Revisió del 18:37, 16 oct 2011 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 08:38, 3 des 2011 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 5: El [[297]] foren martiritzats a la ciutat set cristians: [[Abibus]], [[Hipparchus]], [[Jacob, màrtir\|Jacob]], [[Lolià, màrtir\|Lolià]], [[Paragnus]], [[Philotheus]] i [[Romà, màrtir\|Romà]]. Aquí va néixer al [[segle III]] el bisbe [[Pau de Samosata]], cap dels elqasites (una orde dels essenis gnòstics), que va predicar idees adopcionistes que van derivar mes tard en el [[paulicians]] i [[Bogomils\|bogomilites]]. També al costat de Samosata (a una poble de la rodalia) va néixer sant Daniel l'Estilita. El 325 el bisbe local Peperi va ser present al concili de Nicea. Al 380 el bisbe sant Eusebi de Samosata, opositor ferotge dels arrians, fou assassinat per una dona arriana el 380 (la seva festa es celebra el 22 de juny); al segle següent era bisbe Andreu, un vigorós opositor de Ciril d'Alexandria i del Concili d'Efes. Cabot dona la llista de 28 bisbes jacobites i d'altra banda encara avui dia és seu titular de l'església catòlica (vacant des de 1967 al morir el seu bisbe). Al segle VI vivia a Constantinoble sant Rabules que era nadiu de la ciutat (la seva festa es celebra el 19 de febrer); en aquest segle apareix a Notitia Episcopatum d'Antioquia com a metròpolis autocèfala .<ref>Echos d'Orient, X, 144 </ref>. El [[625]] fou atacada i ocupada als perses per l'emperador [[Heracli]] junt amb [[Marash]]. El 639/640 fou conquerida per Iyad ibn Ghanm i sota domini àrab el seu nom fou '''Sumaysat'''. Els bizantins la van atacar el 856. Vers el 749 fou defensada pel cap omeia Ishak ibn Muslim al-Ukayli. El 785/786 es va fundar la nova ciutat d'al-Hadath i el govern abbàssida i va fer transportar a grups d'habitants de Samosata. El [[858]] el cap paulicià, [[Karbeas]], amb ajut del emir de [[Melitene]], va derrotar els bizantins davant de Samòsata. El 859 els bizantins tornaven a atacar la ciutat. Al sínode que va restaurar a Foci com a Patriarca de Constantinoble el 879, la seu de Samosata apareix com a reunida amb la d'Amida .<ref> la darrera vegada que la seu d'Amida és esmentada sola és el 586, i la primera vegada que s'esmenta com seu d'Amida i Samosata és el 879; no se sap quan foren reunides</ref>. Va restar en mans del califat fins que el [[927]] fou conquerida pels bizantins <ref> aquesta ocupació i la de Kufa pels càrmates van forçar el retorn com a visir d'Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah </ref> que no la van conservar però la van ocupar finalment el 959 per part de Lleó, germà de l'emperador Nicèfor II, en la ofensiva contra els hamdànides; sota l'imperi va esdevenir seu episcopal i residència del protospatharios grec de les viles de l'Eufrates. El 1031 va servir de base per la conquesta d'Edessa pels bizantins.

Samòsata: diferència entre les revisions