Obre el menú principal

Canvis

3.038 bytes afegits ,  fa 7 anys
 
== Biografia ==
 
=== Primers temps ===
Noyce va néixer el 12 de desembre de 1927, a [[Burlington]], [[Iowa]].<ref name="JonesInitial">{{ref-llibre | cognom = Jones | nom = Emma C. Brewster | títol = The Brewster Genealogy, 1566-1907: a Record of the Descendants of William Brewster of the "Mayflower," ruling elder of the Pilgrim church which founded Plymouth Colony in 1620 | lloc = New York | editorial = Grafton Press | any = 1908 | pàgina = 86 | llengua = anglès}}</ref><ref name=Jones142>Jones, 142</ref><ref name="Berlin,10">Berlin, p. 10</ref><ref name="Berlin,11">Berlin, p. 11</ref><ref name=Burt71>Burt, 71</ref><ref name="Berlin,14">Berlin, p. 14</ref><ref name="Welles Gaylord,130">Welles Gaylord, p. 130</ref> Era el tercer de quatre fills<ref name="Berlin,10">Berlin, p. 10</ref><ref name="Berlin,11">Berlin, p. 11</ref> del Reverend Ralph Brewster Noyce.<ref name="Jones625">Jones, p. 625</ref><ref name="Jones626">Jones, p. 626</ref> El seu pare s'havia graduat al [[Doane College]] el 1915, el 1920 a l'[[Oberlin College]], i el 1923 al [[Chicago Theological Seminary]]. El Reverend Noyce era un clergue [[Congregacional]] i l'intendent associat del Iowa Conference of Congregational Churches als anys 30 i 40.
La seva mare, Harriet May Norton, que s'havia graduat el 1921 a l'Oberlin College, era la filla del Reverend Milton J. Norton, també clergue congregacional, i de Louise Hill. Se l'ha descrit con una intel·ligent dona amb gras dots de comandament.<ref name="Wolfe1">{{citar web | cognom = Wolfe | nom = Tom | enllaçautor = Tom Wolfe | títol = The Tinkerings of Robert Noyce | obra =
| editor = Esquire Magazine | any = desembre 1983 | url = http://www.stanford.edu/class/e140/e140a/content/noyce.html | consulta = 07-05-2010 | llengua = anglès}}</ref>
 
=== Carrera ===
Conegut amb el sobrenom de «l'alcalde de [[Silicon Valley]]», va formar part de ''[[Els nens de Fairchild]]'' i va ser cofundador de [[Fairchild Semiconductor]] el [[1957]] i [[Intel]] el [[1968]]. El primer xip va aparèixer al mercat el 1961 de la mà de Jack Kilby (Texas Instruments). El 1964 alguns ja contenien 32 transistors; el 1965 el xip més complex del mercat s'havia desenvolupat a Fairchild (bressol dels fundadors d'Intel) i comptava amb 64 transistors (un Pentium III n'inclou 28 milions).
 
Craig R. Barrett, de 61 anys, es va unir a la companyia el 1974, el 1984 va ser nomenat vicepresident, el 1992 va ser elegit per formar part del consell de direcció i el 1993 va passar a ser cap d'operacions. Actualment, i des que va succeir Grove, és el Ceo de Intel.
 
=== Família i mort ===
Es va casar amb Elizabeth Bottomley<ref>{{cite news| url=http://www.nytimes.com/1996/09/20/us/elizabeth-b-noyce-65-benefactor-of-maine-with-vast-settlement-from-her-divorce.html | work=The New York Times | title=Elizabeth B. Noyce, 65, Benefactor of Maine With Vast Settlement From Her Divorce | date=September 20, 1996 | accessdate=April 10, 2010}}</ref> el 1953 i se'n va divorciar el 1974; conjuntament van tenir 4 fills. El 27 de novembre de 1974 Noyce es va tornar a casar amb Ann Schmeltz Bowers. Bowers havia sigut la primera Directora de Personal a la Intel Corporation i la primera Vicepresidenta de Recursos Humans a [[Apple Inc.]]. Ara exerceix com a Presidenta de la Junta i membre fundadora de la Fundació Noyce.
 
Noyce va patir un atact de cor a casa el 3 de juny de 1990 i va morir poc després al Seton Medical Center a Austin, Texas.<ref>{{cite news| url=http://www.nytimes.com/1990/06/04/obituaries/an-inventor-of-the-microchip-robert-n-noyce-dies-at-62.html?sec=&spon=&pagewanted=all | work=The New York Times | title=An Inventor of the Microchip, Robert N. Noyce, Dies at 62 | first=Constance L. | last=Hays | date=June 4, 1990 | accessdate=April 10, 2010}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
{{Esborrany d'americà}}
 
46.793

modificacions