Comtat de Pallars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
 
== El Comtat independent de Pallars ==
[[Ramon I de Pallars-Ribagorça]] ([[872]]-[[920]]) és el primer comte sobirà de Pallars. Segons alguns historiadors<ref name=Sànchez>Sànchez, 1996.</ref>, era fill del comte [[Llop de Bigorra]] i besnét de [[Llop Centull]], esmentat el [[818]] com a duc dels [[bascos]], poble predominant a les contrades interiors del Pirineu; segons d'altres, ho era del mateix comte Bernat de Tolosa. Per tal de consolidar la seva independència, Ramon I va procurar constituir un bisbat propi al Pallars, aconseguit gràcies a les intrigues d'[[Esclua]], i trobar aliats contra els comtes de Tolosa, que aspiraven a recuperar el domini sobre els seus territoris sud-pirinencs; per això, el comte de Pallars-Ribagorça va buscar influir en els estats veïns: a [[Navarra]], va intervenir el [[905]] en el cop d'Estat que va entronitzar-hi el seu nebot [[Sanç Garcés I]].
 
Ramon I de Pallars-Ribagorça va estrènyer vincles amb els [[Banu-Qasi]] de [[Saraqusta]], tanmateix, el [[904]], [[Llop ibn Muhamad]], trencant amb l'orientació seguida pel seu pare, va dirigir una [[Ràtzia de 904|ràtzia contra Pallars i Ribagorça]] i per això el comte va haver d'abandonar la política d'entesa amb els musulmans. [[Muhàmmad al-Tawil]] prengué l'herència a [[Furtun ibn Llop]], fill de [[Llop ibn Muhàmmad]] i va convertir-se en [[Valí de Lleida]] el [[907]], i en diversos atacs a la frontera [[Ràtzia de 907|conquerí el 907]] [[Roda d'Isàvena]] i [[Montpedrós]], el [[909]] emprengué [[Ràtzia de 909|una nova ràtzia]] prenent la vall d'Isàbena<ref>{{es}} A. Duran Gudiol, [http://ifc.dpz.es/webs/atlash/indice_epocas/medieval/39.htm Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal]</ref> amb els castells i llocs d'[[Oliola]], Ponts i [[Alguaire]], i el [[910]] [[Ràtzia de 910|conquerí els castells]] i llocs d'[[Oliola]], [[Gualter]] i arribant a [[La Seu d'Urgell]].<ref>Hernàndez, 2001.</ref>