Orde del Drac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 37:
A diferència d'altres ordes similars, quan es confirmaren els estatuts de la confraria, el títol de cavaller no era requeriment per ésser admès a l'orde. Aquest tampoc no tenia un [[sant patró]], ni una seu general ni feia assemblees periòdiques. En [[1433]], els estatuts de la confraria foren confirmats pel papa [[Eugeni IV]]. Els estatuts, en llatí, parlen d'una companyia (''societas'') els membres de la qual duen el ''signum draconis'' (senyal del drac), però no n'indiquen cap nom. Els esments contemporanis parlen de diversos noms: ''Divisa seu Societate Draconica'', ''Fraternitas Draconum'' i d'altres. Probablement, seguí el model de l'[[orde de cavalleria]] fundada en 1318 pel rei [[Carles I d'Hongria]], l'[[Orde de la Milícia de Sant Jordi]]; això ha fet pensar que potser també tenia Sant Jordi com a patró i que el drac feia referència a la llegenda d'aquest sant cavaller.
Els estatuts foren redactats en 1408 pel bisbe Eberhard de Nagyvárad, canceller de la cort imperial. En ells diu que l'orde es funda "per esclafar les llavors pernicioses del pèrfid enemic i dels seguidors de l'antic drac, i dels cavallers pagans, cistmàtics i altres nacions de fe ortodoxa, i aquells envejosos de la creu de Crist i dels nostres regnes...". Així, l'objectiu era la lluita contra "el pèrfid enemic" que eren els [[turcs]] otomans que amenaçaven les fronteres. Els símbols dels cavallers eren l'''ouroboros'' (el drac mossegant-se la cua, formant un cercle) i la creu vermella, portada sobre mantell blanc. ▼
L'objectiu polític era garantir la fidelitat dels nobles al rei i els membres juraven lleialtat al rei, la reina i llurs successors, a més de jurar protegir els interessos reials, a canvi de la protecció reial, càrrecs i honors. No es limità, però, a ésser un [[orde de cavalleria]] honorífic, sinó que també incorporà objectius típics dels antics [[ordes militars]] com la lluita contra els infidels (otomans o heretges) dins l'esperit de [[croada]].▼
<gallery>
Fitxer:Societas Draconistrarum.svg|''Ouroboros'' de l'orde: el drac en cercle, amb la creu sobre el llom
Linha 42 ⟶ 46:
Fitxer:KHM Wien A 49 - Ceremonial sword of the Order of the Dragon, c. 1433.jpg|Espasa cerimonial de l'orde, 1433 (Viena, Kunstshistorisches Museum)
</gallery>
▲Els estatuts foren redactats en 1408 pel bisbe Eberhard de Nagyvárad, canceller de la cort imperial. En ells diu que l'orde es funda "per esclafar les llavors pernicioses del pèrfid enemic i dels seguidors de l'antic drac, i dels cavallers pagans, cistmàtics i altres nacions de fe ortodoxa, i aquells envejosos de la creu de Crist i dels nostres regnes...". Així, l'objectiu era la lluita contra "el pèrfid enemic" que eren els [[turcs]] otomans que amenaçaven les fronteres. Els símbols dels cavallers eren l'''ouroboros'' (el drac mossegant-se la cua, formant un cercle) i la creu vermella, portada sobre mantell blanc.
▲L'objectiu polític era garantir la fidelitat dels nobles al rei i els membres juraven lleialtat al rei, la reina i llurs successors, a més de jurar protegir els interessos reials, a canvi de la protecció reial, càrrecs i honors. No es limità, però, a ésser un [[orde de cavalleria]] honorífic, sinó que també incorporà objectius típics dels antics [[ordes militars]] com la lluita contra els infidels (otomans o heretges) dins l'esperit de [[croada]].
L'orde es difongué ràpidament per l'Europa oriental, en l'àrea d'influència de l'Imperi: [[Bohèmia]], [[Hongria]], [[Polònia]], [[Sèrbia]] i els principats del Danubi (l'actual [[Romania]]). També en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Itàlia]]. Als 24 membres inicials s'afegí una segona classe de cavallers entre els que es comptaren membres de la reialesa europea, encara que no juressin lleialtat a Segimon: així, [[Enric V d'Anglaterra]] o el rei [[Alfons el Magnànim]] d'Aragó i Nàpols, que s'hi adherí per combatre els musulmans. També en formaren part el duc [[Ernest I d'Habsburg]] (1409), el gran duc [[Vitautas I de Lituània]] (1429 o 1431)., [[János Hunyadi]] i [[Vlad II de Valàquia]] ''Dracul''. En vida del fundador, l'orde es convertí en la més important i influent d'Hongria. Els membres de l'orde donaren suport a la política de Segimon lluitant contra els partidaris de [[Jan Hus]], massacrant un gran nombre de camperols que el seguien.
| |||