Al-Muqtafí (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-</ref>. +</ref>) |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/) |
||
Línia 1:
'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Muqtafí''' (en {{lang-ar|'''أبو عبد الله محمد المقتفي لأمر الله'''}}, ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muqtafī li-amr Allāh'') ([[9 d'abril]] de [[1096]]-[[1160]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[1136]]-[[1160]]). La seva mare era una esclava.
Era fill del califa [[al-Mústadhhir]], germà d'[[Al-Mústarxid (abbàssida)|al-Mústarxid]] i oncle d'[[Ar-Ràixid (abbàssida)|ar-Ràixid]], els tres caifes que el van precedir. El darrer fou deposat després de revoltar-se contra el soldà [[seljúcida]] [[Masud ibn Muhammad]] <ref>{{en}} University of Cambridge, ''[http://books.google.
Va aprofitar les dissensions entre els [[seljúcides]] per mantenir la seva autoritat a [[Bagdad]], i augmentar-la per diversos districte de l'Iraq. Al-Muqtafí va ser capaç de defensar la capital de diversos atacs: el 1148 diversos ''amirs'' van refusar obediència al sulta seljúcida [[Masud ibn Muhammad]] i van marxar sobre Bagdad però foren derrotats per forces del califa. L'any següent, 1149, la situació es va repetir de manera gairebé idèntica. Masud va morir el [[13 de setembre]] de [[1152]] i el va succeir el seu nebot [[Malik Shah III]] o Malik-Xah III ibn Mahmud però per la seva incapacitat fou deposat al cap d'uns mesos pels ''amirs'' que van proclamar al seu germà [[Muhammad II ibn Mahmud]], i aquest període fou aprofitat pel califa per estendre i consolidar el seu poder apoderant-se d'[[al-Hilla]] i de [[Wasit]].
Línia 7:
El 1153 el sultà oriental [[Sandjar]], fou derrotat i fet presoner pels [[oghuz]] en revolta i els seus ''amirs'' van proclamar sultà al germà de Masud, [[Sulayman Shah ibn Muhammad]] (1154). El febrer/març del 1156 el califa va reconèixer a Sulayman Shah a canvi de no intervenir en els afers de l'Iraq, però malgrat el suport que li va donar el califa fou derrotat pel seu nebot [[Muhàmmad II ibn Mahmud]] (juny/juliol de 1156). Llavors el soldà seljúcida, en resposta, va marxar contra [[Bagdad]] i va obligar al califa a refugiar-se al barri oriental (gener/febrer de 1157) on va quedar assetjat durant un mesos, fins que el maig el sultà va abandonar el setge per fer front a Malik Shah III que marxava contra [[Hamadan]]; Muhammad III va derrotar a Malik Shah i les hostilitats es van acabar.
Llavors el sultà es va reconciliar amb el califa i per refermar l'aliança entre ambdós, al-Muqtafí es va casar amb Fàtima, germana de Muhàmmad II.<ref>{{en}} Eric J. Hanne, ''[http://books.google.
Durant el seu califat Imad-ad-Din [[Zengi]], governador de [[Mossul]], va lluitar ferotgement contra els [[croat (guerrer)|croats]] i es va donar a conèixer com un guerrer valent i generós i obtenint la primera gran victòria musulmana al [[Setge d'Edessa|reconquerir Edessa]]. En un moment en dificultats, Zengi va fer una crida urgent per lluitar contra els croats. El sultà i el califa va enviar 20.000 homes a la lluita. Però en realitat ni els seljúcides, ni el califa, ni els seus ''amirs'', tenien cap entusiasme en la guerra.
| |||