Diferència entre revisions de la pàgina «Abd-al-Màlik ibn Marwan»

cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/))
'''Abd-al-Màlik ibn Marwan''' (en {{lang-ar|'''عبد الملك بن مروان'''}}, ''ʿAbd al-Malik ibn Marwān'') ([[646]]/[[647]]-[[705]]) fou el cinquè califa [[omeia]] [[Dinastia marwànida (omeies)|marwànida]]. Era fill de [[Marwan I|Marwan ibn al-Hàkam]] i d'[[Àïxa bint Muàwiya ibn al-Mughira]].
 
== La revoltaRevolta d'Abd-Al·lah ibn az-Zubayr ==
La revolta de Amb 16 anys va agafar el comandament de les tropes de [[Medina]] contra els bizantins. Va romandre a Medina [[Segona guerra civil islàmica|fins a la revolta]] contra [[Yazid I]]. Els omeies foren expulsats pels rebels i va fugir amb el seu pare però en el camí va trobar l'exèrcit de [[Múslim ibn Uqba]] i van tornar; els medinesos revoltats foren derrotats a la [[batalla d'al-Harra]] el [[27 d'agost]] del [[683]] i Medina fou saquejada. Les forces lleials a Yazid, sota comandament del general Husein ben Mumeir van marxar llavors contra la Meca i [[Setge de La Meca (683)|la van assetjar]] el [[25 de setembre]] però al cap de poc va morir Yazid; el general Husein ben Mumeir es va pronunciar a favor del rebel [[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]], i el seu exemple fou seguit a [[Hidjaz]], [[Iraq]], [[Regió d'Asir|Asir]], [[Iemen]], [[Egipte]], [[Transjordània]] i gran part de [[Síria]]; a [[Damasc]] fou proclamat califa [[Muàwiya II]], fill de Yazid, que era menor d'edat, sota la regència del general [[Ubayd-Al·lah ibn Ziyad]], però el jove va abdicar al cap de poques setmanes i es va retirar a la vida privada. Els partidaris dels omeies van proclamar llavors califa al seu germà [[Khàlid I]], sota regència de Dohac ibn Qaïs Abd-al-Màlik.
 
== Califat de Marwan ibn al-Hàkam ==
El [[684]] els notables partidaris dels omeies es van reunir a Damasc i van decidir posar fi a la regència i van cridar al califat a [[Marwan ibn al-Hàkam]], d'un altra branca omeia, que tenia el suport d'[[Ubayd Allah ibn Ziyad]], i que havia estat governador de [[Bàssora]]. Dohac es va oposar al nomenament i va passar al servei d'[[Abd-Al·lah ibn az-Zubayr]]. La branca omeia deposada estava emparentada (per matrimoni) amb la tribu dels kaysites o [[qaysitesQays Aylan]] (qaisites) i es va revoltar contra el nou califa, però fou derrotada per Marwan a la [[batalla de Mardj Rahit]] que va assegurar el control de Síria i després [[Egipte]] fou dominat per [[Abd al-Aziz ben Marwan]], un altre fill de Marwan. Però a Mesopotàmia, Zufar ben Harith va resistir a [[Karkisiyya]] amb el suports dels kaysites (fins el [[691]])
 
Llavors Marwan va encarregar al seu fill Abd al-Malik la lluita contra Ibn az-Zubayr. Va derrotar llavors a [[Mussab ibn az-Zubayr]], germà del cap rebel, però encara moltes províncies no reconeixien al nou califa. El [[685]] Marwan fou assassinat i els seus partidaris van proclamar al seu fill Abd al-Malik. Ibn az-Zubayr dominava ara [[Bàssora]], abans lleial als omeies, [[Aràbia]], [[Pèrsia]] i [[Khurasan]], i era reconegut amb seu a [[la Meca]]. Al sud d'Aràbia la secta dels [[kharigites]] dirigida per [[Ibn al-Ashrak]] havia construït un virtual estat independent; el [[Khuzestan]] ([[Ahwaz]]) havia quedat en mans dels [[azràquides]] (kharigites radicals), i altres tribus controlaven [[Mossul]] i les províncies de l'alta Mesopotàmia.
 
El general Ubayd-Al·lah va atacar [[Kufa]] (d'Ibn az-Zubayr) i [[Bàssora]], però no las va poder ocupar (maig del 685). A Kufa es va revoltar el cap xiïta [[Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí]], antic servidor del califa [[Alí ibn Abi-Tàlib]], que es va proclamar imam. Ubayd-Al·lah els va atacar i es va lliurar una batalla indecisa (juliol del [[686]]); però el general fou derrotat poc després a una batalla decisiva a la vora del riu Khazir (agost del [[686]]) pel general [[Ibrahim ibn al-Ashtar]], al servei d'[[Ibn az-Zubayr]], i Iraq va quedar en mans d'Ibn az-Zubayr i els seus generals Mussab, Ibrahim ibn al-Ashtar i Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (comandant de Bàssora); aquest darrer va derrotar a Mukhtar de Kufa a [[Harura]] l'abril del [[687]] i va recuperar la ciutat.
 
El [[688]] els bizantins, que havien estat fen correries a les fronteres aprofitant la guerra civil, van ocupar [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i donaren suport als [[mardaïtes]] a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'[[imperi Bizantí]] ([[689]]), per deu anys, pel qual els mardaïtes serien evacuats a territori grec pels bizantins.
Als darrers anys el regne es va consolidar i fou pròsper i en general pacífic. Per evitar un conflicte successori Marwan havia designat hereu d'Abd al-Malik al seu germà [[Abd al-Aziz ben Marwan]], però el califa volia modificar l'ordre i fer hereus als seus propis fills Walid i Sulayman. L'oportuna mort d'Abd al-Aziz ben Marwan a [[Egipte]] (maig del [[705]]), on era governador, va evitar el conflicte. Cinc mesos després va morir Abd al-Malik (octubre del [[705]]) i el va succeir el seu fill [[Walid I]].
 
El califa va introduir l'àrab com a llengua oficial i administrativa (en lloc del grec i persa) i va establir una moneda d'or amb inscripcions alcoràniques, destinada a suplir el ''denarius'' bizantí.<ref> que tenia la imatge de l'emperador </ref> També va modificar el text alcorànic d'[[Uthman ibn Affan]], afegint-hi vocals, cosa que va molestar als conservadors de Kufa que eren partidaris de la lectura d'Ibn Massud. El califa va construir a [[Jerusalem]] la [[Kubbat al-Sakhra]].
 
 
== Notes ==
{{amaga ref}}
{{commonscat|Abd al-Malik ibn Marwan}}
 
{{ORDENA:Abd Al-Malik Ben Marwan}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Abd Al-Malik Ben Marwan}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Califes omeies de Damasc]]
 
230.965

modificacions