Unió de València: diferència entre les revisions

En declarar-se la [[Pesta Negra]] el rei aconseguí marxar i organitzar les seves tropes a [[Terol]]. L'any 1348 a la [[batalla d'Épila]] (contra la Unió d'Aragó) li va seguir la [[Batalla de Mislata]] les dues favorables al rei, i entrà a València el [[10 de desembre]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol=Estudis d'història medieval, Volum 6 |url=http://books.google.escat/books?id=XF5mwVUEJdwC&pg=PA147&dq=mislata+1348&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=6#v=onepage&q=mislata%201348&f=false |format= |consulta= |llengua=català |edició= |editorial=Societat Catalana d'Estudis Històrics |lloc= |data= |any=1973 |mes= |pàgines= p.147 |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref> El rei castigà amb més duresa els partidaris de la Unió de València que els de la Unió d'Aragó fins i tot en la seva crònica el rei diu que havia pensat en ''cremar i sembrar de sal'' la ciutat de València. Al final però a més d'algunes execucions i de perdonar alguns nobles el rei confirmà, modificà i revocà, al seu albir, els privilegis de la ciutat.