Diferència entre revisions de la pàgina «Huaconada»

112 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
 
==Fases de la Huaconada==
Durant [[la Huaconada]], els [[Huacones]] dansen en processó pels carrers de Mite, al compàs d'una [[banda de músics]] que repeteix la mateixa [[seqüència]] de tres [[melodies]] una i altra vegada. Aquesta tonada no avorreix, més aviat tendeix a hipnotitzar. Els Huacones es divideixen en "Huacones Vells" i "Huacones Moderns," aquests últims són la major part. Els Huacones Vells es vesteixen més a la manera dels [[Huacones]] originals, les seves [[màscares]] hi ha els trets d'una persona gran i arrosseguen els [[peus]] en un [[moviment particular]]. Els [[Huacones Moderns]] utilitzen [[flassades de tigre]] (una [[innovació]] que també es diu data dels [[anys 30]]) i màscares amb trets més [[solemnes]], els seus moviments connotencomuniquen autoritat i dignitat. Els Huacones emeten [[rugits]] i fan anomenats estandarditzats en [[quítxua]] a individus (homes) entre la multitud, quan un és anomenat així, ha d'acostar i abraçar el Huacón, cridant [[alcalde]], després de tot això un rep un lleugerlleugera [[fuetada]].
Existeixen referències escrites sobre la Huaconada des de fins del segle [[XVI]], els Huacones són esmentats en el diccionari Quechua de González Holguín de 1608. La dansa sembla haver-se estès per un territori molt més gran, possiblement fins al Collao. Els [[espanyols]] no veien amb bons ulls a la dansa, associada al [[déu còndor]] ja [[Huiracocha]], i en molts casos van tractar d'eliminar. Fins ara, la Huaconada de Mite no mostra cap element religiós catòlic, almenys no de manera explícita, no hi ha ni verge ni sant (Mite celebra la seva festa patronal per separat, al mes de maig).
 
==El Poble==
Mite és un poble amb una [[història]] d'interacció i xoc cultural. Originalment formava part dels senyorius huancas, al arribar els espanyols, aquests es van assentar al poble de Mite, proper als seus centres d'operacions en Jauja i Lima. Mite no era una comunitat indígena sinó un poble d'indis i blancs, amb una elit espanyola i mestissa. Fins ara els permeten fan referència als espanyols i els seus descendents que habitaven el poble. En parlar amb els permeten durant la celebració, hi ha una sensació ambigua: és l'[[autoritat]] dels Huacones una evocació del poder dels antics hisendats, o representa una forma de resistència andina i no-catòlica contra el poder dels colonitzadors? O una barreja dels dos? O és alguna cosa totalment diferent? En el Perú, les danses i festivitats tradicionals són esdeveniments que no són aliens a les relacions de poder i les [[jerarquies de la societat]]; caldria veure com una [[celebració]] com la Huaconada reprodueix, resisteix o comenta sobre aquestes relacions socials.
Avui dia, la major part dels permeten viuen fora de Mite, i el poble està majorment buit excepte durant la Huaconada i les altres festes. Els huacones i les seves famílies tornen per la festa no només des [[Huancayo]] i [[Lima]], sinó també des dels seus llocs de treball a l'[[Argentina]], [[Suècia]], [[Itàlia]] i altres països a l'[[estranger]].
 
==Més informació sobre la cançó==
En aquesta ressenya m'he basat en la meva pròpia visita a Mite, juntament amb Elizabeth Lli Cornejo ( veure l'article sobre el mateix tema ), durant la Huaconada d'aquest any. Per als que volguessin saber més sobre aquesta [[tradició]] - la seva història, estructura i significats - recomano consultar el rigorós estudi de Simeó Orellana Valeriano, La Dansa dels Sacerdots del Déu Kon: La Huaconada de Mite, publicat el [[2004]] pel Fons Editorial de Sant Marc. També hi ha els treballs musicològics i etnogràfics de Raúl Romero, entre ells Identitats Múltiples: Memòria, Identitat i Cultura Popular a la Vall del Mantaro, publicat pel Fons Editorial del Congrés.
 
==Enllaços externs==
68

modificacions