Huaconada: diferència entre les revisions

[[La Huaconada]] és la dansa dels Huacones, una espècie de jutges antics que tornen a Mite un cop l'any. Amb els seus fuets, les seves [[màscares]] i els seus nassos i moviments que s'assimilen als del còndor, evoquen una justícia mítica i severa. Una cosa que s'esmenta amb freqüència en la tradició oral és que en una època (fins fa uns 70 anys segons molts relats) els Huacones realment es convertien en l'única autoritat i jutge durant els seus 3 dies, castigant amb els seus fuets als adúlters, a els [[lladres]], als quals no tinguessin la casa neta, etc. Sortien d'una trencada coneguda com el [[Ayán]], a esquena del poble de Mite.

Durant [[la Huaconada]], els [[Huacones]] dansen en processó pels carrers de Mite, al compàs d'una [[banda de músics]] que repeteix la mateixa [[seqüència]] de tres [[melodies]] una i altra vegada. Aquesta tonada no avorreix, més aviat tendeix a hipnotitzar. Els Huacones es divideixen en "Huacones Vells" i "Huacones Moderns," aquests últims són la major part. Els [[Huacones Vells]] es vesteixen més a la manera dels [[Huacones]] originals, les seves [[màscares]] hi ha els trets d'una persona gran i arrosseguen els [[peus]] en un [[moviment particular]]. Els [[Huacones Moderns]] utilitzen [[flassades de tigre]] (una [[innovació]] que també es diu data dels [[anys 30]]) i màscares amb trets més [[solemnes]], els seus moviments comuniquen autoritat i dignitat. Els Huacones emeten [[rugits]] i fan anomenats estandarditzats en [[quítxua]] a individus (homes) entre la multitud, quan un és anomenat així, ha d'acostar i abraçar el Huacón, cridant [[alcalde]], després de tot això un rep un lleugera [[fuetada]].

Existeixen referències escrites sobre la Huaconada des de fins del segle [[XVI]], els Huacones són esmentats en el [[diccionari Quechua de González Holguín de [[1608]]. La dansa sembla haver-se estès per un territori molt més gran, possiblement fins al Collao. Els [[espanyols]] no veien amb bons ulls a la dansa, associada al [[déu còndor]] ja [[Huiracocha]], i en molts casos van tractar d'[[eliminar]]. Fins ara, la Huaconada de [[Mite]] no mostra cap element [[religiós catòlic]], almenys no de manera explícita, no hi ha ni verge ni sant (Mite celebra la seva festa patronal per separat, al mes de maig).

En aquesta ressenya m'he basat en la meva pròpia visita a Mite, juntament amb [[Elizabeth Lli Cornejo]] ( veure l'article sobre el mateix tema ), durant la Huaconada d'aquest any. Per als que volguessin saber més sobre aquesta [[tradició]] - la seva història, estructura i significats - recomano consultar el rigorós estudi de [[Simeó Orellana Valeriano]], La Dansa dels Sacerdots del Déu Kon: La Huaconada de Mite, publicat el [[2004]] pel Fons Editorial de Sant Marc. També hi ha els treballs musicològics i etnogràfics de Raúl Romero, entre ells Identitats Múltiples: Memòria, Identitat i Cultura Popular a la Vall del Mantaro, publicat pel Fons Editorial del Congrés.