Exèrcit de l'Imperi Otomà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[fitxerFitxer: Osmanli-nisani.svg|thumb|200pnx|Escut d'armes de l'Imperi Otomà.]]
{{MT}}
L'''' Exèrcit de l'[[Imperi Otomà]] ''' va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a [[Europa]] (els [[Balcans]]) i l'[[Orient Mitjà]] entre els segles XV i XX. L'exèrcit otomà es basava en un complex sistema de reclutament i possessions feudals en compensació per un suport militar. A l'exèrcit otomà, la cavalleria lleugera va constituir durant molt de temps el gruix de les seves tropes i se'ls van atorgar feus denominats '' estafar ''. La cavalleria va emprar arcs i espases curtes i va fer ús de tàctiques militars nòmades similars a les delde l'[[Imperi mongol]]. L'exèrcit otomà va ser al seu dia una de les tropes més avançades en eldel món, sent dels primers a emprar [[mosquet]]s sii [[arcabús|arcabussos]]. El famós Cos dels [[geníssersgenísser]]s va proporcionar tropes d'elit i va ser la guàrdia pretoriana del [[Osmanli|sultà]].
[[fitxer: Osmanli-nisani.svg|thumb|200pnx|Escut d'armes de l'Imperi Otomà.]]
L'''' Exèrcit de l'[[Imperi Otomà]] ''' va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els [[Balcans]]) i l'[[Orient Mitjà]] entre els segles XV i XX. L'exèrcit otomà es basava en un complex sistema de reclutament i possessions feudals en compensació per un suport militar. A l'exèrcit otomà, la cavalleria lleugera va constituir durant molt de temps el gruix de les seves tropes i se'ls van atorgar feus denominats '' estafar ''. La cavalleria va emprar arcs i espases curtes i va fer ús de tàctiques militars nòmades similars a les del [[Imperi mongol]]. L'exèrcit otomà va ser al seu dia una de les tropes més avançades en el món, sent dels primers a emprar [[mosquet]] si [[arcabús|arcabussos]]. El famós Cos dels [[geníssers]] va proporcionar tropes d'elit i va ser la guàrdia pretoriana del [[Osmanli|sultà]].
 
Després del segle XVII, però, els otomans no van poder disposar d'una tropa de combat moderna a causa d'una manca de reformes, principalment per la corrupció estesa entre els geníssers. L'abolició de la Guàrdia Geníssera el 1826 no va ser suficient, i en la guerra contra [[Rússia]], l'Imperi Otomà no va mancartenir deni l'armament ini lesla tecnologiestecnologia modernesmoderna per poder fer front a l'enemic.
 
La modernització de l'Imperi Otomà al segle XIX va començar amb l'exèrcit. Aquesta va ser la primera institució otomana a buscar els serveis d'experts estrangers, així com es van enviar a nombrosos oficials per adquirir coneixements militars ena països de la d'[[Europa]] Occidental per adquirir coneixements militars. La tecnologia i les noves armes van ser transferides a l'Imperi, com armes de foc alemanyes i britàniques, una Força Aèria i una Marina moderna. L'Imperi va tenir èxit en modernitzar el seu exèrcit. No obstant, això no va ser eficaç de cap manera enfront dedavant les principals potències occidentals de l'època, que van assistir al seu declivi i fifinal.
 
== Cossos militars ==
[[fitxerFitxer: Ottoman 1683.png|thumb|150pnx|Mapa de l'Imperi Otomà.]]
=== Terrestres ===
 
==== [[Basi-bozuk]] ====
Un '' Bashi-bozuk '' (en [[Idioma turc|turc]] '' başıbozuk '', que significa desorganitzat, mancat de lideratge) era un [[soldat irregular]] ([[mercenari]] s) de l'exèrcit otomà.
 
Encara que les tropes otomanes sempre van constar d'aventurers bashi-bazouk, així com de soldats regulars, les contínues tensions en el sistema feudal otomà provocades principalment per l'ampliació de les extensions del [[Imperi Otomà]] van fer que fosanés dependendiendodepenent d'aquests soldats irregulars.
 
==== [[Geníssers]] ====
[[fitxerFitxer: Battle of Vienna.SultanMurads with janissaries.jpg|thumb|150pnx|Il·lustració amb [[genísser]] s.]]
Els geníssers (en turc '' yeniçeri '', que significa noves tropes/soldats) constituïen unitats d'infanteria ensinistrades, -no en va eren l'elit de l'exèrcit otomà,- i moltes vegades s'empraven captius cristians.<ref name="EspinetBurunat1997">{{cite bookRef-llibre|author1autor1=Francesc Espinet|author2autor2=Francesc Espinet i Burunat|titletítol=Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs|url=http://books.google.escat/books?id=a_RBtlc_Fp4C&pg=PA45&dq=Gen%C3%ADssers&hl=esca&sa=X&ei=-Nf1TvGdBIm0hAeb-fC2AQ&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Gen%C3%ADssers&f=false|accessdateconsulta=24 December 2011|datedata=30 Aprild'abril de 1997|publishereditor=Univ. Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-490-0867-2|pagespàgines=45–}}</ref> Entre les seves moltes missions destacava la de ser els encarregats de la custòdia i salvaguarda del Sultà otomà, així com de les dependències de palau, sent considerats la seva guàrdia pretoriana. Tenen el seu origen al segle XIV (1330) i van ser abolits (i massacrats) pel Sultà [[Mahmud II]] enel 1826.<ref name="Baños2005">{{cite bookRef-llibre|authorautor=Antonio Villacorta Baños|titletítol=La Jesuita|url=http://books.google.escat/books?id=fRRpAAAAMAAJ&q=derrota+frente+a+los+jen%C3%ADzaros+turcos+ocurrida&dq=derrota+frente+a+los+jen%C3%ADzaros+turcos+ocurrida&hl=es&sa=X&ei=GNv1Tqq8LsanhAfCz7SlAQ&ved=0CDQQ6AEwAQ|accessdateconsulta=24 Decemberde desembre de 2011|yearany=2005|publishereditor=Ariel|isbn=978-84-344-6768-2}}</ref>
 
