Guerra de Borgonya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: he:המלחמות הבורגונדיות |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/) |
||
Línia 26:
El 1469, el Duc [[Segimon d'Àustria]] va assignar les seves possessions a Alsàcia a Carles el Temerari, duc de Borgonya, com [[feu]], perquè les protegís contra l'expansió de l'[[Antiga Confederació Suïssa]]. L'involucrament de Carles a l'oest del Rin no li va donar cap raó per atacar els confederats, com volia Segimon, però el seu embargament polític a les ciutats de [[Basilea]], [[Estrasburg]] i [[Mülhausen|Mulhouse]], dirigides per [[Peter von Hagenbach]], va fer que aquestes ciutats acudissin a [[Berna]] a la recerca d'ajuda. L'estratègia expansionista de Carles va patir una primera derrota quan va fracassar l'atac al [[Arquebisbat de Colònia]] després del fallit [[setge de Neuss]] (1473-1474).
En una segona fase, Segimon buscava un acord de pau amb la Confederació suïssa, que va acabar aconseguint en [[Constança]] el 1474 (anomenada més tard ''[[Ewige Richtung]]'')<ref>{{en}} Richard Vaughan, ''[http://books.google.
Lluís XI signà diversos tractats: amb els suïssos a l'octubre i amb [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al desembre de [[1474]], i amb [[Eduard IV d'Anglaterra]] el [[29 d'agost]] de [[1475]], que tenen com a objectiu aïllar [[Carles I de Borgonya]]. Renat II aprofita la situació i llança un atac contra el seu veí el 9 de maig de 1475. Carles, sense perdre temps, firma una nova treva amb el rei de França i envaeix Lorena a la tardor. Ràpidament pren [[Charmes (Vosges)|Charmes]], [[Épinal]] i la capital del ducat, [[Nancy]], el 24 de novembre de 1475, que es rendeix després d'un mes de setge i Renat II ha de refugiar-se a [[Joinville]], petita ciutat al nord de Lorena. Carles acompleix en part el seu somni de reunir territorialment l'antic regne de la [[Lotaríngia]] amb Nancy per capital del nou regne. Els Estats lorenenses s'alien amb el vencedor, que estableix diversos forts d'avançada amb la intenció de conquerir Suïssa.
El [[1475]], les forces berneses van conquerir i arrasar el [[Vaud]], que pertanyia al [[Duc de Savoia]], aliat de Carles I de Borgonya. Al [[Valais]], la república independent dels ''Sieben Zenden'' juntament amb els bernesos i altres tropes confederades van expulsar als de Savoia del baix Valais després de vèncer a la [[Batalla de La Planta]] el novembre de 1475. En 1476 Carles contraatacar i va marxar contra [[Grandson]], que pertanyia a [[Pierre de Romont]] de Savoia, on el seu guarnició seria ofegada al llac malgrat haver capitulat. Quan les forces confederades van arribar uns dies més tard, el seu exèrcit va patir una derrota enorme en la [[batalla de Grandson]] el [[22 de juny]] de [[1476]].<ref>{{en}} Robert Douglas Smith i Kelly DeVries, ''[http://books.google.
== Efectes ==
| |||