Edil romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
L''''edil''' era una [[magistratura romana]]. Actualment es diu de vegades edils als regidors dels ajuntaments. Els primers (''aediles'') eren els guàrdies dels edificis oficials. El càrrec d''''edil de la plebs''' (''aediles plebei''), [[plebeus]], va sorgir poc després de l'establiment del càrrec de [[tribú de la plebs]]. En un principi eren dos més tard quatre: dos '''edils plebeus '''i dos''' edils curuls''' (vers el 365 aC); i finalment sis (dos edils més d'extracció plebea instituïts per Juli Cèsar). Era una magistratura romana menor encarregada de qüestions de repartiment de gra i manteniment de les construccions (carrers, edificis,...) i l'ordre públic i moral.
Els edils, com els tribuns, també eren dos. Les seves funcions no són prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa. Probablement les seves funcions van derivar cap un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els [[Jocs Plebeus]] (''Ludi plebeii'').▼
Vers el [[365 aC]] els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (''[[Lex Furia de aedilibus]]'') i es va introduir l''''edil curul''', magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, ''aediles curuli''), [[patricis]],
▲Els edils, com els tribuns, també eren dos. Les seves funcions no són prou conegudes, i sembla que van sorgir inicialment com ajudants del tribuns de la plebs per a temes judicials poc importants on només pogués ser imposada com a pena una multa. Probablement les seves funcions van derivar cap un control (encarregats) dels mercats. Tanmateix sembla que foren els encarregats d'organitzar els Jocs Plebeus (''Ludi plebeii'').
▲Vers el [[365 aC]] els edils foren reconeguts com a magistrats oficials pel senat (''Lex Furia de aedilibus'') i es va introduir l''''edil curul''', magistratura formada per una parella d'edils (edils curuls, ''aediles curuli''), [[patricis]], amb la funció d'organitzar els ''Ludi Romani'' (Jocs Romans).
Tots quatre edils eren elegits pels [[Comicis romans|comicis tribunats]] (''Comitia tributa'').
Linha 19 ⟶ 18:
== Origen ==
El nom d'aquests funcionaris deriva de que es feien càrrec del temple (''aedes'') de [[Ceres (mitologia) |Ceres]]. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven '''edils plebeus''' (''aediles plebeii'') i s'escollien entre la [[plebs]], i la institució de l'ofici data del mateix temps que els [[tribuns de la plebs]] ([[494 aC]]). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels [[senatconsult]]s que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.<ref>Livi, III. 55</ref>
Eren també els custodis dels [[plebiscit]]s. Altres funcions foren gradualment assignades i no es fàcil distingir sempre els seu deures d'aquelles que eren assignades als censors; ni distingir-les d'aquelles que eren assignades als edils plebeus o curuls.
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord a [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, el quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol]]s, [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i , conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per questa banda del seu deure deriva el nom amb el que són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues [[festes romanes|festes i festivals]]. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels [[banys romans|banys]], dels bordells i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els ''praecones, scribae ''i'' viatores''.
Els edils curuls,
els patricis. Des d'aquell moment quatre edils, dos plebeus i dos curuls, s'escollien anualment <ref>Livi, VI 42</ref>. Els honors distintius dels edils curuls eren la [[Cadira curul|sella curul]], de la que deriva el seu nom, la [[toga pretexta]], precedència en els discursos davant del senat, i el ''ius imaginum''
Només els edils curuls tenien el ''ius edicendi'', o el poder de promulgar
però les regles sobre els seus edictes servien com a guia per a tots
a les regles co de compra i contracter s per bargin i venda. Una gran part de les provisions dels edictes dels edils feien referència a la compravenda d'esclaus. Les persones tant plebees com curuls eren [[sacrosant]]es <ref>Livi, III 55</ref> ▼
▲la sella curul, de la que deriva el seu nom, la toga pretexta, precedència en els discursos davant del senat, i el ius imaginum (Ciceró, Verr. v. 14).
▲Només els edils curuls tenien el ius edicendi, o el poder de promulgar edictes (Gaius, I 6);
▲però les regles sobre els seus edictes servien com a guia per a tots esl edils. Els edictes dels edils curuls es fonamentaven en la seva autoritat com
▲a les regles co de compra i contracter s per bargin i venda. Una gran part de les provisions dels edictes dels edils feien referència a la compravenda
Sembla que
per tot tots els edils indiferentment. Durant els cinc dies després de ser escollits o assumint el càrrec se'ls requeria to determine by lot, o per acord
entre ells mateixos, quines parts de les ciutats s'havien de fer càrrec sota la seva superintendència; i cada edil havia de tenir cura solament de la neteja i pavimentació dels carrers del seu districte <ref>Tabul. Heracl. ed. Mazoch</ref>
En la superintendència dels festivals públics i solemnitats, hi havia més distinció entre els dos tipus de edils. Diverses d'aquests festivals, com el de [[Flora]] <ref>Ciceró Verr. v. 14; Ovidi. Fast. v. 278</ref> i [[Ceres (mitologia) |Ceres]], eren supervisats pels dos tipus d'edils de forma indiferent; però els [[jocs plebeus]] (''plebeii ludi'') estaven sota la superintendència dels edils plebeus,<ref>Livi, XXXI, 50</ref> qui tenien un subsidi de moneda per aquest propòsit; i les multes que recaptaven els ''pecuarii'', i altres, semblaven ser apropiades a aquest efecte entre altres propòsits <ref>Livi. X:23; XXVII 6; Ovidi, Fast. v. 278&c</ref> La celebració dels ''ludi magni ''o'' Romani'', dels ''Ludi acenici'', i els ''Ludi Megalesii ''o'' Megalenses'', pertanyien especialment als edils curuls <sub>Livi XXXI 50</sub>
i era en tals ocasions que incorrien en una despesa prodigiosa, amb la intenció de complaure la gent i assegurant els seus vots en futures eleccions. Aquesta despesa extravagant dels edils emergí després del final de la Segona Guerra Púnica i s'incrementà amb les oportunitats en que els individus tenien d'enriquir-se després que l'exèrcit romà ocupés la Grècia, Àfrica i [[Hispània]]. Fins i tot la prodigalitat dels emperadors sobrepassat amb escreix el que un sol edil curul sota la república; com [[Gai Juli Cèsar]] <ref>Plutarc, ''Caesar'', 5</ref> més tard dictador, [[Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol) |Publi Corneli Lèntul Espinter]], i, per sobre de tots, [[Marc Emili Escaure (cònsol)|Marc Emili Escaure]], la despesa del que es limitava al simple espectacle, sinó que comprenia despesa pública com la reparació de les muralles, drassanes, portals i aqüeductes. <ref>Ciceró, ''de Off.'' II 17 ; Plini, ''Historia Naturalis'' XXXIII 3 XXXVI 15</ref>
| |||