Diferència entre revisions de la pàgina «Ragenold de Nantes»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
== Biografia ==
 
El [[919]], un cap víking d'origen noruec, Rögnvaldr, que l'annalista franc [[Flodoard]] anomena Ragenold, va remuntar el [[Riu Loira|Loira]] prengué el control de l'estuari i es va apoderar de [[Nantes]]. El comte [[Folc I el Roig]] que reivindicava el títol de comte de [[Nantes]] fou incapaç de defensar la regió.<ref> Cròniques de Flodoard any 919</ref>.
 
El comte [[Robert I de França]] va haver d'intervenir el [[921]]. Va assetjar als víkings durant 5 mesos, en rebé ostatges i els concedí [[Nantes]] i [[Bretanya]] que havien devastat contra una vaga promesa de conversió al cristianisme.<ref>Cròniques de Flodoard any 921</ref>.
 
El rei [[Carles III de França|Carles el Simple]] deposat pels grans del regne el [[922]], va invocar el suport dels caps escandinaus, [[Rol·ló]] i Ragenold, que van devastar França més enllà de l'[[Riu Oise|Oise]] el [[923]].<ref>Cròniques de Flodoard any 923</ref>. El nou rei [[Raül I de França]] els va aturar i després els va perseguir fins a [[Normandia]]. Les negociacions que es van establir van girar a l'avantatge de [[Rol·ló]] que va rebre a més de [[Rouen]], que ja controlava, el [[Comtat d'Exmes|Hiémois]] i el [[Bessin]].
 
Per contra Ragenold que «no havia rebut encara terres a les Gàl·lies» va destrossar les possessions entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loira]] del duc [[Hug el Gran]] que com [[Guillem II d'Aquitània]] el Jove]] [[Duc d'Aquitània]] va haver de tractar amb Ragenold que va retornar a [[Bretanya]].<ref>Cròniques de Flodoard any 924</ref>. L'any següent Ragenold i els seus destrossaren [[Borgonya]].<ref>Cròniques de Flodoard any 925</ref>. Però els comtes Garnier de Sens, Manassès II de Dijon i els bisbes Josselí de Langres i Ansegisi de Troyes li infligiren una severa derrota, el 6 de desembre del [[924]] a Calaus Mons que podria ser Chalmont, entre Milly-la-Forêt i Barbizon, o més probablement, Chalaux, sobre el riu del mateix nom, al departament del Nièvre.<ref>Philippe Lauer [http://www.gutenberg.org/files/11132/11132.txt ''Robert I i Raül de Borgonya reis de França (923-936) 1910]'' Mentre que Roegnvald penetrava a Borgonya, saquejant tot al seu pas, els comtes Garnier de Sens, Manasses II de Dijon, amb els bisbes Josselí de Langres i Ansegisi de Troyes, previnguts potser de sota ma pel marquès Hug, van reunir als seus vassalls. Aquests senyors marxaren a la trobada dels Normands que es retiraven cap a França del nord, càrregues de botí. El xoc va tenir lloc sobre els confins del Gatinais, a Chalmont, el 6 de desembre. La lluita va ser acarnissada. Es tractava per als normands d'assegurar la seva retirada, i els borgonyons etaient decides a fer expiar els estralls que havien fet a casa seva. Vuit-cents Normands van quedar, es diu, sobre el camp de batalla. Del costat borgonyó, el comte Garnier havent perdut el seu cavall, fou pres i mort.</ref>.
 
El [[927]] els francs ara en pau amb [[Guillem I de Normandia]] el fill i successor de [[Rol·ló]] emprengueren una nova campanya contra [[Nantes]]. [[Hug el Gran]] el fill de [[Robert I de França]] i el comte Heribert II de Vermandois assetjaren la ciutat durant 5 setmanes, donant i rebent ostatges. Els escandinaus van conservar el Nantès en tota propietat.<ref>Cròniques de Flodoard any 927</ref>.
 
Ragenold hi va regnar fins a la seva desaparició. s'ignora les relacions que mantenia amb les altres comunitats víkings que s'havien establert al sud de Bretagne al [[Ar Mor-Bihan|Morbihan]] i a [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] així com al nord, en el [[Bro Leon]] (país de Léon), al [[Bro Dreger]] (Trégor) i a la regió de [[Dol-de-Bretagne|Dol]].
1.207.405

modificacions