René Schérer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
El [[1974]], René Schérer publica ''Émile perverti, ou Des rapports entre l’éducation et la sexualité'' (títol que fa referència a ''[[Emili, o De l'educació]]'', de [[Jean-Jacques Rousseau]]), un assaig dedicat a les relacions entre l'educació i la sexualitat. Segons Schérer, "No hi ha pas dues sexualitats, la de l'infant i la de l'adult, que és l'objectiu i la norma, sinó una sola, no la de l'adult, naturalment, sinó la sexualitat presa d'una xarxa de tensions que, fora de l'adult, comença a projectar 'l'infant' i a edificar-lo". Denuncia l'acció "infantilitzadora" de l'escola i critica les conclusions d'autors com François Dolto sobre el caràcter nociu per als infants de les relacions sexuals, de l'incest i de la promiscuitat sexual amb adults. Per a ell, "la primera reacció pedagògica està impulsada pel desig": dissertant sobre la pederàstia dels antics grecs i sobre les relacions amb nens entre els [[aborígens australians]], conclou: "Assumim que la relació pedagògica és en essència ''perversa'', no perquè estigui acompanyada de relacions pederàstiques entre professors i alumnes, sinó precisament perquè les nega i les exclou". Tot analitzant ''[[Un altre pas de rosca]]'' de [[Henry James]], René Schérer veu en l'acció de la jove professora que, en voler protegir l'infant de les fantasies perverses i suposadament pedòfiles, els mena finalment a la mort, una metàfora de l'educació. Com a conclusió sobre l'obra, Schérer crida "la secta dels mestres i educadors" a "prestar atenció a les atraccions apassionades dels infants" i a "ajudar-los a satisfer la immensitat dels deus desitgos, fora de les famílies i contra elles".
El [[1976]] dirigeix, amb Guy Hocquenghem, el número 22 de la revista ''Recherches'', titulat ''Co-Ire
"els autors [no oculten] que el cos de l'infant -sexuat, desitjador, desitjable, lúdic- els interessa. El llibre no és 'per a tots els públics', s'hauria dit fa poc. Fóra bastant difícil, avui, precisar per a qui. Potser per als pares". Al mateix temps, René Schérer celebra en aquest termes la novel·la ''Journal d'un innocent'', de l'escriptor obertament pedòfil Tony Duvert: "Continuarà anomenant-se molt de temps encara perversió aquest punt de lucidesa en què l'acceptació de la infància en si mateixa, la nostra profunditat, i el desig de l'infant fora de nosaltres s'uneixen i es complementen?".
El [[1978]], René Schérer publica l'assaig ''Une érotique puérile'', que reivindica "una eròtica [...] infantil resplendent, en què l'adult mira de protegir-se, perquè pressent el més gran dels perills. Així doncs, aixeca barreres on caldria preparar camins i donar via lliure al desenvolupament". Per a ell, "una relació no familiar ni pedagògica entre un adult i un nen és, per l'emergència de la puerilitat fundadora, una condició de possibilitat indispensable.
== Publicacions ==
| |||