Revisió del 19:37, 23 set 2011 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits m Canviant reflist per referències ← Edició anterior		Revisió del 00:05, 20 des 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Trec inacabat desprès de setmanes inactiu Edició següent →
Línia 1: {{Inacabat}} [[fitxer: ~~Cathedrale~~Sta-~~clermont-vue-de-jaude~~eulalia.jpg\|200px\|thumb\|Cuculles ~~de 108 m d'altura~~ de la [[Catedral de ~~Clermont-Ferrand, França.~~Barcelona]]]] Un ''' cuculla '''<ref>{{Optimot\|Cuculla\|Cuculla}}</ref> o ''' agulla ''' és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una [[torre]], [[campanar]] o [[Església (edifici)\|església]] a manera de [[coronament (arquitectura)\|coronament]]. <ref> La majoria dels autors distingeixen la cuculla de l'agulla, definint a aquesta última com aquell cuculla que és estret i de gran alçada que remata una torre o coberta. <{{Cita llibre\|cognoms = Paniagua\|nom = José Ramón\|títol = Vocabulari bàsic d'arquitectura\|any = 1990\|editorial = Madrid: Edicions Càtedra\|pàgina = 33\|isbn = 84-376-0134-7}}> </ref>▼ [[fitxer: Sta-eulalia.jpg\|200px\|thumb\|Cuculles de la [[Catedral de Barcelona]].]]▼ [[fitxer: Burgos Cathedral Needles.jpg\|200px\|thumb\|Cuculles de la [[Catedral de Burgos]].]]▼ [[fitxer: Toledo Skyline Panorama, Spain - Dec 2006.jpg\|200px\|thumb\|Torres i cuculles de la ciutat de [[Toledo]].]]▼ ~~[[fitxer: El Escorial.jpg\|200px\|thumb\|Cuculles del [[Monestir de l'Escorial]].]]~~ La forma de les cuculles pot variar en funció dels diferents estils arquitectònics, podent ser de forma [[piramidal]], [[con (geometria)\|cònica]] o bulbosa i acabar en forma de ~~[[flecha]]~~fletxa aguda, destacant el seu ús en el [[Arquitectura gòtica\|gòtic]] en el qual es converteixen en la culminació visual del temple i símbol d'acostament a [[Déu]].▼ ▲Un ''' cuculla '''<ref>{{Optimot\|Cuculla\|Cuculla}}</ref> o ''' agulla ''' és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una [[torre]], [[campanar]] o [[Església (edifici)\|església]] a manera de [[coronament (arquitectura)\|coronament]]. <ref> La majoria dels autors distingeixen la cuculla de l'agulla, definint a aquesta última com aquell cuculla que és estret i de gran alçada que remata una torre o coberta. <{{Cita llibre\|cognoms = Paniagua\|nom = José Ramón\|títol = Vocabulari bàsic d'arquitectura\|any = 1990\|editorial = Madrid: Edicions Càtedra\|pàgina = 33\|isbn = 84-376-0134-7}}> </ref> ▲La forma de les cuculles pot variar en funció dels diferents estils arquitectònics, podent ser de forma [[piramidal]], [[con (geometria)\|cònica]] o bulbosa i acabar en forma de [[flecha]] aguda, destacant el seu ús en el [[Arquitectura gòtica\|gòtic]] en el qual es converteixen en la culminació visual del temple i símbol d'acostament a [[Déu]]. Simbòlicament, les cuculles tenen dues funcions. La primera és la de proclamar una potència militar. Una torre, amb les seves reminiscències de la punta de llança, fa l'efecte de fortalesa. El segon és arribar cap al cel. La unió de cel i esperança de l'agulla és una de les raons per la seva associació amb els edificis religiosos. Una torre d'una església o catedral no era només un símbol de pietat, sovint era vista com un símbol de la riquesa i el prestigi dels qui encarregaven la construcció. Linha 15 ⟶ 10: == Cuculles gòtiques i neo-gòtiques == [[fitxer: Cathedrale-clermont-vue-de-jaude.jpg\|esquerra\|thumb\|Cuculles de 108 m d'altura de la Catedral de [[Clermont-Ferrand]], França.]] La cuculla com [[pinacle]] gòtic declara la presència de la religió i la seva connexió amb el cel. L'alt i prim ~~cucullapiramidal~~cuculla piramidal-torre sud de la [[catedral de Chartres]] és una de les primeres evidències i, en les acaballes del gòtic, les agulles es construïen amb [[traceria]]s calades en les seves cares. Les torres calades van ser una innovació arquitectònica sorprenent, a partir de principis de [[segle XIV]], a la torre de la catedral de Friburg, la pedra va ser perforada i unida per cables de ferro. L'agulla calada, d'acord amb Robert Bork, representa una extensió "radical, però lògica de la tendència gòtica cap a l'estructura de l'esquelet". El fenomenal esquelet orgànic d'agulles de [[Antoni Gaudí]] en la [[Sagrada Família de Barcelona]], representa una conseqüència d'aquesta tendència gòtica. Dissenyada i començada per Gaudí el 1884, no es va completar fins al segle XX. A Anglaterra, la "torre" immediatament porta al cap la [[catedral de Salisbury]]. La seva torre cuculla de 123 m, construïda