Diferència entre revisions de la pàgina «Leone Leoni»

5 octets eliminats ,  fa 8 anys
updating link
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-== Bibiografia == +== Bibliografia ==, -=== Bibliografia === +== Bibliografia ==))
(updating link)
 
== Biografia ==
Els seus orígens familiars cal trobar-los a [[Arezzo]],<ref>A Leoni li agradava signar les seues medalles, de vegades en grec, com ''Aretí''; el monument de marbre a [[Gian Giacomo Medici di Marignano]] porta una llegenda en bronze sota el plafó que diu {{mida|1=LEO·ARRETIN·EQUES·F}}.</ref> tot i que probablement va nàixer a [[Menaggio]], prop del [[llac Como]], i els seus primers estudis, a jutjar per l'acabat de les seues medalles, els va fer amb un orfebre o un medallista, tal i com diu [[Giorgio Vasari|Vasari]].<ref>[http://biblio.cribecu.sns.it/cgi-bin/vasari/Vasari-all?code_f=print_page&work=le_vite&volume_n=6&page_n=201 Vasari, ''le vite...'': "Lione Lioni Aretino"]</ref> El primer document referit a ell el situa a Venècia després de 1533, amb la seua muller i el seu petit fill, vivint-hi sota la protecció del seu compatriota aretí (i possible parent), [[Pietro Aretino]], qui el va introduir al cercle de [[Ticià]].<ref>Trevor-Roper, Hugh; ''Princes and Artists, Patronage and Ideology at Four Habsburg Courts 1517-1633'', Thames & Hudson, Londres, 1976, p30</ref> Aprofitant l'avinentesa que el seu directe rival, [[Benvenuto Cellini]], es trobava a la presó, va guanyar el càrrec de dissenyador de la [[seca]] papal a [[Ferrara]] (1538-40), però va ser obligat a renunciar-hi arran de l'acusació de [[falsificació]] feta per Pellegrino di Leuti, joier del papa [[Farnesi]] [[Pau III]]. Leoni va agredir Pellegrino i per això va ser condemnat a perdre la seua mà dreta, sentència que va ser commutada, després de la intercessió d'amics seus molt influents, per una pena de [[galeres (pena)|galeres]], de la qual va ser lliurat després d'un any per les peticions que en va fer [[Andrea Doria]]. Leoni va fer tres plaquetes i cinc medalles d'Andrea Doria en prova de la seua gratitud.<ref>Trevor-Roper ''op cit'' p 30; [http://www.thebritishmuseumbritishmuseum.ac.ukorg/explore/highlights/highlight_objects/cm/c/cast_bronze_medal_of_andrea_do.aspx British Museum: Medalla de bronze d'Andrea Doria]; vegeu també [[Louvre]] i [[National Gallery of Art]], Washington;[http://www.artfund.org/artwork/9660/andrea-doria-offering-a-sacrifice plaquette now in the British Museum]</ref>
[[Fitxer:Lattuada Serviliano - Descrizione di Milano ornata con molti disegni..., Milano 1738, p. 444, tomo quinto.jpg|thumb|280px|La ''Casa degli Omenoni'' que Leoni va projectar per a ell mateix, procedent de la ''Descrizione di Milano'', de Serviliano, [[1738]].]]
Una vegada lliure de les galeres va «continuar alternant la violència criminal amb l'exquisit treball artesanal»<ref> Trevor-Roper, op cit p.31</ref> i es va traslladar a Milà per a ocupar un càrrec imperial com a cap de la [[seca]], des del 20 de febrer de 1542, amb un salari de 150 ducats per any i el regal d'una casa al barri de Moroni. La casa de Leoni a Milà, reconstruïda entre 1565 i 1567, que va ser immediatament anomenada ''Casa degli Omenoni'' per les seues descomunals [[herma|hermes]] i [[Atlant (arquitectura)|atlants]] barbuts, indica clarament el l'èxit social que va atènyer. Les figures van ser esculpides per [[Antonio Abondio]], sense dubte sobre dissenys del mateix Leoni. A aquesta casa va rebre a [[Giorgio Vasari]], qui hi va tenir l'oportunitat de conèixer la seua gran col·lecció de models d'escaiola sobre obres de l'Antiguitat, entre les quals destacava la de [[Marc Aureli]], situada al [[Capitoli]], al claustre.<ref>{{cite journal|first=Michael P.|last=Mezzatesta|title=The Façade of Leone Leoni's House in Milan, the Casa degli Omenoni: The Artist and the Public|journal=The Journal of the Society of Architectural Historians|volume=44|issue=3|date=October 1985|pages=pp. 233–249|doi=10.2307/990074}}.</ref> El seu primer protector a Milà, amb qui l'unia una relació de cofiança, va ser el governador imperial, [[Ferrante Gonzaga]]. Des de llavors va viure a Milà, malgrat les crides dels seus mecenes perquè s'instal·lara a la cort, adduint-hi que només a Milà podia obtenir els materials adequats per al seu treball. En aquest sentit, el cas de Leoni contrasta amb el de [[Giambologna]], a qui el Gran Duc mai no va permetre abandonar [[Florència]], tot i les queixes de l'artista, per por que els Habsburgs el monopolitzaren.<ref>Trevor-Roper, ''op. cit.'' p 31, 90-91.</ref> Entre altres incidents violents, hom suposa que va intentar assassinar el fill de [[Ticià]], el qual residia amb ell a Milà.<ref>Trevor-Roper ''op. cit.'' p 30,</ref>
112.594

modificacions