Síndrome de l'intestí irritable: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Enllaç a article destacat per: fa:سندرم روده تحریکپذیر |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
La SII no dóna lloc a situacions més greus que en la majoria dels pacients. No obstant això, és una font de dolor crònic, fatiga i altres símptomes, i augmenta les despeses mèdiques d'un pacient, i contribueix a l'absentisme laboral. Els investigadors han informat que l'alta prevalença de la SII, en relació amb l'augment dels costos que produeix la malaltia. També és considerada com una malaltia crònica i pot afectar de forma important la qualitat de vida d'una víctima.
== Símptomes ==
Els símptomes són variats i dispersos, caracteritzats principalment per molèsties o dolor abdominal, [[diarrea]], estimbada diarreics o [[restrenyiment]] crònics de vegades alternats o de vegades amb només un d'estos [[símptoma]] si sensació de plenitud. Però sempre es tracta de molèsties abdominals amb algun tipus de disfunció en la motilitat intestinal i amb resultat negatiu de totes les anàlisis realitzades en el tracte digestiu, des d'estudis contrastats de l'intestí, analítica, scanners, endoscopías, etc. Una altra dada indicatiu és la hipersensibilitat a qualsevol distensió abdominal produïda per gasos o aliments irritants.
Sol ser una afecció crònica i acompanyar el pacient al llarg de tota la seva vida, unes vegades amb símptomes lleus que no necessiten anar al metge, altres vegades suposant un important trastorn en la seva vida diària.
== Diagnòstic ==
{{Avís mèdic}}
El diagnòstic és principalment clínic, com es va esmentar a dalt, els estudis de laboratori i gabinet són negatius i freqüentment innecessaris.
S'han descrit ''' símptomes d'alarma ''' que han d'alertar al metge i davant la seva presència s'aconsella un major estudi diagnòstic per tal de descartar altres patologies. Aquests símptomes són:
* Pèrdua de pes.
* Inici de símptomes després dels 50 anys.
* Història familiar de [[càncer de còlon]] o [[colitis ulcerosa]].
* Presència de febre.
* Sagnat rectal.
* Símptomes de predomini nocturn.
* Història personal d'algun [[pòlip de còlon]].
L'estudi recomanat varia d'acord amb els símptomes, però inclou:
* [[Leucograma]] complet.
* [[Velocitat de sedimentació globular|Velocitat d'eritrosedimentación]] (VEUS).
* Proves de funció tiroïdal.
* [[Anàlisi]] d'excrements.
* [[Ènema opac]] o còlon per ènema.
* [[Rectosigmoidoscòpia]].
* [[Colonoscòpia]].
Com es va esmentar, per mantenir el diagnòstic de còlon irritable, aquests estudis estan dins de límits normals.
== Factors desencadenants ==
L '''' [[estrès]] ''', l'[[ansietat]] emocional o la [[depressió]] solen empitjorar els símptomes.
Cada pacient, al seu torn, pot presentar hipersensibilitat a aliments variats. Encara que s'ha establert que els principals grups d'aliments als que els pacients d'intestí irritable són hipersensibles són el gluten del blat, ordi, sègol, llevats, llet, greixos i alcohol. A causa de la hipersensibilitat, els àpats que produeixen gasos intestinals són també poc tolerades pels pacients i els canvis bruscos de dieta o hàbits.
== Recomanacions higienicodietètiques ==
Si hi ha quadre d'irritació colònica, i en ell predominés el restrenyiment, pot ser alimentació beneficiosa la que contingui fibres (segó, cereals integrals, verdures crues i cuites, fruites fresques).
Si el quadre és acompanyat de diarrees, llavors Eviteu les fibres, principalment les de fruites i verdures fresques.
En tots els casos, així com és recomanable evitar els aliments que produeixen gasos (llegums secs i coliflor-cabdell), també evitar les begudes gasificades i l'excés de sucre.
En general: És important l'equilibri en la dieta, entre greixos, hidrats de carboni i proteïnes. Cal restringir el consum de cafè i altres begudes calentes cafeïna; moderar l'alcohol; menjar almenys tres vegades al dia, fer-ho amb temps i relaxadament, exercitar el cos de manera regular.
== Tractament ==
Cap tractament és definitiu contra aquesta síndrome, però no prendre mesures pot produir que aquesta acabi sent crònica. Els tractaments existents es dirigeixen a atacar i prevenir les crisis simptomàtiques. Aquestes crisis varien en intensitat i en freqüència de presentació d'acord a cada individu.
El [[Magnesi]] contingut en els aliments o en certes aigües minerals és utilitzat com un dels principals elements naturals per a la millora del trànsit intestinal i com anti-estrès. També pot ser consumit com un complement alimentari.
La closca en pols de Psyllium són altament efectius per a regular el funcionament de l'intestí, ajudant molt a controlar la malaltia, i millorar enormement la qualitat de vida dels que pateixen aquest trastorn. És d'utilitat sobretot en els pacients restrets.
La domperidona i similars, sol ser un medicament de tractament simptomàtic efectiu, en regular la motilitat intestinal.
Els antiespasmòdics funcionen relaxant l'intestí i d'aquesta forma alleujant el dolor. Tenen l'inconvenient que promouen el restrenyiment i el pacient arriba a desenvolupar resistència al seu efecte per tolerància.
El [[Tegaserod]] és un estimulant dels receptors de [[serotonina ]] intestinals i ha provat ser molt efectiu en el còlon irritable varietat estrenada. Funciona estimulant la motilitat del còlon ja que la serotonina és un neurotransmissor excitatori de l'intestí. Funciona millorant el dolor, el restrenyiment i la distensió.
A tots aquests se'ls pot afegir els moduladors de la motilitat intestinal del tipus de la cinitaprida, la qual ha de ser receptada per un metge per controlar les dosis per la sensibilitat variada al producte.
== Enllaços externs ==
* [http://www.vivirmejor.es/es/gastroenterologia/noticia/v/27/actualidad/sindrome-de-intestino-irritable-03774.html Síndrome d'intestí irritable] Reportatge a vivirmejor.es sobre la Síndrome d'intestí irritable
== Referències ==
{{Referències}}
| |||