Diferència entre revisions de la pàgina «Calçó»

38 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
La moda dels pantalons passà a Anglaterra (sembla que de la mà del dandi [[Beau Brummel]]), on es generalitzà des dels primers anys del [[segle XIX]].
 
Pels volts de [[1815]], en concloure el cicle de guerres de la Revolució i napoleòniques, es produí la síntesi que marcaria la indumentària euròpida de llavors ençà: model anglès per als homes, i francès per a les dones. Això comportà, arreu, el desplaçament dels calçons per part dels pantalons llargs, com ja s’havia produït primer a França i tot seguit a Anglaterra. Es pot dir, doncs, que l’enfonsament de l’Antic Règim comportà la fi dels calçons tradicionals. I aquest canvi vestimentari precedí i tot el de l’estructura sociopolítica: en medis urbans era un fet consumat pels volts de [[1820]], fins i tot allà on persistia l’absolutisme de base feudal. La substitució afectà també, amb ritme més lent, la versió popular dels calçons usada en medis rurals, de la qual són testimoni, per exemple, les [[calçaCalçó de bufa|calcescalçons de bufes]] mallorquinesmallorquins i els [[saragüells]] del País Valencià i les Terres de l’Ebre, que encara hi eren el vestit quaotidià en el darrer quart del segle XIX.
 
Des d’inicis del [[segle XIX]] els calçons de tipus tradicional només s’han emprat en ocasions molt cerimonials i molt vinculades a la tradició precapitalista.
Sense relació directa amb els calçons tradicionals, durant la primera meitat del segle XX la pràctica totalitat dels exèrcits vestí l’oficialitat amb [[pantalons de muntar]], que sovint eren calçons, combinats amb botes altes.
 
Alhora, molts exèrcits també vestiren la tropa amb pantalons designats oficialment com a "calçons", normalment combinats amb [[bota de mitja canya|botes de mitja canya]] (el calçat de tropa per antonomàsia des de llavors). Aquests calçons de la tropa podien ésser, segons l’exèrcitl'exèrcit o l’armal'arma:
* calçons pròpiament dits (o sigui, rematats als genolls), llisos o, en algun cas (Itàlia mussoliniana) en forma de [[bombatxo]];
* pantalons o calçons d’estil de muntar (és a dir, amb bossa lateral a cada cuixa);
Com es pot veure, en aquest període també hi hagué exèrcits que continuaren usant pantalons llargs "normals" per a la tropa; foren minoritaris, però el nombre augmentà des dels anys trenta. Alemanya fou el cas més remarcable, ininterrompudament; també el Regne Unit, tot i dur-los amb benes. Allà on persistien aqueixos pantalons, es podien combinar bé amb botes altes (cas d’Alemanya), bé amb botes de mitja canya (cas del Regne Unit, Irlanda, Polònia, etc.), cobertes o no.
 
En la segona postguerra mundial els calçons de tota mena foren desplaçats internacionalment pels pantalons llargs de campanya del nou tipus britànico-estatunidenc (''[[pantalons multibutxaca]]''), per definició combinats amb botes de mitja canya.
 
Un cas especial fou el de l'URSS. D'ençà la introducció d’uniforme propi i distintiu per a l'[[Exèrcit Roig]] ([[1919]], amb la [[budiónovka]], etc.), la tropa dugué calçons llargs de tipus de muntar, però normalment combinats amb botes altes. Aquest ús sobreviuria a la restauració de la tradició militar tsarista en el camp uniformològic (1935-1943), i persistiria molt de temps: a les Forces Armades de l'URSS els pantalons llargs de campanya ([[pantalons multibutxaca]]) aparegueren per primera volta a inicis dels anys vuitanta entre les tropes d'intervenció a l'Afganistan, i no es generalitzarien fins al reglament uniformològic de 1988; per a passeig els havia implantats per a tots els graus el reglament de 1969.
11.915

modificacions