Enric Vicent Sòria i Parra: diferència entre les revisions

Enric Sòria va nàixer a [[Oliva]] (la Safor) el 1958. És llicenciat en Història per la [[Universitat de València]]. En l'àmbit professional, ha treballat, entre d'altres, com a corrector, traductor, professor de català i redactor. Com a escriptor, ha publicat els poemaris Mirall de miratges (1981), Varia et memorabilia (1984 i 1988, ampliada), guanyador del Premi València de literatura de 1983, El joc i el foc (1989), Compàs d'espera (1993) i L’instant etern (1999), Premi de la Crítica de l’[[IIFV]] i premi [[Carles Riba]]. D’altra banda, ha publicat els reculls d’articles Incitacions (1997) i L’espill de Janus (2000). És autor del dietari Mentre parlem: fragments d'un diari iniciàtic (1990), obra guardonada amb el premi [[Joanot Martorell]] de 1990, i el 2004 ha estat premiat amb el [[Carles Rahola]] d'assaig per La lentitud del mar (Dietari 1989-1996). També ha publicat l’assaig Trenta anys de cultura literària a la Safor (1959-1990) (1990). Així mateix, ha col·laborat en diverses revistes, com ara [[El Temps]], [[Daina]], [[L'Ullal]], [[Papers]] o [[Saó]]. Juntament amb [[Heike van Lawick]] ha traduït [[La metamorfosi]] (1989) de [[Franz Kafka]] i Confessions d’un opiòman anglés (1995) de [[Thomas de Quincey]]. La seua obra ha estat traduïda a diverses llengües.