Bitlis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sv:Bitlis
Línia 39:
 
== Història ==
 
No se sap qui la va fundar però la llegenda diu que fou un capità d'[[Alexandre el Gran]] de nom Lis, que tenia l'encàrrec de construir una fortalesa que no es pogués conquerir. Una vegada construir Lis va negar l'accés a Alexandre que la va assetjar i no la va poder conquerir. Lis llavors va explicar al rei que havia actuat així per demostrar que havia complert les ordes i fou perdonat i la vila va rebre el seu nom.
 
Fou un lloc important a la història d'Armènia dins de l'[[Altzniq]] o [[Arzanene]] i el [[Taron]]. Mush fou conquerida pels àrabs el [[641]] però no se sap si Bidlis també fou conquerida aquell any. Els historiadors àrabs parlen de Iyad ibn Ghanm, governador del califa Umar a la Djazira, que va sotmetre Arzan, va anar a Bidlis i després a [[Akhlat]] on el patriarca va acceptar un tractat de pau, i llavors el patriarca de Bidlis el va seguir i va fer també un tractat. Però el domini àrab no fou durador i la ciutat va tornar als bizantins. En temps de [[Muawiya I]] (661-680) fou sotmesa altre cop, però es va perdre a la seva mort, fins al temps d'[[Abd al-Malik ben Marwan]] (685–705) en que fou dominada altre cop i inclosa a la província de Djazira. Era possessió feudal dels [[Mamikonian]] però vers el [[750]] els Bagratuni ja havien desposseït a aquestos del [[Bznuniq]] (amb Khelat o Akhlat) i del [[Taron]] (amb Mush i Bidlis). Despoblada la regió fou repoblada pel vali Musa ben Zorara fundador de la dinastia d'emirs d'[[Emirat d'Arzen|Arzen]] (Arzan o [[Arzanene]], armeni Altzniq)
 
Sota els abbàssides va pertànyer a les dinasties dels emirs d'Arzen (813-898) que van estar vinculats a la dinastia armènia per enllaços matrimonials i sovint per vassallatge; a les lluites que van esclatar vers el [[813]] per la successió del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una força autònoma amb el títol d'emir, però generalment va guardar fidelitat al ostikan d'Armènia, si be en alguns moments fou independent durant els períodes turbulents. D'un passatge poc clar d'un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d'[[Ashot I Msaker]], príncep d'Armènia. Vers el [[867]] [[Ashot I el gran]], gran príncep d'Armènia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcció al [[Tigris]] i l'any següent fou el príncep de [[Mardastan]] el que va ocupar la part oriental a l'emir Abul Makhra ben Musa ben Zorara. Fou després possessió dels emirs [[qaysitesdinastia qaisita|qaisites]] de [[Emirat de Manazkert|Malazgerd]].
 
Al segle X el rei armeni de [[Vaspurakan]] (àrab Basfurdjan) va rebutjar el domini àrab i es va posar sota protecció de Bizanci que al seu torn havia recuperat la conca de l'[[Eufrates]], i Bidlis i Akhlat van esdevenir viles de frontera. El [[897]] l'emir de [[Diyar Bakr]], Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia [[Shaybànida]], cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l'emir d'Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d'Armènia) i el principat de Taron, en mans d'una branca dels [[Bagràtides]]. Ahmed va annexar Taron, l'emirat d'Arzen, i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron però ara pertanyien a Abul Makhra) el 898.
Linha 50 ⟶ 49:
La influència dels shaybànides ([[Xaibànides]]) de [[Diyar Bakr]] es va esvair rapidament per confiscació del califa; els [[hamdànides]], com a governadors quasi permanents del Diyar Bakr després del 905, els van substituir. Vers el 940 els hamdànides [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] i [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] ven estar per la zona durant la seva expedició contra Armènia i en aquest temps van fer una expedició a la regió els [[ikshídides]] d'[[Egipte]]. El [[942]] els que van atacar foren els bizantins, però Bidlis va restar en mans dels hamdànides i durant el seu domini s'hi van establir grups dels [[Bakr ben Wail]].
 
Segons les fonts armeniesarmènies{{CN}}, Hamdum, un capitost àrab, antic general del califa [[al-Muti]] (946-974), es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq i [[Amida (Armènia)|Amida]] ([[Diyarbakir]]) però fou mort pel rei d'Armènia (el [[973]] Hamdan encara dominava a Amida o Diyar Bakr). Es possible que sigui una confusió amb l'emir Hamdànida de Mossul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, [[Saif al-Dawla]] (947-967), si be cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. El [[963]] una germana d'de Hamdun de la que no se sap el nom, governava la regió i va seguir així uns deu anys, després dels quals ja no es tenen més notícies. En algun moment va passar als [[Dinastia marwànida (Diyarbakir) |marwànides]], i sota aquestos hi van arribar els kurds, especialment els humaydites (dels que els Banu Marwan eren un clan).
 
