Regió d'Escítia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rf (discussió | contribucions) m enllaç a orfe |
mCap resum de modificació |
||
Línia 16:
== Escites reials ==
Quant els escites van construir palaus van ser coneguts com els escites reials. La zona principal era al sud d'Ucraïna fins a Crimea i es suposa que el centre comercial anomenat Kremni, al Palus Maeotis, els hi pertanyia. Al nord dels escites reials hi havia els ''[[Melanclens|melanchlaeni]]'' (barrets negres, nom equivalent a [[karakalpak]]) que no eren escites i mes enllà terra desconeguda. A l'est del Don les tribus eren anomenades sàrmates i no escites.
== Rius ==
Línia 43:
No tots els escites però van sortir del país. Una part encara era a Mèdia el [[590 aC]] i alguns foren protegits per Ciaxares fins que degut a que no canviaven els seus habita i a algun acte de crueltat els va expulsar i es van refugiar amb Aliates de Lídia que va refusar la seva entrega el que va portar a la guerra (ja sota [[Cressos]], fill d'Aliates) amb els medes, guerra que va acabar amb la batalla de l'eclipsi o de l'[[Halis]] el [[585 aC]]
Els escites del sud de Rússia van esdevenir en part sedentaris mentre un altra part romania nòmada. Darios va envair vers el [[513 aC]] els dominis escites al nord de [[Tràcia]]. Els ''geloni'', ''budini'' i ''sauromates'' ([[sàrmates]]) es van unir als escites contra el rei persa, mentre que els ''agathyrsi'', ''neuri'', ''androphagi'', ''[[Melanclens|melanchlaeni]]'', i ''tauri'' van quedar fora de l'aliança. Els tres aliats estaven dirigits per tres reis: Scopasis, Ianthyrsus, i Taxacis, que defensaven un territori cadascun; van cremar les collites i van enverinar l'aigua per dificultar l'avança dels perses. Les fronteres del [[Danubi]] i del [[Don]] van esdevenir llocs de lluita: els budini foren els primers atacats i la seva ciutat de fusta fou incendiada. Llavors Darios es va traslladar al sud i oest, passant pel territori dels ''[[Melanclens|melanchlaeni]]'', ''neuri'', i ''agathyrsi'' (els agatirs vivien a [[Transilvània]] a la regió del riu [[Maros]]); finalment els perses, molt mal abastits van decidir retirar-se al Danubi però els escites es van anticipar i es van apoderar dels ponts. El general jònic [[Miltiades]] va aconsellar de fer un acord amb els escites. I es va fer un acord per el qual els perses podien tornar a [[Tràcia]].
[[Tucídides]] esmenta als [[getes]] com una branca dels escites i diu que vivien al nord de les muntanyes Haemos de Tràcia, i a la frontera amb els escites. [[Filip II de Macedònia]] va combatre al nord de les muntanyes Haemos (on fou ferit) i [[Alexandre el Gran]] va derrotar als getes i va destruir una ciutat però va tornar tot seguit.
| |||