Salmanassar III: diferència entre les revisions

Després de la submissió per Assurnasirpal II, [[Bit Adini]] es va recuperar. No se sap que va passar durant el renat d'Akhuni que va provocar les hostilitats, però probablement un impagament o un retard del tribut. El país fou envaït el 859 aC arrasant algunes ciutats (Lala'ati, Bur Mar'âna i Pakarrukhbuni) però sense atacar la capital. Des de Bit Adini va passar al país de Gurgum (o Gamgum), al nord de Bit Adini, on regnava Matalla, que va pagar tribut; després va passar al regne de Samal (Sam'al) on regnava Khanu o Kha'anu, que era aliat de Sapulumi de Patin, d'Akhuni de Bit Adini i de Sangara de Khati o Karkemish. El rei Khanu fou derrotat al naixement del riu Salvar, al peu de les muntanyes Amanus; després el assiris van creuar l'Orontes i van ocupar la fortalesa d'Alizir, que pertanyia a Sapulumi de Khattim, que va fugir i va atreure a l'aliança contra assíria al rei de Kui o Kati (potser el regne de Que, el nom del rei no està indicat), al rei Pikhiris de Chilikka ([[Cilícia]]) i al rei Bur Anati de Yasbuk, però els aliats foren derrotats per Salmanassar i en la batalla el príncep Bur Anati va caure presoner; 25000 soldats de la coalició van morir, i el territori de la costa del golf d'Issos (Alexandretta) incloent diverses ciutats (Jazaz, Nulia i Butanu) fou assolat.

D'allí va sortir cap a [[Khalman]] (Alep). Els potencials rival temien el seu exèrcit i es van sotmetre entregant tributs de plata i or. D'Alep va marxar en direcció a Hamath i es va acostar a dues ciutats d'aquest rei: Adennu, Mashga (o Barga), que va ocupar; després es va presentar a [[Argana]], la seu reial <ref>situació incerta; podria estar propera a Arvad o al llac d'Homs</ref>, que també va conquerir; les ciutats foren incendiades i el botí enviat a Assíria. D'Argana va sortir cap al nord, seguint l'[[Orontes]], fins a Qarqar que era una ciutat reial o la nova capital del rei d'Hamath,<ref> La situació exacte de Qarqar és incerta. Maspero la identifica amb l'[[Apamea]] del [[Líban]] clàssica i la Qalat al-Mudiq moderna</ref> la qual fou destruïda i incendiada. Es va presentar llavors un exèrcit format per 1200 carros i 20000 de Daddaridri (Ben Hadad II), rei de Damasc, 700 carros i 10.000 homes d'Irkhulina d'Hamath, 2000 carros i 10.000 homes d'[[Acab]] (o Ahab) rei d'[[Regne d'Israel|Israel]], 500 homes dedel [[regne de Que]] (gentilici quans) al extrem sud-est de [[Cilícia]],<ref> aA grans trets correspon a l'la [[Província de Hatay]] o [[Alexandretta]] </ref> 1000 homes de [[Musri]], 10 carros i 10.000 homes d'[[Irkanata]], 200 homes de Matinu Baal d'[[Arvad]], 200 homes d'[[Usanata]], 30 carros i 10.000 homes d'Adunu Baal de [[Sidó]] (Shian), 1000 camells de Gindibu l'àrab (en aquest punt hi ha un tros il·legible que donava el nom d'un regne i la seva participació), 1000 homes de Baasha fill de Kukhubim d'[[Ammon]]. En conjunt haurien format un exèrcit de 64.000 homes i 4000 carros, que sembla que foren derrotats entre Qarqar i Gilzan i 14000 soldats de l'aliança foren morts segons els assiris.{{CN}} Sense aturar-se va seguir fins a l'Orontes i després va abandonar el país. El fet de que no seguissin saquejos, destruccions o pagaments de tributs ja ens informa que la victòria, si hi fou, fou pírrica. La coalició anti-assíria es va desfer després de la batalla però havia aconseguit el seu objectiu i les pèrdues assíries devien ser molt altes.

