Salmanassar III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: tr:III. Şalmanezer |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
==Bit Adini==
[[Fitxer:King Shalmaneser III Istanbul Museum.JPG|thumb|Estàtua del rei Salmanassar III]]
Després de la submissió per Assurnasirpal II, [[Bit Adini]] es va recuperar. No se sap que va passar durant el renat d'Akhuni que va provocar les hostilitats, però probablement un impagament o un retard del tribut. El país fou envaït el 859 aC arrasant algunes ciutats (Lala'ati, Bur Mar'âna i Pakarrukhbuni) però sense atacar la capital. Des de Bit Adini va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després el assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim, que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Chilikka ([[Cilícia]]) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.
El 858 aC va tornar a Bit Adini i van assetjar Til Barsip que sembla que era la capital; el rei va poder fugir i fou perseguit sent atrapat a la fortalesa de Shitamrat a l'altra costat de l'Eufrates; el país fou devastat i fins i tot una fortalesa del rei de Karkemish va patir la fúria assíria. Khaian rei de Samal, Aramu rei de Bit Agusi, Sangara rei de Karkemish i Katazilu rei de Khummukhi (Kummuy) van enviar tribut. Salmanassar va abandonar la zona cap a Nairi.
Línia 18:
En aquest any va sortir de [[Nínive]] i va creuar el [[Tigris]] i es va dirigir cap al [[Balikh]], a la ciutat de Giammu que va ocupar i saquejar (enviant el botí a Assur). De Kitlala es va dirigir a la fortalesa al riu de Kar-Shulman-asharid i va creuar l'Eufrates amb bots. Es va dirigir cap a la ciutat "que els hitites anomenaven Pitru" que és la ciutat bíblica de [[Pethor]], i que els assiris anomenaven Asshur-utir-asbat, a la riba del Sagur, on va rebre el tribut de Sangar de [[Karkemish]], de Kundashpi de [[Kummukh]], d'Aramu de [[Bit Agusi]], de Lallu el melidseu (de [[Malatya]]), de Khayani o Khaianu de Bit Gabbar (Bit Gabar), de Kalparuda o Karparuda de [[Patin]] i de Kalpanida de [[Gurgum]]; els tributs eren plata, or, plom, coure, objectes de coure.
D'allí va sortir cap a [[Khalman]] (Alep). Els potencials rival temien el seu exèrcit i es van sotmetre entregant tributs de plata i or. D'Alep va marxar en direcció a Hamath i es va acostar a dues ciutats d'aquest rei: Adennu, Mashga (o Barga), que va ocupar; després es va presentar a [[Argana]], la seu reial <ref>situació incerta; podria estar propera a Arvad o al llac d'Homs</ref>, que també va conquerir; les ciutats foren incendiades i el botí enviat a Assíria. D'Argana va sortir cap al nord, seguint l'[[Orontes]], fins a Qarqar que era una ciutat reial o la nova capital del rei d'Hamath,<ref> La situació exacte de Qarqar és incerta. Maspero la identifica amb l'[[Apamea]] del [[Líban]] clàssica i la Qalat al-Mudiq moderna</ref> la qual fou destruïda i incendiada. Es va presentar llavors un exèrcit format per 1200 carros i 20000 de Daddaridri (Ben Hadad II), rei de Damasc, 700 carros i 10.000 homes d'Irkhulina d'Hamath, 2000 carros i 10.000 homes d'[[Acab]] (o Ahab) rei d'[[Regne d'Israel|Israel]], 500 homes
Slamanassar III no va retornar fins el 849 aC. El trajecte fou similar i els aliats per oposar-se foren els mateixos. Aquesta vegada el rei reclama la mort de deu mil enemics però tampoc va aconseguir ni tributs, ni nou territori i segurament aquesta campanya fou un fracàs i es va haver de retirar. El monòlit acaba sobtadament cosa prou informativa de la manca d'èxit.
Línia 34:
Assíria havia començat a fer campanyes al país de [[Nairi]] en temps de [[Teglatfalassar I]] (vers 1115 a 1076 aC). Després hi va entrar diverses vegades [[Assurnasirpal II]] però mai va intentar annexionar el territori. Salmanassar III va començar les seves operacions al territori ara sota hegemonia del regne anomenat pels assiris com [[Urartu]], només pujar al tron, el 859 aC i 858 aC <ref> Tiele, Records of the Past, pag. 56 nota 3</ref> quan va entrar a [[Khubuixkia]], al sud del [[llac Van]] (cap al riu [[Gran Zab]] que els armenis van anomenar després Petit Albag) i a l'oest del [[llac Urmia]]<ref> aquesta ubicació la donen diversos autors entre els quals René Grousset; Elena Cassin prefereix situar-lo al oest del Van i al sud de Nimmi </ref>; la capital fou ocupada junt amb un centenar de poblacions del país que foren totes destruïdes pel foc; el rei del país era Kaki. Llavors Salmanassar va atacar al rei de Nairi envaint la terra d'Urartu governada per [[Arame]], i va ocupar la fortalesa de Sugunia, però la incursió es va acabar aviat retornant al sud. El 858 aC Salmanassar es va dirigir cap a Gurzan (al nord del llac Urmia) on regnava un príncep de nom Asau, que va pagar tribut; llavors va seguir a Khubuixkia on va assolar la ciutat de Khilaya.
El 857 aC va fer un segon atac: va assolar la regió d'Inziti o Enziti (Hanzith o [[Anzitene]] a la regió de Kharpurt) i d'allí va entrar a l'[[Alzi]] a l'altre costat del riu Tigris superior, i seguint el curs de l'[[Arsànies]] va travessar [[Suhma]] o [[Suhmi]] (es a dir el futur país de [[Balahovit]] o [[Balabitene]]) on va conquerir la fortalesa de Vashtal, seguint a la regió de [[Palu]] ([[Dayaeni]]) i va arribar fins a la capital d'Urartu, [[Arzashku]] (possiblement [[
Salmanassar va fer el 854 aC una expedició al nord del Tigris, al país de Shubria (Shubaria) on fou recaptat el tribut.