===== Yerlica =====
En elA l'Imperi Otomà del segle XVII, '' yerlica '' era un terme emprat per descriure alsels geníssers que havien estat destinats a un centre urbà o una població de mida mitjana un nombre considerable d'anys enrere i s'havien integrat totalment en els seus voltants, a sovint exercint papers importants en la vida comercial i política de la zona.
 
===== Kapikulu =====
Un altre subgrup de geníssers va ser conegut com '' [[kapikulu]] '': aquests no eren més que geníssers que havien estat enviats per ordre directa del Sultà. En general, els kapikulu eren molt més lleials a la [[Sublim Porta]] que els '' yerliyya ''. En moltes regions de l'Imperi vanhi va esdevenirhaver xocsenfrontaments i disputes entre aquests dos grups, que van persistir fins que els geníssers van ser abolits el [[1826]].
 
=== Cavalleria ===
==== [[Sipahi]] ====
[[fitxerFitxer: Battle of Vienna.Sipahis.jpg|thumb|150pnx|Il·lustració amb dos sipahis.]]
Els sipahi eren una tropa d'elit muntada inclosa dins dea les sis Divisions de la Cavalleria de l'exèrcit de l'Imperi Otomà. El nom prové del سپاهی persa Sepâhi, que significa "soldat", i té la mateixa arrel que "sepoy". L'estatus dels sipahi s'assemblava al dels cavallers europeus medievals. El sipahi era el titular d'un feu (estafar) concedit directament pel sultà otomà, i tenia dret a tots els ingressos del mateix a canvi dels seus serveis com a militar. Els pagesos delde l'''estafar'' eren posteriorment afegits al mateix.
 
==== Akıncı ====
[[fitxerFitxer: Sueleymanname Akinci-Beys.png|thumb|150pnx|Dos akıncı a la [[batalla de Mohács]]. Vegeu la diferència d'armes.]]
Akıncı era la divisió de cavalleria lleugera de l'exèrcit otomà. Era una de les primeres divisions a fer front als militars contraris i eren coneguts pel seu valor en la batalla.
 
=== L'armadaArmada otomana ===
 
Els otomans no arribarien fins al [[Mar Mediterrània|mar Mediterrani]] fins a finals del [[segle XI]]. En aquells dies, els otomans, un poble estepari i nòmada al servei del sultanato [[selyúcidaLlista de sultans seljúcides|sultanat seljúcida]] no coneixia res sobre els vaixells i en van haver de d'aprendre. Mostra d'això és que haguessin de fer servir en el seu vocabulari naval paraules d'orígens tan diversos com de [[Grècia]]les zones Hel·lènica, [[Espanya]]Ibèrica oi [[Itàlia]]Itàlica. AprendreEn van aprendre ràpid, doncsi ja en elal [[segle XII]] ja comptaven amb una armada que, segons es creia llavors, podia desafiar el l'[[bizantins|Imperi Bizantí]]. Aquesta inesperada rapidesa donava mostres de la bona organització i motivació dels turcs otomans aper aconseguir un territori propi. Al [[segle XIII]], els turcs controlencontrolaven gairebé tota la costa de d'[[Anatòlia]] i van preparar una armada per conquerir [[Creta]] el [[1341]]. Al [[segle XV]], l'expansionisme otomà portava aportar la seva flota fins a les costes balcàniques i italianes. Al [[segle XVI]], la marina de guerra otomana estàes trobava en el seu apogeu. Les successives victòries sobre les flotes cristianes de [[Roma]] i [[Espanya]] semblensemblaven donar vent en popaempenta a la flota, arribant a incursionarfer incursions en aigües espanyoles i africanes. El punt culminant d'aquest poder naval es donaria ena la [[batalla de Preveza]].
 
El declivi de la flota otomana és, sens dubte, la derrota de la flota otomana a la [[batalla de Lepant]] de [[1571]], donant pas, amb el declivi en paral·lel delde l'[[Imperi Otomà]], al subdesenvolupament posterior de l'armada fins a la caiguda de l'imperi.
 
[[fitxerFitxer: Barbarossa galley in France 1543.jpg|thumb|Maqueta d'una [[galera]].]]
 
== Vegeu també ==
Linha 47 ⟶ 46:
* [[Marina otomana]]
* [[Guerres Russo-Turques]]
* [[Guerres rus-crimeanasrussocrimeanes]]
* [[Cronologia de l'Imperi Otomà]]
* [[República de Venècia]]
* [[Khanat de Crimea]]
* [[Guerres Habsburg-otomanesOtomanes]]
* [[Guerres otomanes a Europa ]]
 
== NotaReferències ==
{{referències}}
<references/>
 
[[Categoria: Exèrcit de l'Imperi Otomà| Exèrcit de l'Imperi Otomà]]
 
[[Categoria: Exèrcit de l'Imperi Otomà| Exèrcit de l'Imperi Otomà]]
 
[[ar:القوات المسلحة العثمانية]]