Charango: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pl:Charango
Cap resum de modificació
Línia 2:
[[file:Afinaciones_del_Charango_1.jpg|thumb|Diferents afinacions de l'instrument.]]
[[Fitxer:Charango - cuerdas al aire.ogg|thumb|Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural).]]
El '''charango''' és un [[instrument musical]] vigent ena les regions altiplániquesaltiplàniques de la [[Andes|serralada dels Andes]] ena [[Amèrica del Sud]]. Els seus origensorígens es remontenremunten al seclesegle XVIII ena [[Potosí]], ([[Bolívia]]), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des de d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el monmón. Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica esés tradicionalment feta amb la caparazóclosca d'un quirquintxo (tipus d'armadillo), però exploracions acústiquess van donar auge a la fusta. Tres són elsles grandàries més habituals: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el [[ronroco]] (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o de ebenistes (charangueros). Variacions en grandària van del mitj d'un walaycho fins el d'una [[guitarra espanyola]]. A Bolìvia, els artesans del charango van desenvolupar un imporntant número de dissenys que van de l'esvelta forma en 8 fins als models estilitzats i angulars, e inclós han desenvolupat models semblars a la [[guitarra eléctrica]]. El charango té una trajectòria centenària en [[Bolívia]] i [[Perú]], i té important presencia en la musica de [[Argentina]], [[Xile]] i [[Equador]]. En temps antics el charango se ejecutaba tan sol dins del folclor andino (boliviano), però la popularitat del instrument se ha desbordat cap a altres formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees.
 
En la classificació de [[Hornbostel-Sachs]] pertany al grup 321.321 dels llaüts amb [[caixa de ressonància]] en forma de bol.