Pere Serra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
}}
'''Pere Serra''' fou un [[pintor]] [[Catalunya|català]] d'estil [[Pintura del Trecento|italo-gòtic]], que va ser actiu entre [[1357]] i [[1406]]. Tot i l'origen menestral del seu pare que era sastre, els quatre o cinc germans de la família varen ser pintors actius a Catalunya al [[segle XIV]].<ref name=Gudiol11>[[#Gudiol|Gudiol]], pàg. 11-12</ref> Destaquen [[Jaume Serra|Jaume]], Francesc i Joan, tots conreant l'estil italo-gòtic d'influència especialment [[Siena|sienesa]], com era d'altra banda típic del segle XIV català. Realitzen figures menudes, estilitzades, d'ulls esquinçats i boca petita. Dels quatre germans, Pere Serra és el més dotat i qui va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller de [[Ramon Destorrents]] el [[1357]]. Es va interessar més pel colorit que pels conceptes espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteració dels mateixos models pictòrics.
== Taller ==
Els germans Serra treballaren per a la [[Corona d'Aragó|Cort d'Aragó]] i dominaren el mercat pictòric barceloní durant la segona meitat del segle XIV. Tot i que l'estil de l'obrador és italianitzant, de pintura sienesa, molts dels seus deixebles esdevindran iniciadors del [[gòtic internacional]] del [[Principat de Catalunya|Principat]]. Pel taller de Pere Serrà es formaren [[Jaume Cabrera]], [[Pere Vall]], [[Joan Mates]] o [[Jaubert Gaucelm]].<ref>{{ref-llibre |cognom = Lacarra Ducay |nom = María Carmen (coord) | títol = La pintura gótica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares |url= http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/26/75/_ebook.pdf |format= {{PDF}} |llengua= castellà |consulta= 13/11/2011 |any = 2007 |editorial = institución "Fernando el Católico" |lloc = Saragossa | isbn = 978-84-7820-903-3 |citació = |pàgines = pàgina 150 |exemplar= núm 2.706 |ref= }}</ref>
Pere va treballar des de 1363 amb el seu germà [[Jaume Serra|Jaume]] amb qui va realitzar la ''Mare de Déu de Tobed'' i el ''Retaule dels Sant Sepulcre'' de Saragossa dedicat a Santa Llúcia i Sant Guillem.
== Obra ==
El seu estil és més treballat i depurat que el dels seus germans. Presta més atenció als detalls secundaris, a la representació de l'ambient, aplicant més racionalitat a l'estètica. A les escenes narratives, d'indubtable qualitat lírica, domina la calma i la correcció amb solucions clarament bidimensionals. No va manifestar cap preocupació per plasmar la profunditat ni la perspectiva, una característica que es desenvoluparia amb la introducció del [[gòtic internacional]].<ref name=Gudiol11/>
La seva obra mestra és el ''[[Retaule del Sant Esperit]]'', a la [[Seu de Manresa]], pintat vers [[1394]]. La taula central del banc és de [[Lluís Borrassà]] ([[1411]]). Aquest retaule és de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica amb 22 escenes diferents (sense comptar les 36 figures de sants pintades en els sis muntants). Va ser encarregat a Pere Serra per la Confraria del Sant Esperit de Manresa.
Així mateix a Pere Serra se li atribueix:
* retaule del [[monestir de Sixena]] ([[Osca]]), avui al [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]] a [[Barcelona]]
* taula central del retaule dedicat als sants Bartomeu i Bernat de Claravall per al convent de Sant Domènec (1395), actualment al [[Museu Episcopal de Vic]].
* ''Mare de Déu dels Àngels'', taules procedents de [[Tortosa]], avui en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Segueix el model de la ''Madonna angelicata''.▼
* taula lateral d'un retaule amb Jesús davant Pilat actualment al [[Museu Episcopal de Vic]].
▲* ''Mare de Déu dels Àngels'', tres taules procedents de [[Tortosa]], avui en el [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]. Segueix el model de la ''Madonna angelicata''.
* ''Taula del Sant Sopar'', Galeria Regional de [[Palerm]].
* ''Anunciació'', a la Pinacoteca de Brera, [[Milà]].
* ''Crucifixió de Sant Pere'' procedent de l'església de [[Sant Pere de Cubells]].
==Referències==
| |||