Publi Vatini (tribú): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: pl:Publiusz Watyniusz
m Bot:Desambiguació assistida: Gneu Pompeu - Canviant enllaç(s) per Gneu Pompeu Magne
Línia 1:
'''Publi Vatini''' (''Publius Vatinius'') fou un magistrat romà, net de l'il·luminat o endeví [[Publi Vatini (endeví)|Publi Vatini]].
 
Va començar la seva carrera com a qüestor el [[63 aC]], càrrec que va obtenir, segons [[Ciceró]], per influencia dels cònsols sortints. Ciceró el va enviar a Puteoli per impedir la sortida d'or i plata i allí va cometre exaccions fins que els habitants es van queixar al cònsol. Després va anar a Hispània com a llegat del [[procònsol]] [[Gai Cosconi]], i a aquesta província fou també culpable d'abusos i robatoris; el [[59 aC]] fou [[tribú de la plebs]] i es va posar al servei de Cèsar que llavors era cònsol amb [[Marc Calpurni Bíbul|Bíbul]]; va prendre part activa en totes les mesures, moltes de les quals va proposar ell mateix. Entre les seves propostes cal destacar la que va assignar a Cèsar les província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i [[Il·líria]] (a les que el senat va afegir la [[Transalpina]]). En el seu tribunat el informador [[Luci Vetti]] va llençar diverses acusacions contra els principals homes d'estat incloent Ciceró (al que va acusar falsament d'un complot contra la vida de [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]).
 
Cèsar el va nomenar [[Llegat (magistratura)|llegat]] a la [[Gàl·lia]] on va restar poc temps. Es va presentar per pretor però no fou elegit. El [[56 aC]] es va declarar contra [[Tit Anni Papià Miló|Miló]] i Sesti, amics de Ciceró, i com que aquest suposava que l'acusació que li havia fet Vetti havia estat instigada per Vatini, l'enemistat entre els dos homes va créixer. A finals d'any hi va haver seriosos disturbis que van impedir l'elecció de cònsols que no es va fer fins al començament del [[55 aC]] quan Pompeu i [[Cras el triumvir]] (que no tenien llavors el suport dels [[optimats]]) foren escollits el que va produir més disturbis; els optimats tenien per candidat a [[Marc Porci Cató Uticense|Cató]], rival seriós per Cras i Pompeu, els quals van fer el possible per assegurar l'elecció de Vatini com a pretor, cosa que van aconseguir després d'establir una llei que prohibia perseguir per suborn al que exercia la pretoria, i llavors, a base de suborns, va poder ser elegit.