[[Fitxer:MonastirRibat.jpg|thumb|La '''ràbita''' de [[Monastir (Tunísia)|Monastir]], a [[Tunísia]]]]
Una '''ràbita''' o '''ribat''' (de l'[[àrab]] '''رباط''' ''ribāʈ'', 'fonda', 'hostal') era, en els primers temps de la conquesta musulmana del [[Magrib]], un [[fortificació|indret fortificat]] (unaun recinte fortificat o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar als enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials però també per a difondre l'[[islam]]. De mica en mica, a més de funcionar com a allotjaments per als viatgers, aquests fortins es van convertir en refugis per als [[místics]] dedicats a l'oració i a l'estudi, però també dels monjos guerrers. En aquest sentit, són potser a l'origen dels primers corrents del [[sufisme]]. La paraula avui dia apareix com a ràbida, ràpita, ràpida o ràvita. Encara que a vegades se'ls hi a dit ''ribat'', aquest es pròpiament un monestir ocupat per guerrers de la [[gihad]] mentre els defensors de les ràbites eren voluntaris que es rellevaven periòdicament però portaven una vida ascètica.
A l'[[Àfrica del Nord]], el ''[[morabit]]'' o ''marabut'', terme que designa indistintament els [[sant]]s, els caps de tribu i els guaridors populars, és 'aquell qui viu en una ràbita'.