El 857 aC va fer un segon atac: va assolar la regió d'Inziti o Enziti (Hanzith o [[Anzitene]] a la regió de Kharpurt) i d'allí va entrar a l'[[Alzi]] a l'altre costat del riu Tigris superior, i seguint el curs de l'[[Arsànies]] va travessar [[Suhma]] o [[Suhmi]] (es a dir el futur país de [[Balahovit]] o [[Balabitene]]) on va conquerir la fortalesa de Vashtal, seguint a la regió de [[Palu]] ([[Dayaeni]]) i va arribar fins a la capital d'Urartu, [[Arzashku]] (possiblement [[ManazkertMalazgird]]). El rei d'Urartu, Arame, es va retirar a les muntanyes Adduri abandonant la capital, i allí fou derrotat i 3400 soldats foren morts, però ell mateix es va poder salvar. El propi rei diu que va "calcigar el país com un brau salvatge"; piràmides de caps tallats es van amuntonar a les portes de les ciutats i els soldats urartians eren empalats en estaques. A una muntanya anomenada Iritia el rei assiri es va fer aixecar una estàtua de lloança. La regió de [[Aramili]] ([[Apahuniq]]) que corresponia als dominis reials de Urartu, i Zanziuna foren assolades.<ref> S'ha suggerit que aquest desastre hauria suposat el canvi de dinastia a Urartu doncs el següent reu [[Sarduri I]] és esmentat com a fill de Luitpri (Lutipris) i per tant d'un origen diferent, però Arame hauria governat fins a la seva mort vers el 844 aC </ref> Després Salmanassar I va marxar cap a la regió de Zenziun (la futura [[Aliovit]]) i va arribar a la actual [[Ardjesh]] o [[Ardjish]] on es va banyar al "[[Llac Van|mar de Nairi]]". De allí va passar fins el [[llac Urmia]] pel país de Gilzan o [[Gilzanu]] (possiblement [[Zaravand]]) el rei del qual se li va sotmetre efímerament. Va retornar a Assíria per [[Arbela]].

Una segona expedició contra Zamua (probablement per recaptar el tribu), i Namri es va fer el 844 aC; llavors estava governada per un príncep de nom Marduk-shum-udanmiiq, d'origen babiloni, que fou expulsat pels assiris i un príncep local del districte de Bit-Khamban <ref> Bit Khambat sembla que era un dels estats de Namriz</ref>, de nom Yanzu,<ref> Les fonts assíris l'anomenan Yanzu com a nom propi, però en realitat "yanzu" és un títol en llengua cossea/khossea, tal com ha demostrar Delitzch a '' Die Spracher der Kossaer'', pag. 25</ref> fou posat al seu lloc. Al cap de 8 anys (836 aC) el nou príncep va refusar el tribut anual i el rei Salmanassar va creuar el Zab i va envair altre cop el país. Yanzu va fugir a les muntanyes i el país fou assolat i deixat buit. Salmanassar, content amb aquest petit èxit, es va dirigir llavors cap al nord a territori de [[Parsua]] <ref> Parsua o Parsuah ha estat situat al sud del llac Urmia o al sud-est del Zab Inferior; en aquest segon cas es considera que fou l'antecedent de Pèrsia </ref> que va pagar tribut (estava dividit en al menys 27 prínceps), i girant cap a l'est va entrar al país d'Ellipi <ref> lL'antic Lullu</ref> que era habitat per clans medes, on diverses ciutats foren saquejades, si be no va passar de ser una ràtzia de saqueig; va retornar per la via del sud passant prop de la moderna [[Hulwan (Pèrsia)]]. Yanzu fou fet presoner i portat a Assíria.

El 829 aC <ref>segons [[Robert W. Rogers]], a '' A History of Babylonia and Assyria'', però el 828 aC a la ''Histoire d'Armenie'' de [[René Grousset]] doncs hi ha divergències en la interpretació del que serien dues campanyes diferents </ref> el rei va restar a [[Nimrud|Kalah]] enviant un exèrcit a [[Khubushkia]] (el nom apareix amb diverses variacions) manat pel ''tartan'' Dayan Ashur, que va atacar els districtes fronterers i va reclamar el tribut al príncep de Khubuxkia o Kubuskhia (avui [[Djelamerk]]) que es deia Datana, que va pagar immediatament. Després l'exèrcit assiri va passar al [[Mutsatsir]] o [[Musasir]] (entre el Mont Djelo i l'Ushnu) que no va poder sotmetre tot i ocupar la fortalesa de Sapparia i devastar alstres 50 pobles. L'exèrcit assiri va entrar al regne de Gilzan (regió de [[Salmas]] al nord-oest del llac Urmia) on el rei Upu va acceptar de pagar tribut. D'allí els assiris es van dirigir a Man o Minni (Manna) <ref> Man o Mannaer a les fonts </ref> a la zona del llac Urmia, (al sud de la ciutat d'[[Urmia]]) on era rei Ualki que va fugir a les muntanyes sense sotmetre's, però la seva capital Zirta fou destruïda, i la regió assolada i cremada en la manera habitual. Va tornar per la part sud del llac on diversos petits estats foren saquejats arribant a Parsua on altre cop fou cobrat el tribut que va pagar el príncep Mannash de Burir (un dels 27 principats de Parsua) i el príncep d'Andria; altres territoris de Parsua foren saquejats entre els quals les ciutats de Shalatamanu, Bastu i Kiniyamana. Seguidament la terra de Namri fou envaida; els habitants van fugir a les muntanyes abandonant tots els seus bens; el ''tartan'' va saquejar, destruir i cremar 250 pobles retornant a Assíria via Hulwan.<ref> La datació i el orde d'aquesta campanya es incert</ref>