Província de Cuneo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16:
 
La '''Província de Cuneo ''' ([[piemontès]] ''Provincia ëd Coni'', [[occità]] ''Província de Coni'') forma part de la regió [[Itàlia|italiana]] del [[Piemont]]. Limita a l'oest amb els departaments d'[[Alts Alps]] i [[Alps d'Alta Provença]] ([[Provença-Alps-Costa Blava]]), al nord amb la [[província de Torí]], a l'est amb la [[província d'Asti]], i al sud amb les províncies d'[[Província d'Imperia|Imperia]] i [[Província de Savona|Savona]] ([[Ligúria]]). Dins del seu territori hi ha part de les [[Valls Occitanes]].
== Orografia ==
 
El sol és molt trencat, creuant-lo al nord-oest els [[Alps Cottis]], al sud els [[Alps Marítims]], a l'est contraforts dels Alps i la [[Ligúria]]. Aquestes serralades formen ermosos i fèrtils valls deixant en el centre una extensa clotada que continua vers el nord per la província de [[Torí]]. Els cims més elevats dels Alps Cottis en la província de [[Cuneo]] són el [[Traverssette]] (2.950 m.), ([[Viso]] (3.841 m.), [[La Meja]] (2.831 m.), [[Bracco]] (1.295 m.), i [[Bram]]. En l'alta vall de l'[[Stura]] hi ha el congost de la [[Magdalena]] a 1.196 m. d'altura. A els Alps Marítims existeixen els cims de [[L'Encastrenye]] (2.955 m.) i el [[Timibras]](3.032 m.), i a l'interior de la província les d'[[Argentiera]] (3.397 m.), [[Carsene]] (2.649 m.), [[Saccarello]] (2.200 m.), [[Antoroto]], [[Marguareis]] i [[Mattos]], i finalment, el congost de [[Tedda]] a (1.873 m.). En les ramificacions septentrionals d'aquesta serralada i en les occidentals dels [[Apenins Liguria]], les altures no són tant pronunciades, doncs la màxima és de 898 m., i trobant-se entre les valls del [[riu Bormida|Bormida]] i del [[riu Belbo|Belbo]].
== Hidrografia ==
 
A la conca del [[Riu Po|Po]] i pertanyen els principals rius que reguen el territori d'aquesta província, exceptuant el [[riu Tineo|Tineo]] i el [[riu Roja|Roja]], que neixen en la vessant meridional dels Alps Marítims i penetren a [[França]] i en la província de [[Porto Maurizio]] en la [[Ligúria]] respectivament. El Po, que té el seu origen en aquesta província, forma part del límit amb al de Torí, rebent en aquest trajecte les aigües del [[riu Varaita|Varaita]]. El [[riu Maira|Maira]] un altra dels seus afluents creua la província d'oest a nord-est, engrossint el seu cabdal amb el [[riu Mellea|Mellea]]. Un altra dels tributaris del Po és el [[Tanaro]], que neix en els límits de pa província de Porto Maurizio, recull el cabdal del [[riu Carsaglia|Carsaglia]], l'Ellero, el Perio i l'Stura. A més com a rius de menor importància poden citar-se el Bormida, el Belbo i el Meletta.
== Economia ==
 
El sub-sol és ric en minerals, abundant la [[plata]], el [[plom]], [[ferro]], [[marbres]][[]][[]][[]], etc,. El seu sol és fèrtil, produint cereals, vinya, i molta fruita. No i escasseja el bestiar ramader, i tenen importància la sericicultura i l'apicultura.
== Comunicacions ==
 
Una via fèrria uneix la capital província amb [[Gènova]] i Torí. estant també en comunicació per mitjà del ferrocarril amb [[Mondovi]], [[Albos]], [[Saluzzo]] i [[Vièvolo]]. Existeixen linies secundàries que constitueixen una verdadera xarxa, i nombroses carreteres com la de Saluzzo a França, per la vall de Varaita; la de Cuneo a la citada [[República]] pel congost de la [[Magdalena]] i pel de Tenda, i les que des de Cuneo porten a la costa [[Mediterrània]] passant per Mondovi.
== Administració ==
Administrativament la província es divideix en quatre districtes, o ''circondarios''; [[Alba]], Cuneo, Mondovi i Saluzzo, subdividits en 263 municipis. El districte de Cuneo té 63 municipis.(¹)
== Principals municipis ==
 
Linha 72 ⟶ 75:
|-
|}
== Bibliografia ==
* (¹)[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 16, pàgs. 1145-46'' (ISBN 84-239-4516-2)
 
== Enllaços ==