Diferència entre revisions de la pàgina «Eixos de l'avió»

40 octets eliminats ,  fa 8 anys
Trec inacabat desprès de setmanes inactiu
m (Canviant reflist per referències)
(Trec inacabat desprès de setmanes inactiu)
{{inacabatMI}}
{{MI}}
[[Fitxer: Yaw Axis.svg|thumb|270px|Els tres eixos principals.]]
Qualsevol [[aeronau]] és capaç de rotar al voltant de tres [[eixsistema de coordenades cartesianes|eixos]]s [[Perpendicularitat|perpendiculars]] entre si, el punt d'intersecció està situat sobre el [[centre de gravetat]] de l'avió. Aquests tres eixos són l'[[eix transversal]] (o lateral), l'[[Eix longitudinal|longitudinal]] i el vertical.
 
Qualsevol [[aeronau]] és capaç de rotar al voltant de tres [[eix]]s [[Perpendicularitat|perpendiculars]] entre si, el punt d'intersecció està situat sobre el [[centre de gravetat]] de l'avió. Aquests tres eixos són l'[[eix transversal]] (o lateral), l'[[Eix longitudinal|longitudinal]] i el vertical.
 
== Eix lateral ==
[[Fitxer: Aptch.gif|thumb|150pxesquerra|El moviment de capcineig és una rotació sobre l'eix que passa per les ales.]]
L'eix lateral o transversal és un eix imaginari que s'estén de punta a punta de les ales de l'[[avió]]. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina capcineig . El [[pilot]], des de la [[cabina de vol]] és capaç de modificar l'orientació respecte a aquest eix a través del [[timó de profunditat]]. En estirar el [[bastó de comandament]] cap enrere (cap al pilot) es produeix una elevació del morro de l'avió, i al empènyer endavant es produeix una baixada del morro de l'avió.
 
L'eix ''' lateral ''' o ''' transversal ''' és un eix imaginari que s'estén de punta a punta de les ales de l'[[avió]]. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina ''' capcineig '''.
 
L'[[pilot]], des de la [[cabina de vol]] és capaç de modificar l'orientació respecte a aquest eix a través de l'[[timó de profunditat]].
 
A l'estirar el [[bastó de comandament]] cap enrere (cap al pilot) es produeix una elevació del [[Morro (avió)|morro de l'avió]], i al empènyer endavant es produeix una baixada del morro de l'avió.
 
== Eix longitudinal ==
[[Fitxer: Aileron roll.gif|thumb|150px|Moviment longitudinal produït pels alerons.]]
L'eix longitudinal és un eix imaginari que s'estén des del morro a la [[Cua (avió)|cua de l'avió]]. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina balanceig. Les superfícies de comandament del ''alabeo'' són els [[Aleró|alerons]]. En girar el bastó de comandament es produeix la deflexió diferencial dels alerons: al mateix temps que l'aleró d'una de les [[ala (aeronàutica)|ales]] puja, l'aleró de l'altra ala baixa, i'[[angle]] de deflexió proporcional al grau de gir de les banyes de comandament. L'aleró que s'ha flexionat cap avall, produeix un augment de [[sustentació]] en la seva ala corresponent, provocant l'ascens de la mateixa, mentre que l'aleró que és flexionat cap amunt, produeix en la seva ala una disminució de sustentació, motivant l' descens de la mateixa. El pilot, en cas de voler inclinar cap a l'esquerra, giraria el joystick de comandament cap a l'esquerra, fent que l'aleró dret baixés elevant així l'ala dreta, i simultàniament, l'aleró esquerre flexionaría cap amunt produint una pèrdua de la sustentació en el ala esquerra i per tant el seu descens.
 
L'''' eix longitudinal ''' és un eix imaginari que s'estén des del morro a la [[Cua (avió)|cua de l'avió]]. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina ''' balanceig '''.
 
Les superfícies de comandament del alabeo són els [[Aleró|alerons]]. En girar el bastó de comandament es produeix la deflexió diferencial dels alerons: al mateix temps que l'aleró d'una de les [[ala (aeronàutica)|ales]] puja, l'aleró de l'altra ala baixa, i'[[angle]] de deflexió proporcional al grau de gir de les banyes de comandament.
 
