres militars, s'establiren a [[Xipre]] amb l'[[Orde del temple]] i a [[Rodes]] i [[Illa de Malta|Malta]] junt [[Orde de Sant Joan de Jerusalem|hospitalers]]. Així mateix l'[[Orde Teutònic]] nomenà a la seva pròpia cavalleria lleugera amb el nom de "Turkopolen", deixant constància del gran prestigi que adquiriren aquestes tropes.
 
===Als estats llatins===
PerDes altrade banda1204 l'exèrcitels bizantíllatins seguivan comptanttenir ambal elsseu serveisservei delsgrups de turcoples. Els emperadors [[Miquel VIII]] (1261-1282) i [[Andrònic II]] (1282-1328) els van utilitzar contra els catalans i contra els senyors autònoms de [[Tessàlia]] (1268-1275) i contra els comllatins a tropes[[Morea]] auxiliars(1263-1264). El fet que ditesles tropes de turcoples es trobessin integrades en l'estructura de dit exèrcit facilitàva facilitar el fet que aquestes entressin en contacte amb la [[Companyia Catalana d'Orient]], Aquesta arribà a comptar dins les seves files amb 1.000 turcoples, si bé que tropes turcoples formaren part en l'assassinat de [[Roger de Flor]] i el seu seguici, el dia [[4 d'abril]] de [[1305]], a [[Adrianòpolis]] (l'actual [[Edirne]]) i unitats turcoples integraren l'exercit que dirigí les sagnants represàlies bizantines contra aquesta, d'altres unitats s'uniren posteriorment (1306) a la Companyia en el transcurs dels fets coneguts com la [[Venjança Catalana]] i seguiren a la companyia al llarg del seu periple des de la Tràcia fins a [[Ducat d'Atenes|Atenes]]. Veient que els catalans i aragonesos resolen de d'assentar-se en el ducat els turcoples abandonen el servei a la companyia, i, capitanejats per Meleco, entraren al servei del príncep de Sèrbia.
 
===A Xipre i Rodes===
 
A [[Xipre]] foren contractats per [[Guiu de Lusignan]]. Grups turcopols van ajudar als [[cavallers de Sant Joan de Jerusalem]] a conquerir [[Rodes]] (1306-1310) i després per vigilar les costes. El oficial que manava als turcopels era el ''turcopolier''.
 
== Supervivència moderna ==
ELEl Priorat dels Cavallers Maçons de Malta desingnadesigna un "Turcopler".
 
==Notes==
{{referències}}
 
== Referències ==
 
*Terrence Wise: ''The Knights of Christ'', ISBN 0 85045 604 5
== Referències ==
*Helen Nicholson: ''The Knights Templar - a New History'', ISBN 0 7509 3839 0
<references/>
*Piers Paul Reads: ''The Templars'', ISBN 1 84212 142 1
*Steven Runciman: ''A History of the Crusades - The Kingdom of Jerusalem'', ISBN 521 06162 8
*Michael Haag, "''The Templars: History and Myth''", Londres 2009. ISBN 978-1846681530
*Jean Richard, "''Les turcoples au service des royaumes de Jérusalem et de Chypre: musulmans convertis ou chrétiens orientaux?''", ''Croisades et Etats latins d’Orient Points de vue et Documents'', Aldershot, Ashgate, 1992, Variorum Collected Studies Series: CS383
*Francesco Balbi: ''The Siege of Malta''
 
[[Categoria:Exèrcit bizantí]]
116.060

modificacions