Comtat de Pallars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
 
== La independència de Pallars i Ribagorça ==
Asnar Galí, tot i haver perdut Urgell i Cerdanya, concedits el [[834]] al [[Bel·lònides|bel·lònida]] [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]] per [[Lluís el Pietós]], va aconseguir resistir a Pallars i Ribagorça fins al [[844]], quan el n'expulsà el comte [[Frèdol de Tolosa]]. Frèdol concedí privilegis importants a [[Santa Maria de Gerri]] i a [[Santa Maria de Lavaix]], en aquells anys conegut com a ''Vilanova'', en uns documents que demostren<ref>Sànchez, 1996.<name=Sànchez/ref> una amplaample autonomiaautogovern dels monestirs respecte dedel Tolosacomte d'aquestsde territorisTolosa. És de poc després, [[859]] que apareix per primer cop un esment del comtat pallarès: ''in comitatu nostro Paliarensi'', com diu un reconeixement de prerrogatives i franqueses a favor de [[Sant Pere de Burgal]].
 
El sentiment indigenista continuà malgrat tot; el [[872]], el comtat de Tolosa patí una crisi de poder arran de l'assassinat del comte [[Bernat el Vedell]] per fidels de [[Bernat Plantapilosa]], reconegut després com a comte per [[Carles el Calb]]. Llavors, un cacic local, Ramon I de Pallars-Ribagorça, se n'aprofità per independitzar els territoris sud-pirinencs del comtat i crear-hi una nissaga comtal pròpia. La naixença, doncs, del Comtat sobirà de Pallars es pot situar en aquest any de 872.