Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Custoza (1866)»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
m (Robot posa descripcio a la imatge Custozza1866.jpg a partir del peu de foto)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/))
==Antecedents==
[[Fitxer:Third Italian War of Independence It.svg|300px|esquerra|thumb|Batalles de la [[Tercera guerra de la independència italiana]]]]
El juny de [[1866]], el [[Regne de Prússia]] va declarar la guerra a l'[[Imperi Austríac]] i el recentment format [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] va decidir aprofitar l'oportunitat i es va aliar amb [[Prússia]], declarant la guerra el [[20 de juny]]<ref name=Probyn>{{en}} John Webb Probyn, ''[http://books.google.escat/books?id=VQM2AAAAMAAJ&pg=PA94&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDEQ6AEwAg#v=onepage&q=custoza%201866&f=false Italy and the war of 1866]''</ref> amb la intenció de annexionar el [[Vènet]] i el [[Trentino]] que encara formaven [[Regne Llombardovènet]] satèl·lit de l'Imperi Austríac, unint així la península italiana. Els italians ràpidament van construir una força militar que va ser dues vegades la mida de la defensa austríaca de Venècia.
 
La quarta setmana de maig, [[Víctor Manuel II d'Itàlia]] va dividir el seu exèrcit en dos cossos de la mateixa mida, un comandat per [[Enrico Cialdini]], que des de [[Bolonia]] havia de creuar el [[Po]] i traslladar-se a la regió del [[Trentino]], i la del general [[Alfonso Ferrero la Marmora]] que havia de creuar el [[Mincio]] entre [[Peschiera]] i [[Mantua]] i envair el [[Vènet]].
 
L'exèrcit d'invasió del Vènet comandat per [[Alfonso Ferrero la Marmora]] estava composat pel primer [[cos d'exèrcit]], del general [[Giacomo Durando]], amb les [[Divisió militar|divisions]] primera, segona, tercera i cinquena, el tercer cos d'exèrcit, del general Cucciari, amb quatre divisions, la quarta, sisena, desena i dinovena, de les que dues divisions no van creuar el riu per quedar-se a vigilar [[Mantua]], i les altres dues no van creuar fins el dia 24 i no poder va participar a la batalla,<ref>{{en}} G. Wawro, ''[http://books.google.escat/books?id=AimQzlVVlQoC&pg=PA93&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=custoza%201866&f=false The Austro-Prussian War. Austria's war with Prussia and Italy in 1866]'' p. 96-116. New York, 2007</ref> i el tercer cos d'exèrcit, del general [[Enrico Morozzo Della Rocca]], amb les divisions setena, vuitena, novena i setzena. L'objectiu era aïllar la fortalesa de [[Peschiera del Garda]] de les de [[Verona]], [[Legnago]] i [[Màntua]] i aguantar la resposta dels austríacs d'[[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]], que comandava en absència de [[Ludwig Ritter von Benedek]],<ref>{{it}} Felice Venosta, ''[http://books.google.escat/books?id=gykoAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Custoza e Lissa: fatti della guerra italiana del 1866]'', p.42</ref> que havia anat al front del nord a lluitar contra els prussians, les tropes austríaques des de [[Verona]]. Enrico Cialdini havia de creuar el Po entre [[Padua]] i [[Ravigo]] per reunir-se amb la Marmora i avançar pel Vènet.
 
Les forces austríaques les composavem el cinquè cos, comandat pel general [[Gabriel Freiherr von Rodich]], amb les brigades Moering i Piret, el setè cos, del general [[Joseph Freiherr von Maroicic]] i les brigades Scudier, Töply i Welsersheimb, el novè cos d'[[Ernst Ritter von Hartung]] i les brigades Böck, Kirchsberg i Weckbecker, la divisió de reserva del general [[Friedrich Rupprecht]] que comptava amb dues febles brigades, i la divisió de cavalleria de [[Ludwig Freiherr von Pulz]].
 
==Conseqüències==
Amb els millors [[general]]s i millor tropa,<ref name=Probyn/> els austríacs van obtenir una victòria decisiva, tant estratègica com tàctica i els italians van ser obligats a creuar de nou el [[Mincio]], però per infligir una completa derrota, les forces d'[[Albert d'Àustria (duc de Teschen)|Albert d'Àustria]] es podien haver dirigit al sud-oest per prendre els ponts sobre el Mincio, que els italians no havien fortificat, atrapant les restes de l'exèrcit italià a la riba oriental del riu i hauria permès envair el [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]], però Albert va tornar a Verona, ja que estava preocupat per una possible resposta francesa a la invasió de la Llombardia, tot i que l'emperador va aconsellar-lo fer cas omís de tota consideració política.<ref>{{en}} G. Wawro, ''[http://books.google.escat/books?id=AimQzlVVlQoC&pg=PA93&dq=custoza+1866&hl=ca&ei=PZr3S6m0I82MOKeAoZUM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=custoza%201866&f=false The Austro-Prussian War. Austria's war with Prussia and Italy in 1866]'' p. 116-120. New York, 2007</ref>
 
Tot i aquesta victòria i una derrota naval dels italians a la [[batalla naval de Vis (1866)|batalla naval de Vis]], els austríacs es va rendir als prussians un mes més tard i es van veure obligats a cedir [[Venècia]] com a compensació de guerra.
190.648

modificacions