Orde del Drac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
La fundació es donà immediatament de la campanya contra els [[cròacia|croats]] i [[Bòsnia|bosnians]], la victòria a la batalla de Dobor (el 12 de desembre), que comportà la mort de bona part de la noblesa de Bòsnia i el pacte segellat el mateix 1408, quan Segimon es casà amb la filla de Hermann II, [[Bàrbara de Celje]].
A diferència d'altres ordes similars, quan es confirmaren els estatuts de la confraria, el títol de cavaller no era requeriment per ésser admès a l'orde. Aquest tampoc no tenia un [[sant patró]], ni una seu general ni feia assemblees periòdiques. En [[1433]], els estatuts de la confraria foren confirmats pel papa [[Eugeni IV]]. Els estatuts, en llatí, parlen d'una companyia (''societas'') els membres de la qual duen el ''signum draconis'' (senyal del drac), però no n'indiquen cap nom. Els esments contemporanis parlen de diversos noms: ''Divisa seu Societate Draconica'', ''Fraternitas Draconum'' i d'altres. Probablement, seguí el model de l'[[orde de cavalleria]] fundada en 1318 pel rei [[
Els estatuts foren redactats en 1408 pel bisbe Eberhard de Nagyvárad, canceller de la cort imperial. En ells diu que l'orde es funda "per esclafar les llavors pernicioses del pèrfid enemic i dels seguidors de l'antic drac, i dels cavallers pagans, cistmàtics i altres nacions de fe ortodoxa, i aquells envejosos de la creu de Crist i dels nostres regnes...". Així, l'objectiu era la lluita contra "el pèrfid enemic" que eren els [[turcs]] otomans que amenaçaven les fronteres. Els símbols dels cavallers eren l'''ouroboros'' (el drac mossegant-se la cua, formant un cercle) i la creu vermella, portada sobre mantell blanc.
| |||