|
El '''Saqueig de Maó''' de [[1535]] fou una ràtzia otomana contra el litoral menorquí.
En una època de nombrosos atacs de les flotes otomanes al litoral,<ref>{{es}} Bartolomé Bennassar, ''[http://books.google.escat/books?id=2uy7qxy7d_cC&pg=PA72&dq=cullera+1550+dragut&hl=ca&ei=_jMBTJmlJJ3qmwOIkKEp&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=cullera%201550%20dragut&f=false La España del Siglo de Oro]'', p.72</ref> [[Cullera]] havia patit atacs pirates el [[Saqueig de Cullera (1503)|1503]] i el [[Saqueig de Cullera (1532)|1532]],<ref name=LAG>{{es}} Luis Arciniega García, ''[http://e-spacio.uned.es/fez/eserv.php?pid=bibliuned:ETFSerie7-A3C83B60-69D5-70A8-FD64-90DDB52A8DA0&dsID=PDF Defensas a la antigua y a la moderna en el Reino de Valencia durante el siglo XVI]'', p.74</ref> i a rel de la pèrdua de Tunis el [[1535]] [[Jornada de Tunis|uns mesos abans]], [[Khair ed-Din Barba-rossa]] va contraatacar a les Balears.
Maó no tenia guarnició, només un o dos canons, però sense munició ni pòlvora emmagatzemada,<ref name=MVC>{{es}} Mariana Vinent Cardona, ''[http://books.google.escat/books?id=P1_dmEyRFnAC&pg=PA60&dq=mao+1535&hl=ca&ei=Q4ABTJmRFaWInAOOy_CmDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEUQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false Y el Acta de Constantinopla]'', p.61</ref> i comptava amb només amb 300 focs, uns 1.500 habitants, dels que només 350 eren aptes per al servei d'armes. La capital de l'illa era [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]], on estava la guarnició
==L'atac==
La nit de l'[[1 de setembre]] de [[1535]] l'armada de l'[[imperi Otomà]] entrava al [[port de Maó]] camuflada com a naus imperials de retorn de la [[Jornada de Tunis|conquesta de Tunis]]. Els frares [[franciscà|franciscans]] Bartomeu Genestar i Francesc Coll<ref>{{es}} Antonio Furió Sastre, ''[http://books.google.escat/books?id=GqI11qeOL1YC&pg=RA2-PA217&dq=mao+1535&hl=ca&ei=Q4ABTJmRFaWInAOOy_CmDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFQQ6AEwCQ#v=onepage&q&f=false Martirologio para las Islas Baleares y Pitiusas]'', p.217</ref> van anar a rebre amb una barca les que creien naus imperials, però en veure que eren els turcs que venien van tornar a donar avís a la població, que va tancar les muralles i es va preparar per a la lluita.
En veure que [[Khair ed-Din Barba-rossa]] desembarcava els seus 2.500 homes i començava a assetjar la vila, es va enviar un avís del perill que corria la població al governador, resident a Ciutadella,<ref>Ciutadella era llavors la capital de Menorca</ref> que de seguida va reunir els cavallers i formar una columna de socors que es va encaminar ràpidament cap a Maó, reclutant nous reforços pel camí, i el [[3 de setembre]] entraren en contacte amb les tropes turques, que, molt superiors en nombre, la van aniquilar, morint el governador i els seus cavallers.
El fracàs dels socors va minar la moral dels assetjats, i quan la muralla ja estava parcialment enderrocada,<ref>{{es}} Mariana Vinent Cardona, ''[http://books.google.escat/books?id=3tSOzDvRQd8C&pg=PA65&dq=mao+1535&hl=ca&ei=nfsBTKSbFMSC4Qad5PXLDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDMQ6AEwAjgK#v=onepage&q&f=false El Puerto de Mahón, su historia y el saqueo del pirata Barbarroja]''</ref> els mateixos dirigents maonesos es van posar en contacte amb Barba-rossa i al vespre del [[4 de setembre]] van estipular el lliurament de la ciutat, amb la condició que en el saqueig serien respectats els dirigents i les seves deu cases, i la nit següent va ser dantesca per Maó, amb la mort dels franciscans i altres civils, violacions, incendis, depredacions, i la captura de 600 presoners dels que mai es va saber res més, mentre els dirigents maonesos s'havien refugiat a [[Binimaimut]].
==Conseqüències==
Els dirigents que havien lliurat la ciutat foren capturats per ordre d'[[Eiximèn Perez de Figuerola]], [[Virrei de Mallorca]] i el mateix dia [[8 de setembre]] va començar el judici, que va durar més d'un any, i el [[24 d'octubre]] de [[1536]] els cinc principals inculpats van morir mutilats a la plaça del Born de [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]].
L'atac provocà la construcció del [[Castell de Sant Felip]] a partir de [[1554]] amb l'establiment d'una guarnició de soldats professionals,<ref>Miquel Àngel Casasnovas Camps, ''[http://books.google.escat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA140&dq=mao+1535&hl=ca&ei=Q4ABTJmRFaWInAOOy_CmDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false La crisi de la Universitat General de Menorca durant el segle XVII]''</ref> i una torre de defensa en el moll de Palma. En el segle següent, s'amplia l'àrea en torn la torre defensiva amb la construccio de la fortalesa La Avanzada.
==Referències==
|