L'aleró que s'ha flexionat cap avall, produeix un augment de [[sustentació]] en la seva ala corresponent, provocant l'ascens de la mateixa, mentre que l'aleró que és flexionat cap amunt, produeix en la seva ala una disminució de sustentació, motivant l' descens de la mateixa.
 
El pilot, en cas de voler inclinar cap a l'esquerra, giraria el joystick de comandament cap a l'esquerra, fent que l'aleró dret baixés elevant així l'ala dreta, i simultàniament, l'aleró esquerre flexionaría cap amunt produint una pèrdua de la sustentació en el ala esquerra i per tant el seu descens.
 
== Eix vertical ==
[[Fitxer: Ayaw.gif|thumb|150px|La maniobra de ''guiñada'' és una rotació sobre l'eix vertical intrínsec.]]
L'''' eix vertical ''' és un eix imaginari que, passant pel centre de gravetat de l'avió, és perpendicular als eixos transversal i longitudinal. Aquest eix és perpendicular als eixos longitudinal i lateral. Està contingut en un pla que passa pel morro i la cua de l'aparell i que normalment divideix aquest en dues parts simètriques. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina ''' guiñada ''' .
 
La superfície de comandament de la ''guiñada'' és el [[timó de cua]] o [[timó de direcció]]. El control sobre el timó de direcció es realitza mitjançant els [[Pedal (avió)|pedals]]. Per aconseguir un moviment de guinyada cap a la dreta, el pilot pressiona el pedal dret, generant així una gir de la superfície del timó de direcció cap a la dreta.
L'''' eix vertical ''' és un eix imaginari que, passant pel centre de gravetat de l'avió, és perpendicular als eixos transversal i longitudinal. Aquest eix és perpendicular als eixos longitudinal i lateral. Està contingut en un pla que passa pel morro i la cua de l'aparell i que normalment divideix aquest en dues parts simètriques. El moviment que realitza l'avió al voltant d'aquest eix es denomina ''' guiñada '''.
 
La superfície de comandament de la guiñada és el [[timó de cua]] o [[timó de direcció]]. El control sobre el timó de direcció es realitza mitjançant els [[Pedal (avió)|pedals]]. Per aconseguir un moviment de guinyada cap a la dreta, el pilot pressiona el pedal dret, generant així una gir de la superfície del timó de direcció cap a la dreta.
 
Per aconseguir un moviment de guinyada cap a la dreta, el [[pilot]] pressiona el pedal dret, generant així una deflexió de la superfície del timó de direcció cap a la dreta. <ref> '' [http://www.oni.escuelas. edu.ar/2003/BUENOS_AIRES/62/tecnolog/mandos.htm «Oni escoles»] '' </ref> En oferir més resistència a l'avanç per aquest costat, l'aparell tendeix a retardar la seva part dreta i avançar l'esquerra i per tractar- d'una estructura rígida el resultat és un gir a la dreta sobre l'eix vertical esmentat.
La ''guiñada'' pot ocórrer de forma involuntària en vol o en terra. En vol pot ser causada per una ràfega de vent lateral o per irregularitats aerodinàmiques degudes al pilotatge. En casos extrems es pot arribar a la [[autorotació]], que origina la [[barrina]]. La ''guiñada'' en terra pot ser provocada, a més de les causes esmentades, per diferent resistència a l'avanç entre una i altra roda deguda a la superfície del terreny o una frenada irregular que pot provocar un "cavallet", incident en el que l'aparell pateix una ''guiñada'' ràpida de 90 º o més, amb perill de trencament d'una ala.
 
Etimològicament, hi ha una accepció nàutica del terme "''guiñada''", de la qual es deriva l'accepció aeronàutica. La RAE la defineix com '' "desviament accidental o involuntari de la nau amb relació al rumb que porta" ''.
 
== Vegeu també ==
* [[Superfícies de control de vol]]
 
== Referències ==
<references />
{{Referències}}
 
 
{{ORDENA:Eixos De L'Avio}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Aviació]]
 
220.243

modificacions