Triestí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m →‎Característiques i història: poleixo la correcció del bot
Línia 4:
El triestí està fortament influenciat per un substrat [[furlà]], degut principalment a la coexistència durant el segle XVIII amb el [[tergestí]], l'antic dialecte de la ciutat que el nou triestí va arribar a substituïr.
 
Hi ha dues hipòtesis al respecte d'aquesta substitució lingüística. Segons alguns autors va ser principalment deguda a la gran quantitat d'immigrants que van arribar a Trieste a partir de 1716, moment en què la ciutat és declarada port franc de l'[[Imperi Austrohongarès]] i experimenta una gran crescuda demogràfica. Segons altres autors, aquesta substitució va ser deguda a l'ús del [[venecià]] com a llengua franca, de forma que el triestí es va començar a parlar entre mariners i pescadors, i la substitució es va acabar cap a principis del segle XIX en penetrar a la burgesia, l'últim estrat social que va utilitzar el tergestí.,<ref> Tamas, R. ''Cenni sul dialetto triestino'', in ''Per seguir virtute e canoscenza: miscellanea di studi per Lajos Antal''. Szombathely, Berzsenyi Daniel Foiskola, 2004, pp. 299-321.</ref><ref> Vidossich, G. ''Studi sul dialetto triestino''. Trieste, Caprin, 1901.</ref> <ref> Pellegrini, Renzo, ''Per un profilo linguistico'', in ''Storia economica di Trieste'', vol.I ''La città dei gruppi 1719-1918'', Trieste 2001, pp.293-316. </ref>
 
Com que la ciutat va formar part durant molts anys de l'Imperi Austrohongarès el triestí va incorporar una gran quantitat de paraules provinents d'altres idiomes, com ara l'[[alemany]] o l'[[eslovè]]. En aquests context el triestí va arribar a ésser utilitzat com a llengua oficial de l'imperi{{Cal citació}}.
 
Més tard, cap a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produïr que el dialecte incorporés paraules d'altres llengües, com ara el [[grec]], el [[croat]] o el [[serbi]].,<ref> Doria, M. ''Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana'', in ''Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor'', Udine, 1983.</ref><ref> Fontanot, R. ''Gli elementi turchi nel dialetto triestino'', in ''Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura'', a cura di G. Pavan, Trieste 1996, pp. 122-125.</ref> <ref> Fontanot, R. ''Noterelle etimologiche triestine'', in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, pp. 423-427.</ref> Se sap que [[James Joyce]] el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a [[Italo Svevo]] en aquest dialecte.<ref>http://roma.indymedia.org/articolo/4474</ref> Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al [[Regne d'Itàlia]] per primer cop.
 
El triestí actual, com la majoria de dialectes d'Itàlia, ha patit una forta degradació per coexistència amb l'[[italià]], que des de però tot i això segueix essent un dialecte viu, utilitzat per gran part de la població.