entre 1320 i 1380, és la més alta del període en qualsevol part del món, i en el seu estil és tan notable com el Coliseu de Roma o el Partenó d'Atenes. Una torre similar però lleugerament més petita va ser construïda en Leighton Buzzard, en [[Bedfordshire]], Anglaterra, el que indica la popularitat de la torre de difusió en tot el país durant aquest període. Al Regne Unit les cuculles en aquests temps, tendeixen generalment a ser reservats per a la construcció eclesiàstica, l'excepció a aquesta regla va ser l'agulla ena [[Burghley House]], construïda per al Canceller d'[[Elizabeth I]] el [[1585]]. ▲[[fitxer: ~~Burgos~~El ~~Cathedral Needles~~Escorial.jpg~~\|200px~~\|thumb\|\|Cuculles ~~de la~~del [[~~Catedral~~Monestir de ~~Burgos~~l'Escorial]]. ]] Al [[Renaixement primerenc]], la cuculla no es va limitar al Regne Unit: la difusió de la moda va abastar tota Europa. En [[Anvers]], la torre de 123 m va ser l'estructura més alta en els Països Baixos durant més de cinc segles. Entre 1221 i 1457 altes agulles calades i ricament decorades van ser construïdes per a la [[Catedral de Burgos]], a Espanya, mentre que a la [[catedral d'Ulm]] a Alemanya, l'alta torre de 161 m va ser la més alta del món durant segles, construïda en estil [[gòtic francès]] entre 1377 i 1417.▼ ▲[[fitxer: ~~Sta-eulalia~~Burgos Cathedral Needles.jpg\|~~200px~~esquerra\|thumb\|Cuculles de la [[Catedral de ~~Barcelona~~Burgos]].]] Curiosament, els italians mai van adoptar la cuculla com un element arquitectònic amb autèntic entusiasme i van preferir els estils clàssics. L'estil gòtic i els seus alts cuculles van ser una característica de l'Europa germànica del nord i mai va ser del gust italià, els pocs edificis d'estil gòtic amb agulles a Itàlia sempre semblen estranys a la tendència.▼ ▲[[fitxer: Toledo Skyline Panorama, Spain - Dec 2006.jpg\|~~200px~~222px\|thumb\|Torres i cuculles de la ciutat de [[Toledo]].]] ▲Al [[Renaixement ~~primerenc~~]] primerenc, la cuculla no es va limitar al Regne Unit: la difusió de la moda va abastar tota Europa. EnA [[Anvers]], la torre de 123 m va ser l'estructura més alta ~~en els~~als Països Baixos durant més de cinc segles. Entre 1221 i 1457 altes agulles calades i ricament decorades van ser construïdes per a la [[Catedral de Burgos]], a Espanya, mentre que a la [[catedral d'Ulm]] a Alemanya, l'alta torre de 161 m va ser la més alta del món durant segles, construïda en estil [[gòtic francès]] entre 1377 i 1417. La barreja dels estils clàssics amb una agulla cuculla es va produir molt més tard. En 1822, a Londres, John Nash va construir l'Església de Tots Sants, Langham Place, un temple clàssic circular, amb columnes jòniques rematades per una cuculla amb el suport de columnes corínties. Si es tracta d'un matrimoni feliç d'estils o una barreja poc feliç és una qüestió de gust individual.▼ ▲Curiosament, els italians ~~mai~~no van adoptar la cuculla com un element arquitectònic amb autèntic entusiasme i van preferir els estils clàssics. L'estil gòtic i els seus alts cuculles van ser una característica de l'Europa germànica del nord i mai va ser del gust italià, els pocs edificis d'estil gòtic amb agulles a Itàlia sempre semblen estranys a la tendència. ▲La barreja dels estils clàssics amb una agulla cuculla es va produir molt més tard. EnEl 1822, a Londres, [[John Nash]] va construir l'Església de Tots Sants, Langham Place, un temple clàssic circular, amb columnes jòniques rematades per una cuculla amb el suport de columnes corínties~~. Si es tracta d'un matrimoni feliç d'estils o una barreja poc feliç és una qüestió de gust individual~~. Durant el segle XIX l'estil [[neogòtic]] no coneixia límits. Amb els avenços en la tecnologia, la producció d'acer, i les tècniques de construcció, les torres i cuculles van gaudir d'un augment sense precedents, les famoses agulles de la catedral de Colònia, dissenyada segles abans, finalment es van completar en aquesta època. ~~les cuculles mai han passat de moda.~~ Al segle XX el formigó armat ha ofert noves possibilitats per a les agulles calades i nombrosos gratacels als Estats Units, són testimoni d'aquest corrent. La futura "[[Torre de la Llibertat]]" en memòria del 9/11 de 541 m a Nova York, ha de ser coronada per una cuculla. == Referències == <references /> ~~{{Referències\|2}}~~ ~~== Enllaços externs ==~~ {{Commonscat\|Spires}} [[Categoria: Elements arquitectònics]] ~~[[Categoria: Arquitectura gòtica]]~~ ~~[[Categoria: Catedrals]]~~ [[da:Spir (bygningsdel)]]

Cuculla: diferència entre les revisions