Mehmet Talat Paixà: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
''' Mehmet Talat Paşa ''' (Kırcaali, [[Província d'Edirne|Edirne]], [[Turquia]], [[1872]] - [[Berlín]], març de [[1921]]) va ser un membre del moviment dels [[Joves Turcs]], estadista, gran [[visir]] (1917) i un dels principals dirigents de l'[[Imperi otomà]] entre [[1913]] i [[1918]].
 
Mehmet Talat era fill d'un destacat militar de l'[[Imperi otomà]]. Gràcies a la seva posició social, va rebre una acurada educació. Es va graduar a l'institut de d'[[Edirne]], i va començar a treballar en la companyia de [[telègraf]]s de la ciutat, però va ser arrestat el [[1893]] per activitats subversives, doncsdonat que estava implicat en el moviment de resistència contra el règim despòtic règim del soldà [[Abdul Hamid II]]. Alliberat dos anys més tard, fou nomenat secretari en cap de correus i telègrafs a [[Salònica]], des d'on va prestar importants serveis a la causa dels [[Joves Turcs]]. Entre [[1898]] i [[1908]] va ocupar diferents càrrecs en l'Oficina de Correus de Salònica.
 
Va ser acomiadat el 1908 per ser membre del [[Comitè d'Unió i Progrés]] (CUP), nucli del moviment dels Joves Turcs. Després de la revolució de 1908, però, va arribar a ser diputat per Edirne al Parlament Otomà, i el juliol de [[1909]] va ser nomenat ministreMinistre d'interiorInterior. Va ser també ministreMinistre de correusCorreus i secretariSecretari generalGeneral del CUP, el [[1912]].
 
Després de l'assassinat del primer ministre [[Mahmud Şevket Paşa]], el juliol de 1913, Talat Paşa va tornar a ser ministreMinistre d'interiorInterior en el gabinet de [[Said Halim Paşa]].
 
Abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], Talat era partidari de les [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|potències aliades]]. El 1914, però, sota la influència d'[[Enver Pasha]], ministre de la guerra, l'Imperi Otomà va entrar en el conflicte com a aliat de l'[[Imperi Alemany]]. Com ministre d'interior, Talat va ser el principal responsable de la deportació i massacre (mitjançant les caravanes de la mort) dels [[Armènia|armenis]] de les províncies orientals de l'Imperi, on podien col·laborar amb [[Rússia]], cap [[Síria]] i [[Mesopotàmia]]; alguns historiadors consideren que la deportació formava part d'una estratègia de [[genocidi armeni|extermini massiu]] de la població armènia de l'Imperi Otomà. Existeix controvèrsia sobre una sèrie de [[telegrama|telegrames]] dirigits per Talat al governador d'[[Alep]] amb ordres inequívoques d'acabar amb els armenis.
123.338

modificacions