|
== Característiques ==
El grup s'identifica amb la ideologia política d'extrema dreta,<ref name=fin>{{Citar publicació |cognom=Rius-Sant |nom=Xavier | article=¿El fin de los 'boixos nois'?|url=http://www.elpais.com/articulo/cataluna/fin/boixos/nois/elpepuespcat/20030908elpcat_6/Tes |llengua=castellà |consulta= 20 febrer 2011|publicació=El País |data=8 de setembre 2003}}</ref> amb independentistes catalans,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Medina |nom=F. Xavier |cognom2=Sánchez |nom2=Ricardo |títol=Culturas en juego: ensayos de antropología del deporte en España |url=http://books.google.escat/books?id=WmZOaTX0fX0C&pg=PA96&dq=boixos+nois+ultraderecha&hl=ca&ei=TnZhTe3EFMau8QPgwthZ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |editorial=Icaria Editorial |lloc= |data=2003 |isbn=8474266599 |pàgines=p.96}}</ref> però també hi ha neonazis, també anomenats Casuals.<ref name=fin/>
==Els inicis==
Originalment, estaven situats a la graderia del "Gol Sud" del [[Camp Nou]]. Després del [[desastre de Heysel]], el [[1986]], van mostrar el seu suport als causants de l'allau humana, i la directiva els va traslladar temporalment a la tercera graderia, des d'on llançaven objectes, escopinades i brossa al públic assistent de la graderia inferior, la qual cosa provocà la queixa dels afectats davant el club. Poc després apareixen nous dirigents que van imposar la consigna llibertat d'acció fora de l'estadi, però res a dins, i van tornar al gol sud.<ref name=fin/> Comença a funcionar la "trama econòmica" de l'organització, amb distribució de material neonazi.
La seva radicalització va començar el 1991,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Moyano |nom=Antonio Luis |títol=Neonazis: La Seduccion de la Svastica |url=http://books.google.escat/books?id=mQlJ9fXPSs8C&pg=PA148&dq=boixos+nois+casuals&hl=ca&ei=u39hTfKhFIjMswa49dW1CA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwAQ#v=onepage&q=boixos%20nois%20casuals&f=false |editorial=Ediciones Nowtilus |lloc= |data=2004 |isbn=8497632001 |idioma=castellà |pàgines=p.188}}</ref> i els seus membres han estat sovint involucrats en nombrosos episodis de violència, essent el més greu el que va acabar amb la vida del ciutadà francès seguidor del [[RCD Espanyol]], [[François Rouquier]] i ferides greus a un altre jove després del partit que va enfrontar el [[RCD Espanyol]] i l'[[Sporting de Gijón]] al gener del 1991,<ref>{{Citar publicació |article=Cinco 'boixos nois' serán juzgados hoy por la muerte de un seguidor del Español |url=http://www.elpais.com/articulo/deportes/boixos/nois/seran/juzgados/hoy/muerte/seguidor/Espanol/elpepidep/19940309elpepidep_6/Tes/ |llengua= |consulta= 20 febrer 2011|publicació=El País |data=09/03/94}}</ref> quatre membres del Boixos Nois van ésser condemnats per aquest assassinat a l'abril del 1994,<ref>{{Citar publicació |article=Tercer grado para los «boixos nois» homicidas |url=http://www.elmundo.es/1998/12/19/espana/19N0060.html |llengua=castellà |consulta= 20 febrer 2011 |publicació=El Mundo |data=19/12/98}}</ref> però també han estat embolicats en pallisses a immigrants<ref>{{Citar publicació |article='Boixos Nois' apallissen una desena d'immigrants |url=http://politica.e-noticies.cat/boixos-nois-apallissen-una-desena-dimmigrants-24628.html |llengua= |consulta= 20 febrer 2011 |publicació=e-notícies |data=12 gener 2009}}</ref> i okupes,<ref>{{Citar publicació |article=Boixos Nois de la branca 'Casuals' desallotjaven 'okupes' amb pallisses per encàrrec dels propietaris |url=http://www.diaridetarragona.com/039500/boixos/nois/branca/casuals/desallotjaven/okupes/amb/pallisses/per/encrrec/dels/propietaris |llengua= |consulta= 20 febrer 2011|publicació=Diari de Tarragona |data=6 de febrer de 2010}}</ref> tràfic de drogues o extorsió.