Triestí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Més tard, cap a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produïr que el dialecte incorporés paraules d'altres llengües, com ara el [[grec]], el [[croat]] o el [[serbi]].<ref> Doria, M. ''Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana'', in ''Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor'', Udine, 1983.</ref>, <ref> Fontanot, R. ''Gli elementi turchi nel dialetto triestino'', in ''Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura'', a cura di G. Pavan, Trieste 1996, pp. 122-125.</ref>, <ref> Fontanot, R. ''Noterelle etimologiche triestine'', in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, pp. 423-427.</ref> Se sap que [[James Joyce]] el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a [[Italo Svevo]] en aquest dialecte<ref>http://roma.indymedia.org/articolo/4474</ref>. Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al [[Regne d'Itàlia]] per primer cop.
El triestí actual, com la majoria de dialectes d'Itàlia, ha patit una forta degradació
Al seu torn es creu que el triestí ha influenciat per irradiació els dialectes vènets de [[Gorizia]] i [[Grado (Gorizia)|Grado]], que tot i la proximitat geogràfica amb el dialecte bisiac presenten més similituds amb el triestí.
|