Viquipèdia

Cinema de França: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Trec inacabat desprès de setmanes inactiu
Línia 1:
El '''cinema francès''' comprèn tant les pel·lícules fetes a [[França]] com les pel·lícules dirigides per directors francesos o finançades amb capital francès, encara que parcialment. França és considerat com el país que va veure [[Augustegermans Lumière|néixer el cinema]]<ref name="NYT 1995-02-28">{{cite news |url=http://www.nytimes.com/1995/02/28/movies/the-birthplace-celebrates-film-s-big-1-0-0.html |title=The Birthplace Celebrates Film's Big 1-0-0 |publisher= [[The New York Times]] |date=February 28, 1995 |author=Alan Riding}}</ref> i va jugar un paper fonamental en el seu inicial desenvolupament i en la seva posterior consolidació, amb la qual el gènere cinematogràfic ha passat a ser popularment conegut com el setè art. Als inicis del cinema mut, empreses fancesesfranceses van construir sales de cinema arreu d'Europa i van crear filials per tal d’'exportar i fer conèixer les seves pel·lícules a l'estragerestranger. El cinema francès, aleshores, marcava les tendències i l'estil del nou i insípid gènere artístic. Per altra banda, al llarg dels primers 100 anys d'història del cinema, diversos moviments cinematogràfics han tingut origen a [[França]], destacant entre ells la [[nouvelle vague]]. ▼
{{inacabat}}
El '''cinema francès''' comprèn tant les pel·lícules fetes a [[França]] com les pel·lícules dirigides per directors francesos o finançades amb capital francès, encara que parcialment.
 
La important protecció estatal amb la qual ha comptat tradicionalment el cinema francès ha contribuit sens dubtecontribuït a consolidar una forta indústria cinematogràfica al país<ref name="NYT 1995-02-28" />. Però a part d'aquesta sòlida cultura cinematogràfica a nivell nacional, històricament [[França]] ha sigut també un focus d'atracció a nivell europeu i mundial. Per aquest motiu, el cinema francès ha superat les seves fronteres nacionals fins arribar a mesclar-se amb el cinema d'altres nacions. Exemples d'aquesta internacionalització en són directors [[Polònia|polonesos]] com [[Roman Polanski]] i [[Krzysztof Kieslowski]], directors [[Rússia|russos]] com [[Alexandre Alexeieff]] i [[Anatole Litvak]], o directors [[Geòrgia|georgians]] com [[Gela Babluani]] i [[Otar Iosseliani]], el cinema dels quals ha tingut molt bona acollida a [[França]], país que els ha reconegut equivalentment als directors natius. A la inversa, directors francesos han jugat un paper molt important en el desenvolupament del cinema a altres països, com per exemple [[Luc Besson]] als [[Estats Units]].▼
▲França és considerat com el país que va veure [[Auguste Lumière|néixer el cinema]]<ref name="NYT 1995-02-28">{{cite news |url=http://www.nytimes.com/1995/02/28/movies/the-birthplace-celebrates-film-s-big-1-0-0.html |title=The Birthplace Celebrates Film's Big 1-0-0 |publisher= [[The New York Times]] |date=February 28, 1995 |author=Alan Riding}}</ref> i va jugar un paper fonamental en el seu inicial desenvolupament i en la seva posterior consolidació, amb la qual el gènere cinematogràfic ha passat a ser popularment conegut com el setè art. Als inicis del cinema mut, empreses fanceses van construir sales de cinema arreu d'Europa i van crear filials per tal d’'exportar i fer conèixer les seves pel·lícules a l'estrager. El cinema francès, aleshores, marcava les tendències i l'estil del nou i insípid gènere artístic.
 
Per altra banda, al llarg dels primers 100 anys d'història del cinema, diversos moviments cinematogràfics han tingut origen a [[França]], destacant entre ells la [[nouvelle vague]].
 
▲La important protecció estatal amb la qual ha comptat tradicionalment el cinema francès ha contribuit sens dubte a consolidar una forta indústria cinematogràfica al país<ref name="NYT 1995-02-28" />. Però a part d'aquesta sòlida cultura cinematogràfica a nivell nacional, històricament [[França]] ha sigut també un focus d'atracció a nivell europeu i mundial. Per aquest motiu, el cinema francès ha superat les seves fronteres nacionals fins arribar a mesclar-se amb el cinema d'altres nacions. Exemples d'aquesta internacionalització en són directors [[Polònia|polonesos]] com [[Roman Polanski]] i [[Krzysztof Kieslowski]], directors [[Rússia|russos]] com [[Alexandre Alexeieff]] i [[Anatole Litvak]], o directors [[Geòrgia|georgians]] com [[Gela Babluani]] i [[Otar Iosseliani]], el cinema dels quals ha tingut molt bona acollida a [[França]], país que els ha reconegut equivalentment als directors natius. A la inversa, directors francesos han jugat un paper molt important en el desenvolupament del cinema a altres països, com per exemple [[Luc Besson]] als [[Estats Units]].
 
==Referències==
<references />
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 16 ⟶ 11:
* [http://www.cyranos.ch/sbinde-e.htm Biographies and autographs of French cinema stars] {{en}}
 
{{ORDENA:Cinema De Franca}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
 
[[Categoria:Cinema a França| ]]▼
▲{{ORDENA:Cinema De Franca}} <!--ORDENA generat per bot-->
▲[[Categoria:Cinema a França]]
 
[[da:Frankrigs filmhistorie]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_de_França»