Legat (antiga Roma): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|llegat}}
{{magistratures romanes}}
El '''llegat''' fou una [[Magistratures romanes|magistratura]] de l'[[antiga Roma]]. En els casos de guerra els [[Cònsol romà|cònsols de Roma]] podien delegar el comandament de l'exèrcit en un lloctinent que ostentava les seves funcions com ''Legatuslegatus'' (Llegatllegat).
 
Nominalment existien llegats de tres tipus:
Linha 16 ⟶ 15:
Durant la [[república romana]] els llegats acompanyaven als generals de l'estat, com a [[lloctinent]]s; eren els seus llegats, els que els representaven allà on els generals (generalment els cònsols o pretors) no arribaven. Al darrer segle de la república alguns [[procònsol]]s o [[propretor]]s no van voler assolir els governs provincials que els havien pertocat i enviaven com a governador al seu llegat.
 
Per ser llegat calia un ''[[senatus consultum]]'' i els cònsols, pretors o dictadors que nomenaven llegats havien d'esperar l'aprovació del senat. Generalment es nomenava a persones de gran talent militar que podia ajudar al seu superior en tot el que necessitava i podia exercir si calia també l' administració civil. Eren per suposat persones de la màxima confiança del que els nomenava, i molt sovint germans o parents propers. El llegat no tenia poder independent del seu general.
 
El nombre de llegats variava segons la importància de la guerra o l'extensió de la província; el mínim en guerra era tres, però per exemple [[Gneu Pompeu Magne]] tenia 15 llegats durant la guerra a l'[[Àsia Menor]]. Quan un cònsol deixava l'exèrcit o un procònsol la seva província, els llegats o un d'ells ocupava el seu lloc i llavors tenia el poder i era anomenat llegat propretor. Sovint algunes províncies foren governades per llegats sense cap referència a un superior, però es de suposar que perquè estaven ocupats en feines més importants.
 
== Llegats imperials ==
Durant l'[[imperi Romà]] les províncies del senat foren governades per [[procònsol|proconsolsprocònsols]] o [[propretor]]s, i els primers tenien sempre tres llegats i els segons només un. A les províncies imperials el procònsol imperial era de nomenament per l'emperador i havia de correspondre a persones que havien estats cònsols, pretors o al menys senadors; aquest procònsols imperials van rebre el nom de llegats propretors d'August, o llegats pretorians, o llegats consulars o simplement llegats, i al seu torn tenien tres llegats com ajudants.
 
Al [[segle I]] van aparèixer els anomenats '''llegats lliures''', que eren senadors que feien viatges particulars a províncies i es feien nomenar llegats pel senat per tenir les despeses cobertes pels provincials. Eren llegats formalment però no tenien cap missió a complir. El nom llatí de la seva feina fou ''legatio libera''. [[Ciceró]] va voler acabar amb aquesta pràctica sense èxit, i [[Juli Cèsar]] va limitar el temps a cinc anys, i així va romandre al menys fins al [[segle III]].
 
{{Roma Antiga Roma}}
 
 
{{ORDENA:Llegat Roma}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Llegat Roma}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Magistratures romanes]]
[[Categoria:Ambaixadors romans|*]]