Pila Leclanché: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Canviant listaref per referències |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/) |
||
Línia 1:
{{Polit}}
[[Fitxer:Leclanche cell.gif|thumb|220px|Una il·lustració de 1919 d'una pila o cel·la Leclanché.]]
La '''pila Leclanché''' o '''cel·la Leclanché''' és una [[cel·la electroquímica]] primària que va ser inventada i [[patent]]ada per [[Georges Leclanché]] el 1866. Contenia una [[dissolució]] conductora ([[electròlit]]) de [[clorur d'amoni]], un [[càtode]] (pol positiu) de [[carboni]], un despolaritzador de [[diòxid de manganès]], i un [[ànode]] (terminal negatiu) de zinc.<ref> [http://books.google.
ISBN 84-291-3020-9. Pàg 62 </ref> La pila Leclanché era essencialment una versió independent d'una bateria de terra, i el seu disseny va ser bastant copiat.<ref> The Electrical Review, 1892. Pàg 68. </Ref> La química d'aquesta cel va ser més tard adaptada amb èxit per a la fabricació de [[pila seca|piles seques]].
Línia 20:
== Química de la pila Leclanché ==
El procés químic que produeix electricitat en una pila Leclanché comença quan els àtoms de zinc en la superfície de l'ànode s'oxiden, és a dir, perden dos dels seus electrons i queden carregats positivament com ions Zn <sup> 2+</sup>. Com els ions zinc (II) són solubles en l'electròlit, difonen i s'allunyen de l'ànode, deixant als seus electrons a la superfície, de manera que l'ànode adquireix una càrrega més negativa que el càtode.<ref> [http://books.google.
Quan els electrons arriben a la barra de carboni, es combinen amb el diòxid de manganès i l'aigua, que reaccionen entre si per produir [[òxid de manganès (III)]] i ions hidròxid amb càrrega negativa. Això va acompanyat d'una reacció secundària en la qual els ions d'hidròxid negatius reaccionen amb els ions positius d'amoni presents en l'electròlit de [[clorur d'amoni]] per a produir molècules de [[amoníac]] i [[aigua]].
| |||