Diferència entre revisions de la pàgina «Alan I el Gran»

37 octets eliminats ,  fa 9 anys
m
Check Wikipedia (VP:QQ11)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
m (Check Wikipedia (VP:QQ11))
 
El [[890]] es va destacar a la batalla de [[Questembert]] on els [[víkings]] foren desfets. A més [[Judicael de Rennes|Judicael]] hi va trobar la mort.<ref> Annals de Metz, any 890: ''Existia en aquest temps entre Alan i Judicael ducs dels bretons una greu discussió sobre el repartiment del regne. Els pagans [normands] havent trobat als bretons en aquesta divisió, combatent cadascun de manera separada per al seu compte i no dins d'un general esforç, i negant-se un l'altre el socors com si la victòria hagués de pertànyer a cadascun i no a tots, van patir greus fracassos; van ser degollats de tots els costats i totes les seves possessions conquerides fins al riu Blavet. Llavors finalment veient com de funesta els havia estat la seva discòrdia i quant havien augmentat les forces dels seus enemics, es van unir mútuament per enviats, van acordar el temps i el lloc de reunió i es van reunir per fer la guerra amb les seves forces comunes. Judicael que era més jove i estava més desitjós de destacar el seu nom, sense esperar Alan va comprometre els combat amb els seus companys, va matar molts milers d'enemics, va forçar la resta a refugiar-se en un cert cantó on els va perseguit imprudentment més lluny que no hauria degut, i llavors va ser mort per ells, no sabent que és bo vèncer però no d'anar més lluny de la victòria, ja que la desesperació s'ha de témer. Llavors Alan, havent reunit tota Bretanya, va fer vot que si per la gràcia divina, aconseguís vèncer els seus enemics, consagraria a Roma, a Déu i a Sant Pere la desena part de tots els seus béns. Tots els bretons van fer igualment aquest vot, i es van avançar cap al combat i havent vingut a les mans, va fer una tan gran matança dels enemics que dels quinze mil que eren abans a penes 4.000 van poder tornar a les seves naus'' </ref> De llavors en endavant, sense competidor, fou rei de Bretanya. Va rebre el temporal de l'abadia de Saint-Aubin d'Angers. El seu regnat [[890]]- [[907]] marca un període de calma i de prosperitat per a Bretanya. El dia exacte de la seva mort no és coneguda.
 
=== Matrimoni i descendència ===
 
Segons les subscripcions d'actes, Alan va deixar de la seva esposa Oreguen, filla de [[Gurwant]] i suposada germana de [[Judicael de Rennes|Judicael]], almenys cinc fills del qual dos supervivents, i dues filles casades:
* Budic, viu el [[903]] (Pascuuethan i Dergen i Budic, filii ejus... ").
* Filla, esposa de [[Mathuedoï de Poher]], comte de Poher. Van ser els pares d'[[Alan II Barbitorte|Alan II de Bretanya]].
* Filla, esposa d'un comte de nom Tanguy, que va subscriure una donació a favor de l'abadia de Sant-salvador de Redon]] amb Derrià.<ref>[[Cartulari de Redon]] Carta CCLXXIX del 27 de novembre de 910 </ref>
 
Cap dels seus hereus no el va poder succeir i fou el comte de [[Cornualla (Bretanya)|Cornualla]] [[Gourmaelon de Bretanya|Gourmaelon]] qui «regnarà sobre el regne de Bretanya».<ref>[[Cartulari de Redo]]. Carta CCLXXVI del 25 d'octubre del 913 </ref>