Jofré de Bouillon: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot modifica: la:Godefridus Bullionensis
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
Línia 24:
 
[[Fitxer:Election de Godefroi de Bouillon comme avoué du Saint-Sépulchre (1099).jpg|thumb|180px|Elecció de Godofred de Bouillon]]
Godofreu va continuar intervenint en les batalles contra els musulmans durant la campanya croada cap a Jerusalem: va cobrir la vanguarda a la [[Batalla de Dorilea (1097)|batalla de Dorilea]] i va aconseguir repel·lir les forces seljúcides. El [[1098]], tot i estar malalt,<ref>{{en}} John Carl Andressohn, ''[http://books.google.escat/books?id=YMzperHzxsUC&pg=PA78&dq=Godfrey+of+Bouillon+1097&hl=ca&ei=JORNTLS9A5WSjAfC85HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=Godfrey%20of%20Bouillon%201097&f=false The ancestry and life of Godfrey of Bouillon]'', p.78</ref> va prendre part al [[Setge d'Antioquia (1097-1098)|setge d'Antioquia]], que molts veien com una causa perduda i va dirigir una de les divisions a la batalla final contra [[Kerbogha]].<ref>{{en}} Steven Runciman, ''[http://books.google.escat/books?id=-F3p5aCFOB0C&pg=PA347&dq=John+the+Oxite&hl=ca&ei=FdteTLqfO4XuOfi01L0J&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDIQ6AEwAjgK#v=onepage&q=John%20the%20Oxite&f=false A History of the Crusades: The First Crusade and the foundation of the Kingdom of Jerusalem]'', p.216-253</ref> Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre.
 
Behemond, que havia estat el primer a entrar a Antioquia i havia reclamat la ciutat per a ell, va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el [[Principat d'Antioquia]]. Balduí, el germà de Godofreu, també va escollir quedar-se al [[Comtat d'Edessa]], l'estat croat que havia fundat a [[Edessa]]. La majoria de la infanteria volia continuar cap a Jerusalem, però Ramon de Tolosa, el més poderós dels prínceps, dubtava sobre si prosseguir endavant. Finalment, després de mesos d'espera, les pressions dels soldats van fer-li emprendre la marxa, a la que Godofreu s'afegí de seguida.
Línia 34:
=== Regne de Jerusalem ===
[[Fitxer:Armoiries de Jérusalem.svg|thumb|right|125px|Escut d'armes del Regne de Jerusalem]]
Durant el seu breu govern Godofred es va veure obligat a defensar el Regne de Jerusalem dels atacs dels fatimites egipcis, als que va véncer a la [[Batalla d'Ascaló]] l'agost del 1099. També es va enfrontar a l'oposició de [[Daimbert de Pisa]] patriarca llatí de Jerusalem i aliat de Ramon, que no va accedir a coronar Godofreu,<ref name=caixal>David Caixal, ''[http://books.google.escat/books?id=FRzgRLTgc0IC&pg=PA41&dq=primera+croada&hl=ca&ei=-eo7TPGbAc-POKSUvYUH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=primera%20croada&f=false Les Croades]'', p.61-62</ref> L'[[1 d'agost]] [[Arnulf de Chocques]] fou nomenat nou [[Patriarca de Jerusalem]].<ref>{{en}} Charles Wendell David, ''[http://books.google.escat/books?id=pLEcjAuUf1EC&pg=PA217&dq=Arnulf+de+Chocques&hl=ca&ei=5287TJaWAoqRjAfK_5XwAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=Arnulf%20de%20Chocques&f=false Robert Curthose - Duke of Normandy]'', Apèndix C, Arnulf of Chocques</ref> L'enfrontament entre les dos faccions cristianes després de la batalla va [[Batalla d'Ascaló|impedir prendre]] la ciutat d'[[Ascaló]], que es va mantenir en mans fatimites i es convertiria en una amenaça permanent a la frontera del nou regne en els propers anys.
 
Durant el 1100 Godofred va obtenir victòries importants sobre les ciutats costaneres d'[[Ciutat d'Acre|Acre]], [[Ascaló]], [[Arsuf]], [[Jaffa]] i [[Cesarea de Palestina|Cesarea]]. Tot i que no va aconseguir annexionar-ne cap al Regne de Jerusalem, les va convertir en tributàries.