Abd al-Wahhab al-Bayati: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11:
'''Abd al-Wahhab al-Bayati''' ([[Bagdad]], 19 de desembre de [[1926]] - [[Damasc]], 3 d'agost de [[1999]]) fou un [[poeta]] iraquià. Pertanyent a la generació dels cinquanta o del vers lliure, es considerat com un pioner al seu camp, ja que va desafiar la forma convencional de la poesia que havia estat comuna durant segles. La seva obra és de gran trascendència per comprendre l'evolució de la [[literatura àrab]] cotemporània.
 
Des de jove va participar en activitats considerades antigovernamentals, per la qual cosa va haver d’abandonar [[Iraq]]. Durant varis anys va exercir d’Agregat Cultural de l’ambaixada Iraquiana a [[Moscou]] i posteriorment a [[Madrid]]. El [[1995]] el govern iraquià li va privà de la seva ciutadania per viatjar a [[Aràbia Saudita]] per participar en un festival poètic, y va passar els seus darrers anys de vida exiliat a [[Damasc]]. Va morir en aquesta ciutat el 3 d’agost de [[1999]].
Va estudiar Magisteri a la Universitat de Bagdad i es va graduar l'any [[1950]] a la Dar Al-Mu'allimin (l'Escola de Professors), el mateix any que va editar la seva primera col·lecció de poemes, ''Mala'ika wa Shayatin (Àngels i demonis)''. A més a més d'ensenyar a les escoles públiques, al-Baiati també va editar la revista cultural ''Al-Thaqafa A-Jadida (La nova cultura)'', publicació de caràcter popular i que va tenir una difusió molt ampla. L'any 1954 va ser acomiadat dels seus càrrecs per les seves idees comunistes radicals i la seva activitat antigovernamental, i es va traslladar a Damasc. Tot i que va tornar a Damasc al final de la seva vida, els seus viatges el van portar a [[El Caire]], [[Beirut]] i diverses capitals occidentals. Sempre involucrat als afers mundials, alguns dels seus poemes estan en realitat adreçats a figures internacionals com [[T.S. Eliot]] i el [[Che Guevara]].
 
Durant varis anys va exercir d'Agregat Cultural de l'ambaixada Iraquiana a Moscou i posteriorment a Madrid. El 1995 el govern iraquià li va privà de la seva ciutadania per viatjar a Aràbia Sauidat per participar en un festival poètic, y va passar els seus darrers anys de vida exiliat a Damasc. Va morir en aquesta ciutat el 3 d'agost de 1999. Bayati és considerat per excel·lència com el poeta que ha patit el desterrament i l'autoexilil’autoexili entre els poetes àrabs contemporanis. La seva obra es caracteritza per una referència constant a la màgia, on és possible el retrobament entre la pròpia literatura àrab i la moderna occidental. El llegat de Bayati és d'unad’una gran transcendència per comprendre l'evoluciól’evolució de la literatura àrab.
No existeix molta informació disponible sobre la seva vida personal. Abans del seu exili d'Iraq es va casar, però la seva dona i els seus quatre fills s'esmenten només de passada a les biografies disponibles d'Al-Bayati.
 
Després de passar quatre anys vivint a l'exili al [[Líban]], [[Síria]] i [[Egipte]], Al-Bayati va tornar a l'Iraq el [[1958]], després d'un cop d'estat militar durant el qual el príncep hereu [[Abd al-Ilah]] i el seu nebot el rei [[Faisal II]] van ser assassinats. El nou govern republicà li va donar un lloc de treball al Ministeri d'Educació. Després d'això, va marxar a [[Moscou]] com agregat cultural en representació de l'ambaixada iraquiana. Al-Bayati va renunciar a aquest càrrec l'any [[1961]], però no va tornar a l'Iraq immediatament: va continuar vivint a [[Rússia]], donant classes a l'Institut d'asiàtics i africans de l'[[Acadèmia Soviètica de les Ciències]].
 
Es va quedar a l'[[Est d'Europa]], viatjant amb freqüència, i va tornar breument a Iraq l'any 1964, i l'any següent va anar a [[El Caire]].
 
Durant varis anys va exercir d'Agregat Cultural de l'ambaixada Iraquiana a Moscou i posteriorment a Madrid. El 1995 el govern iraquià li va privà de la seva ciutadania per viatjar a Aràbia Sauidat per participar en un festival poètic, y va passar els seus darrers anys de vida exiliat a Damasc. Va morir en aquesta ciutat el 3 d'agost de 1999. Bayati és considerat per excel·lència com el poeta que ha patit el desterrament i l'autoexili entre els poetes àrabs contemporanis. La seva obra es caracteritza per una referència constant a la màgia, on és possible el retrobament entre la pròpia literatura àrab i la moderna occidental. El llegat de Bayati és d'una gran transcendència per comprendre l'evolució de la literatura àrab.
 
== Enllaços externs ==