Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Màlik ibn Marwan»

m
 
== Califat de Marwan ibn al-Hàkam ==
El [[684]] els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a [[Marwan ibn al-Hàkam]], d'un altra branca omeia, que tenia el suport d'[[Ubayd- Allah ibn Ziyad]], i que havia estat governador de [[MedinaBàssora]]. Dohac es va oposar al nomenament i va passar al servei d'[[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]]. La branca omeia deposada estava emparentada (per matrimoni) amb la tribu dels kaysites o [[qaysites]] (qaisites) i es va revoltar contra el nou califa, però fou derrotada per Marwan a la [[batalla de Mardj Rahit]] que va assegurar el control de Síria i després [[Egipte]] fou dominat per [[Abd al-Aziz ben Marwan]], un altre fill de Marwan. Però a Mesopotàmia, Zufar ben Harith va resistir a [[Karkisiyya]] amb el suports dels kaysites (fins el [[691]])
 
Llavors Marwan va encarregar al seu fill Abd al-Malik la lluita contra Ibn az-Zubayr. Va derrotar llavors a [[Mussab ibn az-Zubayr]], germà del cap rebel, però encara moltes províncies no reconeixien al nou califa. El [[685]] Marwan fou assassinat i els seus partidaris van proclamar al seu fill Abd al-Malik. Ibn az-Zubayr dominava ara [[Bàssora]], abans lleial als omeies, [[Aràbia]], [[Pèrsia]] i [[Khurasan]], i era reconegut amb seu a [[la Meca]]. Al sud d'Aràbia la secta dels [[kharigites]] dirigida per [[Ibn al-Ashrak]] havia construït un virtual estat independent; el [[Khuzestan]] ([[Ahwaz]]) havia quedat en mans dels [[azràquides]] (kharigites radicals), i altres tribus controlaven [[Mossul]] i les províncies de l'alta Mesopotàmia.
 
El general Ubayd-Al·lah va atacar [[Kufa]] (d'Ibn az-Zubayr) i [[Bàssora]], però no las va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta [[Mukhtar]], antic servidor del califa [[Alí ibn Abi-Tàlib]], que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del [[686]]); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del [[686]]) pel general [[Ibrahim benibn al-Ashtar]], al servei d'Ibn az-Zubayr, i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim benibn al-Ashtar i [[Muhàl·lab ibn Abi-Sufra]] (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a [[Harura]] l'abril del [[687]] i va recuperar la ciutat.
 
El [[688]] els bizantins, que havien estat fen correries a les fronteres aprofitant la guerra civil, van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als [[mardaïtes]] a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'[[imperi Bizantí]] ([[689]]), per deu anys, pel qual els mardaïtes serien evacuats a territori grec pels bizantins.
116.271

modificacions