Bucaner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa l'article correcte a l'illa
Línia 4:
Durant el [[segle XVI]] es van establir a la part occidental de l'illa, que havia estat abandonada pels espanyols, aventurers europeus, particularment [[França | francesos]], la majoria [[Normandia | normands]], que copiar dels [[amerindi]] s ([[arawak]] s) la tècnica de conservació de la carn i es van dedicar a preparar la pell dels animals caçats per vendre-la als [[Europa | europeus]] de pas.
 
Quan les autoritats [[Espanya | espanyoles]] van envair l'illa per no pagar impostos a Espanya, van exterminar als animals en què es basava el comerç dels bucaners, i les autoritats franceses, que governaven la Tortuga, van dictar lleis en contra, molts d'ells es van establir a la l'[[illa de la Tortuga]] sumant-se als [[filibuster|filibusters]], per dedicar-se a la [[pirateria]], sobretot contra els espanyols.
 
Al llarg dels segles [[segle XVII | XVII]] i [[segle XVIII | XVIII]] el terme, alternat amb el de [[filibuster]], Encara que se sol considerar que els bucaners són els antecessors de els filibusters i que aquests procedeixen de la conversió en bandits d'aquells, la [[sinònim | sinonímia]] amb aquest terme i amb''pirata''és evident. L'ús es va generalitzar sobretot a partir de la publicació de l'obra de [[Exquemelin]] (Veure Bibliografia) el 1678 i és el preferit en els països anglosaxons, que utilitzen habitualment la paraula''Filibuster''en la seva accepció renovada en al segle XIX (aventurers polítics en països sud-americans) que per designar els pirates. Per evitar duplicacions innecessàries, s'ha omès la relació de personatges més rellevants, que pot consultar-se en els articles [[filibuster]] i [[Pirata ]]. va passar a ser sinònim de pirata. No obstant això, mentre els pirates solien limitar les seves activitats a la mar, els bucaners no menyspreaven les activitats en terra ferma ni dedicar-se al pillatge.
Línia 20:
Els cuirs eren els productes més demanats pels contrabandistes. El comerç il legal va arribar a tal extrem que hi havia magatzems en punts estratègics, prop de la costa, per als productes d'intercanvi. Cap a finals del [[segle XVI]] el comerç al marge del monopoli legal era exercit per holandesos, anglesos, portuguesos i francesos. Mentre que a Europa els catòlics espanyols estaven en guerra contra els protestants, en terres americanes els espanyols tenien relacions comercials amb ells. A tal punt va arribar el contraban que a [[1600]] es van recollir més de 300 Bíblies luteranes entre els habitants de l'oest de l'illa.
 
L'episodi de les Bíblies luteranes va ser el va provocar la reacció del govern de la metròpoli. [[Felip III d'Espanya | Felip III]] va prendre la determinació, per acabar amb el contraban, que s'abandonés aquella part de l'illa. Encara que els holandesos, que tenien un quantiós comerç els habitants d'aquesta part de l'illa, van prometre donar suport a les negatives d'evacuació, i en molts punts de la terra a desallotjar els seus habitants es van revoltar a l'ordre, aquests no van rebre cap ajut de Holanda i al final la part occidental de l'illa Hispaniola va ser abandonada pels seus habitants, per a l'any [[1606]] un terç de la l'illa estava desert. Molt guanyat quedo vagant pels camps i amb el pas del temps la població del mateix augment desmesuradament.
 
=== L'abandonament de Sant Cristòfol ===