<ref>{{Citar publicació |article=Más de diez Boixos Nois detenidos por tráfico de drogas y extorsión |url=http://www.lavanguardia.es/deportes/noticias/20100203/53884134950/operacion-policial-contra-los-boixos-nois.html |llengua=castellà |consulta= 20 febrer 2011|publicació=La Vanguardia |data=3 febrer 2010}}</ref><ref>{{Citar publicació |article=La màfia dels 'boixos nois' es va especialitzar a atracar narcos |url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100911/mafia-dels-boixos-nois-especialitzar-atracar-narcos/474828.shtml |llengua= |consulta= 20 febrer 2011|publicació=El Periódico |data=11 de setembre del 2010}}</ref>
La temporada 91/92 es crea una nova secció dels "Boixos Nois" anomenada "Casuals F.C.B." (nom anglès creat en honor dels hooligans que van provocar la [[Desastre de Heysel|catàstrofe de Heysel]]). El seu ''modus operandi'' consistia a acudir als estadis sense símbols barcelonistes amb l'objectiu d'agredir a d'altres afeccionats sense ésser reconeguts.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Spaaij |nom=Ramón |títol=Understanding football hooliganism: a comparison of six Western European football clubs |url=http://books.google.escat/books?id=i21W_KN_iUMC&pg=PA119&dq=ultras+casuals&hl=ca&ei=JBpsTbvGEoKZOrHpuaoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CEsQ6AEwCA#v=onepage&q=ultras%20casuals&f=false |editorial=Amsterdam University Press |lloc= |data=2006 |isbn=9056294458 |idioma=anglès |pàgines=p.119}}</ref>
== Pèrdua d'influència ==
La temporada 95-96 es constitueixen com a penya barcelonista, però de la mateixa manera que d'altres grups de hooligans, els ''Boixos Nois'' van comptar amb el suport del club fins que aquesta constant de violència contra altres aficions i altres aficionats del Barça va propiciar la segona meitat de la dècada de 1990 un distanciament cada vegada més gran de membres del grup, que van abandonar-lo,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Spaaij |nom=Ramón |títol=Understanding football hooliganism: a comparison of six Western European football clubs |url=http://books.google.escat/books?id=i21W_KN_iUMC&pg=PA302&dq=boixos+nois+casuals&hl=ca&ei=HIJhTbmuE4HFtAaJmZm2CA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=boixos%20nois%20casuals&f=false |editorial=Amsterdam University Press |lloc= |data=2006 |isbn=9056294458 |idioma=anglès |pàgines=p.302}}</ref> i foren traslladats a la graderia "Gol Nord". El 20 de desembre de 1997, el club va guardar un minut de silenci per la mort del dirigent dels Boixos Nois Sergio Soto, que tenia antecedents penals i [[Joan Gaspart]], vicepresident del club va baixar al gol nord des de la llotja per donar personalment el condol al grup, i diversos socis de la tercera graderia van cridar ''"Fora nazis del Camp Nou"'' i els boixos van agredir, en represàlia, els integrants de Sang Culé.<ref>{{Citar publicació |article=Gaspart no sólo tolera a los ultras, sino que los apoya |url=http://www.diariocordoba.com/noticias/noticia.asp?pkid=37295 |llengua=castellà |consulta= 28 febrer 2011 |publicació=Diario Córdoba |data=23 de gener de 2001}}</ref>
La directiva de [[Joan Laporta]] va aplicar una política de ''tolerància zero'', especialment després de l'episodi del 22 d'agost del 2003 en el qual seguidors dels ''Boixos Nois'' van llançar bengales al camp i, posteriorment, apallissaren dos magrebins en un dels bars de l'estadi.<ref name=fin/> L'any [[2003]] se'ls denegà oficialment l'entrada a l'estadi.
|