Línia 54:
El 856 aC s'esmenta una expedició a Zamua, governada pel príncep Nigdiara. Els assiris conquereixen Ida'a i altres ciutats al sud del llac Urmia.
Una segona expedició contra Zamua (probablement per recaptar el tribu), i Namri es va fer el 844 aC; llavors estava governada per un príncep de nom Marduk-shum-udanmiiq, d'origen babiloni, que fou expulsat pels assiris i un príncep local del districte de Bit-Khamban <ref> Bit Khambat sembla que era un dels estats de Namriz</ref>, de nom Yanzu,<ref> Les fonts assíris l'anomenan Yanzu com a nom propi, però en realitat "yanzu" és un títol en llengua cossea/khossea, tal com ha demostrar Delitzch a '' Die Spracher der Kossaer'', pag. 25</ref> fou posat al seu lloc. Al cap de 8 anys (836 aC) el nou príncep va refusar el tribut anual i el rei Salmanassar va creuar el Zab i va envair altre cop el país. Yanzu va fugir a les muntanyes i el país fou assolat i deixat buit. Salmanassar, content amb aquest petit èxit, es va dirigir llavors cap al nord a territori de [[Parsua]] <ref> Parsua o Parsuah ha estat situat al sud del llac Urmia o al sud-est del Zab Inferior; en aquest segon cas es considera que fou l'antecedent de Pèrsia </ref> que va pagar tribut (estava dividit en al menys 27 prínceps), i girant cap a l'est va entrar al país d'Ellipi <ref>
El 829 aC <ref>segons [[Robert W. Rogers]], a '' A History of Babylonia and Assyria'', però el 828 aC a la ''Histoire d'Armenie'' de [[René Grousset]] doncs hi ha divergències en la interpretació del que serien dues campanyes diferents </ref> el rei va restar a [[Nimrud|Kalah]] enviant un exèrcit a [[Khubushkia]] (el nom apareix amb diverses variacions) manat pel ''tartan'' Dayan Ashur, que va atacar els districtes fronterers i va reclamar el tribut al príncep de Khubuxkia o Kubuskhia (avui [[Djelamerk]]) que es deia Datana, que va pagar immediatament. Després l'exèrcit assiri va passar al [[Mutsatsir]] o [[Musasir]] (entre el Mont Djelo i l'Ushnu) que no va poder sotmetre tot i ocupar la fortalesa de Sapparia i devastar alstres 50 pobles. L'exèrcit assiri va entrar al regne de Gilzan (regió de [[Salmas]] al nord-oest del llac Urmia) on el rei Upu va acceptar de pagar tribut. D'allí els assiris es van dirigir a Man o Minni (Manna) <ref> Man o Mannaer a les fonts </ref> a la zona del llac Urmia, (al sud de la ciutat d'[[Urmia]]) on era rei Ualki que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's, però la seva capital Zirta fou destruïda, i la regió assolada i cremada en la manera habitual. Va tornar per la part sud del llac on diversos petits estats foren saquejats arribant a Parsua on altre cop fou cobrat el tribut que va pagar el príncep Mannash de Burir (un dels 27 principats de Parsua) i el príncep d'Andria; altres territoris de Parsua foren saquejats entre els quals les ciutats de Shalatamanu, Bastu i Kiniyamana. Seguidament la terra de Namri fou envaida; els habitants van fugir a les muntanyes abandonant tots els seus bens; el ''tartan'' va saquejar, destruir i cremar 250 pobles retornant a Assíria via Hulwan.<ref> La datació i el orde d'aquesta campanya es incert</ref>
==Babilònia==
[[Nabuapaliddin I]] (888-855 aC) va fer un tractat de pau amb Salmanassar III al començament del regnat d'aquest, però a la mort del rei babiloni vers el 855 aC el va succeir el seu fill Marduk-Zakirshum I (855-819 aC) contra el que es va revoltar el seu germà Marduk-bel-usate (Marduk-Belusati), que va dominar la part sud del regne on va tenir el suport del país de [[Kaldi]] ([[Caldea]]), i els seus guerrers. Per temor a aquestos guerrers el rei [[Marduk-Zakirshum I]] va demanar ajut assiri.<ref> Història sincrònica </ref> El assiris van ser cridats el 853 aC i Salmanassar III va marxar a Babilònia el 852 aC i altre cop el 851 aC. Va passar per [[Kutha]] i va entrar a Babilònia on va fer sacrificis al gran deu [[Marduk]]; també va visitar [[Borsippa]] on va fer sacrificis a [[Nabu]]; després d'aquest sacrificis que en certa manera refermaven l'alta sobirania assíria sobre Babilònia, el rei va atacar el sud. Va conquerir diverses ciutats i va derrotar completament a Marduk-bel-usate a Miturnat a la vora del Tornadotus, i a la capital rebel, Gannanati; el príncep derrotat va poder fugir; fou perseguit i els assiris van ocupar Lakhiru al Zab Inferior, i finalment el van atrapar a Arman on fou derrotat decisivament i el van matar. Els assiris van seguir cap al sud i van conquerir Bakini i Inzudi al rei Adini de Dakur, que va acceptar pagar tribut. El rei Mushallimmarduk d'Amukkani va seguir el seu exemple. Encara un altre rei va pagar tribut, anomenat a les fonts assíries rei Yakin de la Mar. Fins al final del seu regnat Marduk-Zakirshum I va governar en pau sota protecció assíria.
|