Diferència entre revisions de la pàgina «Vescomtat de Coserans»

m
cap resum d'edició
m
m
El '''vescomtat de Coserans''' fou una jurisdicció feudal del [[comtat de Comenge]], al país de [[Coserans]], a la conca del [[riu Salat]].
 
Va ser donat com a vescomtat pel comte Bernat III de Comenge (Dodó de Samatan) al seu fill Roger I que en fou el primer vescomte. Va seguir el seu fill Roger II que al morir va deixar el Coserans al fill Roger III, i el [[comtat de Pallars]] (que havia comprat a la seva tercera muller) al altra fill Arnau Roger I (pare de Sibil·la que es va casar amb Hug de Mataplana i va originar la darrera dinastia comtal del Pallars). Roger III va morir entre [[1257]] i [[1267]] i el va succeir el seu fill anomenat Arnau I d'Espanha, que va reclamar el Pallars i el va envair sense èxit. El [[1304]] el va succeir el seu fill Roger IV, que també va envair el Pallars sense èxit. El seu fill Ramon Roger I fou el següent vescomte. Un casament, el de la vescomtessa Isabel de Bruniquel va aportar aquest vescomtat, però no es clar si era la dona de Roger o de Ramon Roger; en tot cas el vescomtat va passar al fill comú Arnau Roger i després al net Roger i successivament (vegeu [[Vescomtat de Bruniquel]]). Ramon Roger va fer un primer matrimoni amb Mata d'Armanyac-Fesenzaguet de la que va tenir al seu fill i successor al Coserans, Joan Roger, mort després del [[1392]]. El seu fill Ramon Roger II fou vescomte i va morir el [[1425]] i el va succeir el seu fill Joan Roger II, mentre un altra fill, Ramon Roger fou [[Vescomtat de Solan|vescomte de Solan]] i va obrir la línia dels vescomtes de Solan. Joan Roger II va morir el [[1445]] o [[1446]] i l'hereva mes propera era la germana Elionor, casada amb Joan II de Foix, de la casa dels senyors de Fornets, [[Senyoria de Rabat|Rabat]] i Seron (La Bastide de Sérou). A Joan va seguir el seu fill Roger que va morir deixant nomes dos filles solteres i sense descendents. Corbeiran va traspassar el vescomtat a son germà Germà i va deixar les senyories al seu fill Joan (III de Foix-Rabat). Germà va adquirir per matrimoni la [[senyoria de Mardonya]] i la seva línia es va dir Foix-Mardonya en lloc de Foix-Rabat. Va dividir les senyories entre els dos fills: Lluís va rebre la senyoria de Mardonya i Joan el '''vescomtat de Coserans'''. El seu successor fou el fill Joan Pau que nomes va deixar una filla, Francesca, que es va casar amb Francesc de Mauléon senyor de La Cor ([[La Cour]]) i va iniciar la dinastia de Coserans-Mauleón; a aquesta va seguir la de Modave, i finalment la dels Polignac que es va perllongar fins a la revolució.
 
El títol de vescomte de Coserans es també un títol del Regne d'Espanya concedit el [[1830]] a Josep d'Espanha i Rossinyol comte d'Espanha, descendent d'un fill segon de Arnau I d'Espanha que foren [[Senyoria de Montespan|senyors de Montespan]], marquesos i comtes d'Espanha i origen de la família senyorial dels Comenge [[Marquesat de Vervins|marquesos de Vervins]].
117.911

modificacions