Drac de Reus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Fusió a|Seguici Festiu de Reus}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
[[Fitxer:Dracdereus.JPG|thumb|El Drac de Reus]]
El '''[[Drac]] de [[Reus]]''' és un element festiu
'''Una mica d’història'''
Des d’antic l’home a representat els seus sentiments i sensacions, les seves pors i els seus anhels, les seves relacions amb la natura i amb el sobrenatural, alló que li és conegut i el que desconeix, amb les imatges que li són més properes. D’aquesta manera les representacions de bèsties, reals o imaginades, han estat presentades de formes diverses com a símbols dels sentiments i les creences humanes, en figures que participen en tota mena de cerimònies i representacions,
El Drac és un personatge figuratiu, imaginari, amb representacions diferents però similars, dotat d’una significada simbologia que en les diverses cultures, tradicions i geografies, pot ser absolutament distant i contraposat. La figura de la bèstia és, en tots els casos, la barreja de caractrísticas i atributs de diversos animals reals, on són evidents els quatre elements de la natura que el mateix Drac desferma.
La figura del Drac festiu, la més nombrosa de tot el bestiari actual, te una llarga tradició arreu de Catalunya.
La primera notícia que es coneix del Drac de Reus està estretament lligada als enfrontaments entre liberals i els absolutistas al segle XIX. La seva existencia fou efímera, no més de 10 anys, i la documentació que en fa referència no és en cap cas oficial, sinó que prové de la informació donada per testimonis dels fets.
El Drac sortí per primer cop el 8 de juliol de 1827, quan els pares franciscans van decidir celebrar l’acabament del pòrtic de llur església. La idea de construir el Drac va sortir d’un frare anomenat Gorgas, que era de Vilafranca del Penedès, durant la processó, el Drac es dedicava a escollir les cases a les quals deixava anar els seus esquitxos de foc, i aquestes eren les cases dels liberals coneguts públicament.
Molts veien en aquest Drac una al•lusió directa a la “Inquisición”, per l’amenaça, encara que simbòlica de calar foc als liberals.
Anys después, el 1834 i un cop retornat el sistema constitucional, els liberals decidiren venjar-se de l’afrenta absolutista. I Així fou com el darrer dia de carnestoltes d’aquell any , l’onze de Febrer, decidiren treure al carrer un Drac de cartró, a imitació del que els frares havien tret anys abans, i passejar-lo per les cases dels absolutistas. Después de tombar per tota la ciutat, a les cinc de la tarda, el Drac fou cremat enmig de la Plaça del Mercadal, el Drac de Reus, lligat a uns esdeveniments polítics concrets, no sortí en cap més ocasió.
Però entre aquell drac i l'actual n'hi ha hagut un parell més, us és el [[Drac de l'Escola d'Art de Reus]], construït el 1979 per la mateixa escola, de 45 kgs de pes, una amplada de 80 cm una llargada de 200 i una alçada de 310. i que suposadament conserva l'IMAC de Reus en algun magatzem.
L'altre és el [[Draquet de Reus]], de factura discreta, i que pesava 20 kg i feia una amplada de 70 cms. una llargada de 170 i una alçada de 75.
'''La recuperació'''
Amb la recuperació de la democràcia, a l’últim quart del segle XX, un grup d'amics del Ball de Diables de Reus, decideix recuperar per a la ciutat de Reus la figura del Drac, el féu construir el Ball de Diables de Reus, el 1992, i és obra d'Albert Macaya. És un Drac de color verd, d'un sol cap, amb ales, una filera d'escates a l'esquena i una cua cargolada i acabada en punxa, té punts de foc a la boca, les ales i la cua. Té quatre potes que li cresqueren el 1996 i un germà petit. És portat per una sola persona i el seu ball s'acompanya per una tonada pròpia, obra de Rubén Valdepeñas Borràs, interpretada per una cobla de ministrers.
Des de l'any 1994 forma part del seguici de la Festa Major de Reus. Balla en solitari al mig de la plaça el migdia de Sant Pere i obrint la carretillada del Ball de Diables al vespre. També ho fa davant el santuari de Misericòrdia, el 25 de setembre. A més, participa en la cercavila de foc de Sant Joan i en el correfoc de Misericòrdia, a més de fer nombroses sortides fora vila.
{{ORDENA:Drac De Reus}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||