Uniforme de l'oficialitat de l'Armada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
* [[Sabata|sabates]].
 
És, sobretot, de l'Armada que prové la consagració de la gorra de plat com a lligadura característica d'oficial: ja s'havia generalitzat amb aquest ús a la majoria d'armades entorn de 1860, en un moment que, pel que fa als exèrcits, només era habitual en les oficialitats russa i prussiana. Com en el cas del [[casquet mariner]], es poden usar gorres de plat
diferents, segons color i estació, o bé una de sola (per exemple, blau marí) que, quan cal, es duu amb funda de l'altre color (blanc, per exemple).
 
La típica jaqueta d'oficial de l'Armada constitueix el model en què es basa el ''blazer'' civil. És, doncs, l'equivalent naval de la [[guerrera]] d'oficial de l'[[exèrcit]] i de la [[força aèria]].
 
Al segle XIX era prou habitual combinar la jaqueta blava amb els pantalons blancs. Aquest ús ha anat rarificant-se durant el segle XX.
La peça d'abric més característica és el [[Tabard (abric)|tabard]], propi igualment de la marineria.
 
La peça d'abric més característica que hom duu amb aquest uniforme és el [[Tabard (abric)|tabard]], propi igualment de la marineria.
Aquest uniforme va sorgir al si de l'[[Royal Navy|Armada britànica]] com a culminació d'un procés prou llarg. Fins al 1748 no s'implantà la uniformitat entre l'oficialitat de l'Armada britànica; passà a usar-se un uniforme que no diferia gaire del de l'oficialitat de l'exèrcit, éa a dir, a base de [[tricorn]], [[casaca]] i [[calçons]] amb sabates. Quan el [[bicorn]] substituí el tricorn, entorn de 1780, la nova lligadura fou especialment popular i duradora entre els oficials de les armades, que acostumaven de dur-la de través. El 1825 la casaca i els calçons tradicionals són substituïts per jaqueta i pantalons. El 1833, amb l'adopció de la gorra de plat, acaba de perfilar-se la indumentària d'oficial de l'Armada que esdevindrà clàssica arreu. En efecte: com que, de feia segles, l'Armada britànica era la més potent del món i, en conseqüència, constituïa el model a imitar per totes les altres (també uniformològicament), aquest uniforme fou imitat celèricament per l'oficialitat de pràcticament totes les altres armades, i, amb canvis de detall segons els períodes i d'Estat en Estat, continua vigent avui.
 
Aquest tipus d'uniforme va sorgir al siprové de l'[[Royal Navy|Armada britànica]], al si de la qual sorgí com a culminació d'un procés prou llarg. Fins al 1748 no s'implantà la uniformitat entre l'oficialitat de l'Armada britànica; passà a usar-se un uniforme que no diferia gaire del de l'oficialitat de l'exèrcit, éa a dir, a base de [[tricorn]], [[casaca]] i [[calçons]] amb sabates. Quan el [[bicorn]] substituí el tricorn, entorn de 1780, la nova lligadura fou especialment popular i duradora entre els oficials de les armades, que acostumaven de dur-la de través. El 1825 la casaca i els calçons tradicionals són substituïts per jaqueta i pantalons. El 1833, amb l'adopció de la gorra de plat, acaba de perfilar-se la indumentària d'oficial de l'Armada que esdevindrà clàssica arreu. En efecte: com que, de feia segles, l'Armada britànica era la més potent del món i, en conseqüència, constituïa el model a imitar per totes les altres (també uniformològicament), aquest uniforme fou imitat celèricament per l'oficialitat de pràcticament totes les altres armades, i, amb canvis de detall segons els períodes i d'Estat en Estat, continua vigent avui.
 
Per descomptat, els oficials de l'Armada compten amb altres models d'uniforme. D'una banda, una versió encara més elegant per a gala, a voltes amb [[jaqueta curta]]. D'altra banda, uniformes de feineig, de camapanya en terra, etc., que avui dia acostumen a reproduir l'estil dels equivalents de l'exèrcit.