El [[1047]] van començar a arribar els turcmans. El [[1084]] el governador [[seljúcida]] de Diyar Bakr, Fakhr al-Dawla Muhammad ibn Djuhayr, va acabar amb els marwànides i va entregar les seves terres i fortaleses a amirs turcmans. Bidlis va correspondre a Muhammad ibn Dilmač o Dimlač que va fundar una dinastia ([[Dilmàcides]] o [[Dimlàcides]]) que va governar Bidlis fins el [[1192]] en que va caure en mans de l'amir d'[[Akhlat]]. Vers el [[1106]] o poc després l'amir Tughan Arslan de Bidlis i Arzen, que era vassall dels [[ortúquides]], va arribar a ocupar [[Dwin]].
Linha 56 ⟶ 55:
El [[1207]] Akhlat i Bidlis van caure en mans dels [[aiúbides]] que van instal·lar a la regió molts grups kurds. El [[1229]] el ''khwarizmshah'' [[Djalal al-Din Manguberti]] va devastar Akhlat però '''Bidlis''' i [[Van]] no devien patir els seus atacs perquè s'assenyala un període de prosperitat, especialment Bidlis esmentada com a centre cultural. El 1233 la població fou massacrada pel general mongol [[Tchormaghan]] però es devia recuperar; al cap d'uns anys va passar a domini d'Hulagu, el [[Il-khan]] mongol de Pèrsia (abans de [[1258]]); el ilkhànides la van dominar fins després del [[1335]].
 
Llavors va esdevenir el centre d'un emirat kurd de la tribu ruzheki que va instal·lar una dinastia que va subsistir amb nombroses vicissituds fins al segle XIX (1847), supeditat normalment als poder superior que exercien hegemonia a la zona: [[djalayàrides]], [[timúrides]], [[karaQara koyunluQoyunlu]], [[ak koyunlu]], [[safàvides]] i otomans. [[KaraQara YusufYússuf]], emir dels karaQara koyunluQoyunlu, amb l'ajut delde l'emir [[ruzhèquida]] de Bidlis, Shams al-Din, va aconseguir derrotar el governador [[timúrida]] de [[Van]] i [[Hakkari]], [[Izz al-Din Shir]] i al governador Doladai d'[[Altzniq]] o Awnik, i va recuperar les seves antigues possessions entrant a [[Kars]], [[Ani]] i gran part d'[[Armènia]]. L'emir Sharaf Khan dels [[ruzhèquides]] (part final del segle XVI) es considerava descendent dels [[aiúbides]]; el seu net Abdal Khan en canvi, va dir a [[Ewliya Celebi]], en la seva visita el [[1665]], que era descendent dels [[abbàssides]]. En aquest moment l'emir cobrava el ''badj'' o dret de pas a les caravanes, i tenia el dret de cobrar el ''kharadj'' (impost de la terra) a la plana de Mush per concessió feta durant el regnat del sultà [[Murat IV]] (1623-1640); a canvi havia de mantenir una guàrdia a la ciutadella que havia de pagar directament; el governador otomà del kol (divisió administrativa) de Van cobrava el impost de la ''djizya'' que pagaven els àrabs i jacobites de la ciutat; unes 70 tribus obeïen a l'emir o khan; la meitat de la ciutadella l'ocupava el palau d'Abdal Khan i la resta l'ocupaven unes 300 cases, que s'ajuntaven a les 5000 que hi havia als barris exteriors; la mesquita principal era la Sharafiyya (construïda per Sharaf Khan); segons Tavernier l'emir podia reunir de 20 a 25 mil cavallers; la població estava formada per kurds i armenis en majoria; el khan o emir enviava al pujar al tron un tribut a la Porta. El [[1724]] el khan o emir kurd de Bidlis, Muhammad Abid fou enviat per l'otomà Abd Allah Pasha Koprülü a conquerir [[Marand]] que pertanyia als safàvides; la resistència persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15 km, i al castell de Diza. Els perses foren derrotats en una gran batalla prop de Marand pels geníssers el maig de [[1725]] i Diza fou ocupada i destruïda.
 
[[Abbas Mirza]], príncep qadjar de Pèrsia, va fer campanya a [[Kurdistan]] a les comarques de Bitlis i Mush ([[1822]]) però finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres turcoperses del [[1639]]. El [[1847]] els otomans van deposar al darrer emir i van establir el seu domini directe.