Turtuixa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Tortosa (town view).jpg|thumb|250px|Vista de la catedral de Tortosa que ocupa l'espai de l'antiga mesquita]]
'''Turtuixa''' (en {{lang-ar|'''طرطوشة'''}}, ''Ṭurṭūxa'') és una antiga ciutat [[al-Àndalus|andalusina]] que es correspon amb l'actual ciutat de [[Tortosa]]. Juntament amb Làrida ([[Lleida]]) constituïa el nucli urbà musulmà més important de la [[Catalunya]] medieval. Comptava amb [[mesquita]] —de cinc naus ubicada a l'emplaçament de l'actual [[catedral de Tortosa|catedral]] gòtica—, [[alcassaba]], banys públics, mercats i unes [[drassanes]] on es construïen embarcacions amb la fusta del [[pi roig]] dels [[ports de Tortosa-Beseit]] donada la seva qualitat, gruix i longitud que els feia especialment útils per als pals de les veles així com per a bigues dels sostres com ara les de la mateixa [[mesquita de Còrdova]].
==Història==
Turtuixa, com a ciutat islàmica, va existir des d'un moment poc precís entre [[713]] i [[717]] (probablement conquerida pels àrabs el 714 al mateix temps que [[Tarraco]]) Turtuixa (''Turtusha'') fou agregada al valiat de [[Narbona]]. [[Bahlul ibn Marzuq]] de Saragossa i Osca ([[Saraqusta]] i [[Waixqa]]) va ocupar Turtuixa el 800; el general [[Amrús ibn Yússuf]], enviat per l'emir de Còrdova, va reconquerir Saraqusta i Waixqa el 801 aproximadament i Bahlul va fugir al [[Pallars]] on fou assassinat el 802. Després de la pèrdua de Barcelona va passar a ser una de les ciutats de la [[Frontera Superior]]. Durant més d'un segle la Marca Superior fou teatre de lluites i revoltes i Turtuixa hauria gaudit de certa autonomia en aquest temps; es coneixen tres governadors de cortesans cordovesos com a governadors a la part final del segle IX. Fins el 907 o 908 hi van intervenir els [[Banu Qasi]] (Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa i el seu fill Llop ibn Muhàmmad ibn Llop) que dominaven el valiat de [[Lleida]], i després fins el 913 hi van intervenir els [[Banu Shabrit]] ([[Muhammad al-Tawil]] vali de Lleida) i el 928 dels [[Banu Qasi]]. Després el control el va tenir fermament [[Abd al-Rahman III]], que va visitar la població el 924 i va designar governadors dels quals es coneixen set noms en el seu regnat entre 929 i 940; es van fundar unes drassanes el 944 i es va restaurar la gran mesquita (956/957). Posteriorment va restar sota sòlid control califal. Des de el segle VIII la població era en majoria berber.
Al esclatar la guerra civil els esclaus o eslaus ([[sakaliba]]) es van fer amb el poder amb [[Labib al-Amirí]] un antic ''fata'' d'Almansor. Va arribar a dominar [[Taifa de València|València]] uns quants mesos en una data indeterminada entre 1018 i 1020 (fins 1019/1021); vers el 1035 el va succeir un altra ''fata'' d'Almansor, [[Muqàtil Sayf-al-Mil·la]] 1035-1053 (consta moneda el 1039/1040); un tercer ''fata'', [[Ya'la al-Amirí]] va governar vers 1053-1057 (moneda datada el 1053/1054), i el quart i darrer ''sakaliba'', [[Nabil al-Fakí]] del 1057 al 1060, quan els notables locals es van sotmetre a [[Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] emir de Saragossa de la dinastia [[Banu Hud]] que va governar del 1060 al 1081, passant llavors a una branca de la família representada pel seu fill [[al-Múndhir Imad-ad-Dawla]] que va rebre Dénia, Lleida i Tortosa, Al-Múndhir Imad-ad-Dawla va establir la seva capital a [[Xàtiva]], i sovint s'anomena a aquest estat com [[emirat de Xàtiva]]. El 1090 va morir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill [[Sàyyid-ad-Dawla Sulayman ibn al-Múndhir]], i Xàtiva, [[Dénia]] i les [[Balears]] per [[Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla]]. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar [[Elx]] i el castell de Polop. Sàyyid-ad-Dawla va governar fins al tomb del 1100, quan els almoràvits van ocupar Turtuixa (la data exacta no es coneix però fou a l'entorn del 1100, potser després de la conquesta de [[València]] el 1102 però abans de la conquesta de [[Tarrakuna]] (1114). El 1115 o 1116 va caure en mans dels catalans, però el 1116 els almoràvits la van recuperar i la van conservar fins que el seu poder va entrar en crisis i [[Ramon Berenguer IV]] de Barcelona la va ocupar per segona vegada ([[30 de desembre]] de [[1148]]) amb suport dels Montcada, de la [[República de Gènova]] i de l'[[Orde del Temple]]; els musulmans que van restar van adquirir la condició de [[mudèjars]]; es creu que llavors tenia 12.000 habitants.
==Restes==
En l'actualitat la localitat compta amb diversos vestigis d'aquella època. Els banys vells foren redescoberts l'any 2005 al barri de Sant Jaume sota el castell de la Suda (antiga alcassaba) mentre que els banys nous, que ja eren coneguts, han estat parcialment transformats en una cafeteria. A la planta baixa de la Biblioteca [[Marcel·lí Domingo]] es poden visitar les restes d'una illa de cases amb una via de trànsit del segle XII-XIII. La catedral de Tortosa exposa a les seves sales museogràfiques una arqueta de fusta i [[vori]] del segle XII-XIII (una altra d'elles està desapareguda, encara avui, després del trasllat d'objectes artístics realitzat durant la [[guerra civil espanyola]]) així com la inscripció que recorda la construcció de les drassanes (any 944-945; 55 x 52 cm, marbre blanc). L'Ajuntament de Tortosa conserva entre els seus fons museístics una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de l'[[Alcorà]], un casc de ferro militar (restaurat) anterior a la conquesta de la ciutat el 1148 així com diferents objectes ceràmics. Finalment el Parador de Turisme-Castell de la Suda conserva una inscripció àrab, un epitafi del s. X amb referències a un governador descobert el 1972, procedent del cementeri islàmic que se troba al propi castell.
Linha 30 ⟶ 35:
== Enllaços externs==
* Exposició: [http://www.tortosaturisme.cat/ca/ "Turtuxa, a l'extrem d'al-Andalus"]
==Referències==
La part històrica inclou dades extretes de l'Enciclopèdia de l'Islam, X, 976 i 977
[[Categoria:Turtuixa| ]]
| |||